QUI GOVERNA?

Qui governa? Els polítics?Els banquers? Els empresaris? El Vaticà? La mafia? Tot plegat és un gran embòlic. Un no sap què fer. Un repassa la història i pot treure conclusions: no estem tan malament.Clar, que tot depén, com bé canta Xarop de Pal. La història també és relativa i, sovint està escrita a base de mentides o de veritats d'aquella manera i que sonen bé perquè convé que sonin bé. Alguns diuen que la història és cíclica, com les estacions de l'any. Com la vida, feta de cicles. Però ves a saber. També cal dir que l'home té per costum classificar-ho tot. Per què? Perquè és un animal bastant insegur. Però bé, això son divagació. Que també ben mirat ser un ésser insegur, també és interessant. Sense anar més lluny l'exercici de viure mai és segur. En el moment més inesperat et mores o no. I això és el que fa excitant la vida. Arribats aquest punt jo crec que aquesta crisi pot servir per recuperar la vertadera dimenció de la vida. La vida és un misteri ple de bellesa, de màgia i de llum. També cadascú de nosaltres podem fer petites coses per recuperar certa humanitat. Viure és una esperiència única. La vida no es cansumir-la. Un no ha de fer cap cursa. Un no és millor que ningú. Tothom és especial. Els diners només serveixen per aconsegui coses. Però no poden comprar la felicita ni la bellesa. El que és importanT ho portem tots ja dins des de un bon principi. Només cal aturar-se, i escoltar la veu que tenim dins. Estem aquí per jugar, per estimar, per somniar ben desperts. Sí, estem aquí per VIUREEEEEEEEEEEEE! tOT és fantastic fins i tot quan arriba la mort! Hi ha una crisi que t'hi cagues, d'acord. Però si ens deixem de mirar tan el malic, i comencem a actuar fent coses sense posar-lis preu, les coses començaran anar millor. MOLT MILLOR!!!!!!!!! Sempre és ara. Si volem canviar, fem-ho ara. Ningún pot canviar el món, però si que podem canviar nosaltres mateixos. El nostre ego, el que em après, la nostra família, els nostres amics...sovint també son falsos obstacle que ens impossem per negar-nosi I així impedir que el nostre jo interior surti a la llum, i comencem a viure a cada instant. Perquè si existéix algún déu, està a dins de cadascú de nosaltres.
Dani Torralba, 15 febrer, 2013.