ÚNICA RAZÓN

El hecho de que la vida

 no tenga ningún sentido 

ya es una razón para vivir, 

la única en realidad.

Emili Cioran, 1911-1996

CANCIÓN SIN AZÚCAR

           Buscando en el baúl 

de los cojones

                           (oones),

cualquier tiempo pasado

nos parece anterior....

                                    Kari Nha, 1400

A VECES, SALIENDO A LA CALLE

 A veces, saliendo a la calle,

voy en busca

de alguna señal,

de algún sentido al sentido

de esta cómica angustia.

Busco luz desde la sombra,

busco en el asombro

que me asombra desde el

milagro al revés de lo

tan anhelado, para 

que me encuentre latiendo 

entusiasmos vitales.

Busco, y también 

imagino que encuentro,

el aliento suficiente

para atesorar el hueco

que ocupa el deseo

más apropiado de

cada presente instante.

Presentes instantes

que se fugan

deslizando la eternidad

suspirada

desde cada búsqueda

vital.

Dani T. D. 11/11/2022

DE CADA BATEC

 

  Qui més, qui menys està sol al món. Estar sol no necessàriament és una cosa negativa. Estar sol és un fet. Un altra cosa es sentir-se sol. Depén de quina companyia, la soledat és menys o menys present, o fins i tot profunda. A vegades les companyies més insoportables son respecte a un mateix. Hi ha qui, si que s'ha de fer un seriós (bé, és un dir, ja que tot és relatiu) plantejament. 

  També qui menys, qui més és (o es pot sentir) el centre de l'univers. Més o menys tothom desenvolupa un punt de vista irrepetible respecte al món, o el que representa el món. Cadascú pertany al món, o creu pertànyer el món, ja que el món també és ell. Encara que ell, o sigui cadascú de nostraltres, MAI arribi a tenir ni idea de que coi fa en aquest món, i en aquesta vida.

  Potser, tot plegat, aquesta és la gràcia de viure. L'oportunitat d'experimetar el misteri de viure sortint d'un mateix per fusionar-se en el cosmos i de pas en el buit més immens i lliure que comporta navegar, caminar i somniar mar enllà. Sense deixar de fer-se preguntes per tornar a inventar l'univers i la vida a través de cada batec.

Dani T. D, 10/11/2022

EL SOMNI DE LA VIDA

     A vegades es cansa de fer sempre el mateix. O de creure que fa sempre el mateix:

 Llevar-se a quarts de vuit, pixar, dutxar-se, vestir-se d'ell mateix,
afaitar-se, menjar-se un cafè, beure un galeta, sortir amb pas d'estruç, pujar a un vagó de metro, seure i llegir un llibre durant unes cinc parades.

  Més tard, ja en el seu lloc de treball, començar a donar-li cops a un pobre ordinador. De tant en tant sona el telèfon. Extranyes veus d'ultratomba li fan misterioses preguntes. Ell, que per cert es diu Miquel, contesta segons les paraules que li dicte el cervell. El mateix cervell que pensa que esta cansat de fer sempre el mateix.

  De cop, en Miquel s'aixeca. Té pressa, pressa per sortir d'allà. Potser de despertar d'aquella realitat tan inmediata i tan aparent. ¿Però com fer-ho? No té cap cavall que estigui disponible. Seguidament es calma, suspira, agafa l'abric i desideix anar-se'n d'allà. Descobrir la vida. La veritable vida. Potser la vida del caminant i del somniador.

Perquè viure és caminar el somni que és la vida.

Dani T. D. 10/11/2022

LLUNA DE SANG

       Lluna de sang,

sang llunàtica.

S'acaba el món,

a diari s'acaba.

Els carrers

de l'interior

es poblen 

d'ombres

elèctriques.

La vida inventa,

inventa l'existència

per sobreviure

entre la boira 

                  dels dies.

Els carrers

de l'exterior

es poblen 

de monstres

invisibles.

Dani T. D. 10/11/2022

NORMALIDAD PELIGROSA

    Sin duda la locura más sutil 

y peligrosa florece

 en la más absoluta

normalidad.

                                                                                        Dani Torrat, 2022