.jpg)
la vida que somnia,
la vida que viu,
la vida que mora.
La vida idiota,
la vida bella,
la vida dura,
la vida tova.
La vida que no viu,
la vida que no riu,
la vida que és un riu,
la vida que un niu passatger.
La vida bombardejada,
la vida assassinada,
la vida de merda,
la vida, la vida que és lluita.
Dani T. D. 14/1/2024
Cuando el ego es herido...
¡¡¡YA NO PODEMOS, AHORA TAN SÓLO JODEMOS!!!
(principalmente a los zurdos,
rematando con la Derecha)
Suerte que son de izquierdas y miran por los necesidades
de la gente
D.Bakunin, 2025
Promeses que se les emporta el vent
en les ciutat de les ferides obertes
on el futur ja és tot un passat decadent,
en la ciutat de les tombes obertes.
La història mai es repeteix
però es copia cada dos per tres,
mentre la violència altre cop reneix
i tota esperança de pau per res!
Merda de món, merda de vida!
Si cadascú tan sols visqués
i deixés viure,
si la humitat no fos tan de mentida,
si un dia fos per sempre tota una festa
viure.
Dani T. D. 10/1/2024
representa la realitat.
Però quina realitat?
I a través de
quina imatge?
La realitat és un consens:
un deliri establert
per la majoria,
un espai ben obert
i un espill immens.
¿Pero en el fons,
què hi ha rera de l'imatge?
¿Què hi ha rera la realitat?
Res és tan evident,
tota realitat depén
de l'àngle de la imatge
pròpiament escollida.
O és el revès?
Dani T. D. 9/1/2023
Precisament per això no s'ha de tenir por pràcticament a res, i somniar cada moment ben
despert fins l'últim batec.
Viu i deixa viure.
Dani Torrat 1/2024
omplen la ciutat
de la por.
Pluja de bombes
culminen indiscriminadament
el progrés més infernal.
Cares de nen
omplen les runes
de la ciutat emicolada.
Tempesta de bales
amuntonen cadàvers
de gent del carrer.
Sempre passa igual,
sempre la mateixa merda,
sempre la mateixa guerra
i sempre moren els mateixos
innocents.
Dani T. D. 8/1/2024
lluna de gener
tan plena
tan freda
i tan lluminosa...
digue'm
si aquest món
amb tanta guerra
i tanta destrucció
té sentit.
Un ja no sap
què pensar...
Ai, lluneta,
reina meva,
aquest món
tan violent
i tan absurd,
va algún lloc?
No et quedis
així,
tan blanca
i altiva,
digues alguna cosa.
Encara que sigui
un sospir
en mig
d'aquesta
negra nit.
Sí, un sospir
que aturi
tota aquesta
estupidesa
de les guerres,
i d'altres
inútils gestes
(des) humanes.
Lluna,
lluna de gener
tan plena
tan freda
i tan vermella...
Dani T. D. 8/1/2024
Ansioses hores de plata planegen pel nou paisatge d'un dimecres esgotat de res en concret, rebotant per les parets d'un temp...
.jpg)
.jpg)
