A vegades m'aixeco del llit, em trec el cap i el guardo al congelador. Ho faig per descansar, o es simple inconsciència? Jo què sé! Avui en dia, quina casualitat, diuen que tot està al coco. Discrepo amb aquesta afirmacio. És més ho he comprovat, quan vaig als llocs sense el cap, reflexiono millor. Perquè serà? I jo qué sé. Paradoxes de la vida.
Sí, hem de tenir cap, hem de fer les coses amb seny, hem de pensar. Perfecte. Però és fàcil pensar? I què és pensar? Nosaltres en el fons pensem per nosaltres mateixos? O més aviat apliquem els pensaments dels altres?
És curiós però quan em desentenc del cap em costa ben poc posar-ho tot, absolutament tot en dubte. Curiòs no. Ja que el lògic és el revés, o no dubtar mai, o no tenir dubtes mai.
No sé tot és relatiu, és quan, per exemple, et preguntes si ets una persona feliç? Home (i dona), no és tan senzill. Depén quan i qui tu pregunta. Potser un està convençut i contesta que no perquè l'agafen fent cua a l'Inem. Però aquesta cua de l'Inem, dos o tres persones més enlla, hi ha una dona que malgrat haver-se quedat sense feina, aprofitarà aquesta situació per aprendra grec clàssic i lligar amb el perruquer. A més la felicitat tampoc és cap garantia perquè la vida sigui la hòstia! És més, possiblement, en el fons, sigui un gran obstacle per viure. No sé el que vull dir exacament. Precisament per això escric, per averiguar-ho. Per cert, quan escric acostumo a treure'm el cap. És nota, no?
Dani, abril 2014
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario