APUNTS VITALMENT INCORRECTES

    Sovint surts de l'oficina amb ganes de matar algú, però no tobes a ningú disponible, ni tan sols un fastigós bisbe. I et poses a escriure per no matar-te, i així esgarrapar alguna espurna de llum, de bellesa, de vida... Escrius des de fa temps, i no saps ben bé perquè. És una cosa com irracional que potser no condueix enlloc. O sí... Hi ha gent que viu del que escriu. En certa manera tu ja vius per escriure. O escrius per viure.
Si la vida no fos tan cabrona, no tindries necessitat d'escriure, ho saps.
Com saps també que queixar-se no condueix enlloc. Però sovint ens queixem perquè és la via més fàcil...
Ja tens una edat, però et sents igual que aquell nen que vas ser. I en certa manera encara ets. Els anys passen molt de pressa, potser massa de pressa. I al final no saps si serveixen per alguna cosa. Sent que la vida, en certa manera, té alguna cosa de somni. Sí, és un somni mortal, sense cap ni peus. Ja que viure és una experiència i, no té perquè tenir significat. O potser sí. Viure ja té sentit per si sol. Per tu viure és ecriure, encara que a vegades no escriguis.
   També camines, parles, calles, penses, fas petons, et fas palles, tens orgasmes amb senyoretes interessants, dubtes, t'equivoques i dubtes encara més.
  Viure està ple de coses senzilles i petites i no calen somnis inabarcable. O si. Un proverbi xinès diu que tingues cura del que somnies perquè es pot fer realitat.
  T'agradaria tenir una parella estable. Potser casar-te, qui sap...Ja tens una edat el cap i a la fi. Total, és llei de vida, o això diuen. Però també és llei de vida sentir-se lliure, no sentir-se lligat a ningú, conéixer gent nova, fer el payasso, somniar impossibles, ESCUPIR A LA CLOSCA PELADA DELS CRETINS!!!!!!!!!!, com diu en Papasseit.
  Sovint no saps el que vols, i et sent un idiota odolescencia. I et sent ferit d'altres opionions que provenen de l'exterior. I et tornes a questionar tot i deixaries fins i tot d'escriure i et mataries.

Però no és tan fàcil.
També t'enganyen els sentits quan estàs atrapat dins de tu mateix. Alehores et poses una canço d'en Sabina, com si fos una medicina:

"Creen porque la gente
ya no habla de mí,
que estoy más acabado
que Antonio Machín"
  
Dense prisa
si me quieren enterraR
pues tengo la costumbre
de resucitar.

Y salgo del nicho cantando
y sigo vivo y coleando
pero pasando ehehhhhh...

pasando de místicos,
pasando de criticos
pasandolo bien.

pasando de novias,
pasando de fobias,
pasándolo bien.

Pasando de mapas
pansado del Papa
pasándolo bien.
 PASÁNDOLO BIEN   JOAQUIN SABINA.

  Sovint vols viure, només viure, tan sols viure...Fins al darrer alé, sense rutines, ni idiotes obligacions, ni lleis estúpides de pà sucat amb oli...Sense necesitat d'enveges ni de putes religions fatxes. Ni de ideologies podrides que acaben buidant el cervell, l'ànima i la cartera.
Sí, sovint...encara esperes viure noves i brutals experiències.

I és que sempre el millor està per venir!!!!!!!!!
Dani T. desembre, 2012