martes, 4 de mayo de 2021

POLÍTICS DE FUSTA EN LA NORMALITAT MÉS TARADA

                      Polítics de fusta

ballen per la ciutat Criminal,

entre paraules de fruita

i promeses ben tortes.


El futur és un nen cec

que inventa la memòria

distreta dels peixos

experts amb armes

d'aigua ben seca.


Polítics de fusta 

funden paisos de pluja escurada,

quan  la normalitat més tarada

engendra la por més dinàmica.


Polítics de fusta

segueixen escenificant 

el més ridícul i absurd

dels espectacles,

mentre les seves butxaques

s'omple de calers i calers

fins la fi dels temps.


Dani T. D. 4/5/2021

sábado, 1 de mayo de 2021

A VECES TAN BELLA

A veces tan bella
y otras tan idiota,
con sus promesas
que se rompen cada
dos por tres sobre 
las aceras de la resignación.

A veces tan profunda
y otras tan superficial
como una religión
o un partido político.
Como un resfriado.

A menudo tan absurda
como su antagonista,
tan asesina como amante
y amiga de nadie
en concreto.

A veces tan infernal
y al mismo tiempo
tan celestial
en cada latido
disparado por 
el más neurótico corazón.

Tan dura como sencilla,
tan delicada, como fuerte,
tan asquerosa, como divina,
tan enamorada, como resentida.

Y solitaria,
terca,
alegre, 
desesperada,
enloquecida,
prudente, 
libre,
esperanzadora.


Tan mortal,
tan accidental,
tan extraordinaria,
tan azarosa,
tan rica,
tan fuerte
y tan poca cosa.

Dani T. D. 1/5/2021

viernes, 30 de abril de 2021

LA FELICITAT I KIERKEGAARD

 


 Un día (ara no sé quan farà) vaig sortir a donar un tomb.     Necessitava estirar les cames i també pensar en serenitat. Ja que la manera més eficaç per pensar és caminar. Quan de sobte les pròpies voreres i els carrers per on passava, em deien coses sobre Shoren Kierkiegard. Això era totalment inesperat per mi, doncs en principi les voreres,  els carrers i les coses en general no parlen. O sí: doncs, sovint donem per suposades que la realitat és, o ha de ser de determinada manera. I no té perquè així.

  Entre d'altres coses les voreres i els carrers em digueren que Kiekiegard va ser un dels primers existencialistes. El primer en dir que la persona és lliure, condemnadament lliure. La nostra llibertat és el resultat de les decisions que anem prenen al llarg de la nostra existència fins la més inevitable mort. Aquest exercici vital sovint és la causa de l'angoixa (avui en dia per aturar l'angoixa acudim a la farmàcia, al camell de guardia o fins i tot podem posar-nos tele5). I és que la llibertat pot causar angoixa. En el fons cadascú és responsable de sí mateix, ja que som lliures.

  Mentre camaninava m'estava adonant que tot plegat viure és un exercici ben senzill, i alhora carregat de punyetes on sovint els límits ens el posem mateixos.

  En quan vaig arribar a casa, vaig buscar un llibre que tenia d'aquest genial filòsof danés. Recordo que vaig conseguir un al mercat de Sant Antoni. Concretament un tractat sobre la ironia. Aquest llibre parla sobre la ironia i la figura de Sócrates, com un dels primers pensadors en utilitzar la ironia. Expresant conceptes per dir precisament al contrari. Precisament aquest recurs és la irònia. Avui en dia la irònia no s'utilitza massa, o cada cop menys. Deu ser que la irónia molesta al poder, doncs implica cert exercici intelectual i  això pot ser altament perillosa. I també perquè pot anar a lacontra d'aquest excés de consumisme i tecnólogia, i xarxes socials per babaus i no tan babaus.  

  Resumint, que aquest llibre és un tresor i està ple d'interessants reflexions. El danés era un gran escriptor, a part de filòsof i teòleg. I un caxondo en potència.

  I és que la felicitat sovint la tenim als nassos i no som prou conscients de veure-la.


  Dani T. D. 30/4/2021

miércoles, 28 de abril de 2021

DESPERTAR PER SOMNIAR

 Despertar

per somniar

la bella mentida

de la mortal vida.


Despertar

per entregar-se

al somni real

d'aquesta vida irreal.


Despertar

per viure l'anhel

que, des del cor, 

batega per la senda 

                     més misteriosa 

                                            i confusa.


Dani T. D. 28/4/2020.

BASTANT IDIOTA

 Recorro les avingudes suicides

en la ciutat morta

plena de nàfrags sense ulls

i amb les butxaques plenes

d'interrogants de cendra.


Si un ho pensa bé,

la vida és bastant idiota:

                          un s'acaba morint

                                                                 sense més.


Precisament per aquest motiu

un ha de viure

amb certa bogeria

i no deixar de somniar ben despert,

sense deixar ni un sol instant de cantar

                               ni de riure....



   Dani T. D. 28/4/2021

martes, 27 de abril de 2021

APARENT ORDRE

 
En l'aparent ordre dels dies
les hores de vent escombren les voreres desgastades
d'aquesta època tan ximple.
Es perfilen, com sempre,
lleis fetes a mida dels 
més poderosos i subtils
manaires d'aquest teatre
tan ridícul i absurd.
Mentre les pantalles 
més sofisticades
dicten els raonaments 
més políticament correctes
en aquests temps envasats 
al buit.

La fi del món és emesa
cada dia en directe
per les teles més púdiques,
mentres el preu per respirar
ha augmentat
les seves tarifes.
Vaja, el de sempre,
però amb una tecnologia
que t'hi cagues.


Dani T. D. 27/4/2021



AQUESTA VIDA

 No et preguis
tan seriosament 
aquesta vida
que tot i res
és mentida.

No et prenguis
tan seriosament
aquesta vida
que un es mora
de seguida.

No et prenguis
tan seriosament
aquesta vida
que tot plegat
és un breu disvarat.


 

Dani Torralba Devesa. 27/4/2021

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...