miércoles, 13 de abril de 2022

VIDA D'INSECTE

 Vides senceres
conactades als satèl.lits,
vides autòmates
proliferen com els escarbats.

I jo et trobo
a faltar
des d'aquesta
glaçada oficina.

Vides nàufragues
en les platges d'un dilluns,
vides consumides
per les pantalles acríliques.

I jo no penso
en tu
des d'aquest moment
virtual i onanista.

Vides insòlites
viatgen cap a Mart,
vides d'insecte
com la teva i la meva.

Dani T. D. 13/4/2022

martes, 12 de abril de 2022

¡SOMOS IDIOTAS!

 Somos idiotas,

tenemos de todo

y al fin nunca estamos contentos

                             con casi nada.


Somos idiotas

buscamos la felicidad constante,

pero casi siempre ponemos

 nuestra 

                                   peor cara.


Somos idiotas

en un mundo idiota

vigilado por dioses idiotas.


Por cierto

¿has visto la nueva serie de Movidiota?

¡Está de puta madre!


¡No te la pierdas,

idiota!


Somos idiotas,

pero peor sería

si fuésemos

políticos.


Aristóteles ya lo

dijo

y lo predijo

en su momento:

somos animales

                           políticos.


Dani T. D. 12/4/2022

LA CLAVE DEL ÉXITO

 Si quieres triunfar

 en esta puta vida,

 hazte corrupto,

 e invierte en armamento:

trabajo no te faltará.

¿¿¿A qué esperas gilipollas???


                                                                                                                Dani Cohelo (en un ataque de inspiración divina)

LA MATEIXA PUTA HISTÒRIA DE SEMPRE

 Exclata una nova guerra. Les buxaques dels mafiosos més legals (vaja els quatre amos d'aquest món tan absurd) engreixen considerablement.
 El Papa de Broma (un altre capo) condemna els fets, mentre els bisbes consolen els escolanets tot descordant-se la bragueta per treure la pistoleta.

      Res de nou, el món tan sols gira i gira sense anar enlloc. L'èsser humà tan capullo (o més) com sempre. No hi ha res a fer. No hi ha sortida.
O sí:
 fugim a la selva. Ens estimarem com animals fins el darrer alè, i a la civilització més humana que li donin per Istàmbul!

Dani T. D. 12/4/2022

VOLDRIA SER MÚSICA

 Voldria ser música

tan sols música

i sortir per la finestra.

Abandonar aquest

món tan imbècil

ple de guerres, enveges,

egos miserables i 

muntanyes de plÀstik

per tot arreu.


Voldria ser dansa,

dansa d'amor

i sortir pel balcó

de la teva mà

lluny d'aquest món tan imbècil.

Fondre'm amb tu

fins ser vent,

i tornar a ser purs

com el res més lliure

                                i ple.


Dani T. D. 12/4/2022

MUNDO IMBÉCIL

 La semana santa ya está aquí. Las distintas Vírgenes saldrán a
hombros de paseo o de compras por el corte Inglés, mientras las guerras no tienen vacaciones. 
Cristo volverá a morir por nuestros pegados, pobre. Cada año se muere crucificao, debe estar ¡hasta los cojones! Mientras hay gente que no llega a fin de mes. Mujeres y hombres que han venido en pateras, niños que se han hecho adultos de golpe para sobrevivir haciendo trabajos inhumanos por estas calles del primer mundo de insufrible y de feroz consumismo.
  Llegan cuatro días de fiesta.  Iremos a la playa, al monte... En busca de tranquilidad, de calma mientras en otras tierra siguen cayendo bombas y misiles, y ciudades enteras ahora son extensos desguaces.
  Y, aquí ya veis, uno no acaba de estar casi nunca contento. Ayer mismo, sin ir más lejos, me dí cuenta de que me falta algo, y no sé lo que es. Me buscaré un couching de es@s (que, de paso, tenga un polvo o 20), porque no sé que hacer con mi vida, la verdad. Y el caso es que me merezco toda la felicidad del mundo, porque soy la  rehostia. La gente que me rodea no se da cuenta y no me valoran lo suficiente, tengo que quererme más, ¿pero cómo diablos se hace eso?
¡Ostras me suena el móvil! Qué pasao es el Fermín.
Por cierto, voy a apagar la tele pues me pongo enfermo de tanta guerras, hambres y miserias.
Y ahora, que no me ve nadie, me voy hacer unas rayas de Calacao.
!Me cago en mi puta vida!

Dani T.D. 12/4/2022

lunes, 11 de abril de 2022

SOVINTLA VIDA... (enèsima cançó idiota)

 A vegades em llevo
i no sé on estic,
algú em crida pel meu nom
i no sé si contestar.

Sovint la realitat
és massa ficticia,
sovint un no sap
si riure o plorar.

A vegades em trobo
en una oficina fent feina,
i en el fons no sé
com he arribat allà.

Sovint la vida
és massa misteriosa,
sovint un no sap
si plorar o plorar.

A vegades em sorprenc
parlant amb un imbècil,
fins que descobreixo
que l'imbècil sóc jo.
                              mateix.

Sovint la realitat
és tan precària,
sovint un no sap
si riure o riure
fins al darrer 
                    sospir.

Dani T. D. 11/4/2022

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...