Us presento a en Jaume.Amable,afable,amic dels seus amics i també un pobre desgraciat...sempre hi és,però mai en el moment oportú i sempre en el més fotut.
El dimarts passat va anar a veure la seva iaia,Mariona.Ella ja era molt gran,vuitanta-sis anys i ell,en plena emancipació quasi bé als quaranta(puta crisi!!!).
Li va portar una ampolla de moscatell i uns fresons ben rojos,el que més goig li feia,juntament amb la companyia del seu net.
Com li va iaia,molt bé reiet estic molt bé si no fos per l´artrosi,el reuma,la presió i tú que fas,ja tens xicota bla bla bla bla....la conversa de sempre si no fos pel que havia de passar...sempre igual!!!
-Què passa iaia?
-Ai rei,hi ha uns peluts al segon que sempre estan fent xibarri i moltes vegades no em deixen dormir!!
-Ah si? no et preocupis,si ho tornen a fer trucaré als mossos!
No van trigar gaire,la música va començar a sonar i...collons!! semblava que estiguessin fent un concert per a tot el barri!! De seguida en Jaume va agafar el telèfon i va trucar:
-Hola,bona nit,miri...els truco perquè estàn fent soroll els del segon pis i això es insoportable,a veure si poden venir...si carrer Mare de Deu número deu...molt bé,gràcies.
Ja venen iaia.
En Jaume va sortir a fora a esperar la policia.Només ser al replà la porta del pis es va tancar....no duia les claus!!,va picar amb força però hi havia un detall que no esperaba..la iaia era sorda,més sorda que una tàpia...i amb aquell xibarri era impossible que el sentís.
De sobte,la música va parar en sec... els mossos ja arribaven i en veure´l,amb aquell aspecte de hippie(putada!!! sempre ho havia sigut) el van confondre..
-Alto!! que fa vostè aquí.
-Agent,els he trucat jo...
-Si,si,ja,ja.Ara resulta que es pacífic.I llavors,perquè li fots a la porta tan fort?
-No!! es que la meva àvia es sorda i no em sent!!
-Vinga,deixa´t d´històries i acompanyan´s.
I vet aquí que una vegada més el despropòsit acompanya al pobre Jaume,que veu com la seva sort li ha abandonat.Quina putada de vida!!!
Continuarà....
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
VIENTO HELADO
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D....
-
La democracia puede llegara ser muy peligrosa, sobre todo cuando cualquier imbécil o psicópata puede salir elegido. (La mayoría no siemp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario