VISTO EL PANORAMA

   Visto el panorama, 

esto ya no es 

un mundo para vivir.

O te ríes,

 o te mueres de risa.

                                                        Doctor Calmar, 2023

QUINA ESPAÑA???

 Diuen que España se rompe.

 Quina Espanya?

 La reacionària? La faxa?

La catòlica? La cavernària?

Perquè l'España democràtica 

mai ha acabat d'existir plenament

(potser és per la peste borbónica i franquista

                   que no s'acaba d'anar

                                                   ni amb salfuman).

Dani Torrat, 11/2023

  

CANVI CONSTANT

 La vida és canvi,

un canvia constantment 

encara que no vulgui

canviar,

ja que no voler canviar

és un canvi també.

Quan menys un s'ho espera

hi ha canvi de plans.

Abans, però, he de 

canviar-me de sabates,

de pantalons i de destí.

També canviaré de pensament

però no de manera de pensar.

                            O qui sap...

I  canviaré de deus,

d'amor, de pell,

de cansament, de passions.

Canviaré per 

no canviar de cop

així el canvi no es notarà 

tant.

Per cert,

tens canvi de 500 euros?

Fem un canvi:

una cançó

per un estona

a la platja de la teva dolça pell.

Tot i res és canvi,

un canvi constant,

fins i tot quan arriba la mort

no és més que

un altre canvi.

Dani T. D. 14/11/2023

DILLUNS, FUNCIÓ

 

 Un nou dilluns. En Robert es troba de nou davant d'un ordinador, en unas oficinas perdudes dins d'un poligon. Ja porta un parell d'horetes treballant a tope. Malgrat el cansament relaxat que genera el dilluns, els dits d'en Robert no paren de saltar entre les tecles de l'ordinador, mentre en el seu jo més íntim està cansat d'aquell vida d'assalariat esclau. Un dia d'aquest li encantaria sortir de la roda. Però no sap com fer-ho. Una de les opcions seria llançar-se per la finestra. No estaria malament. Però un segón pis no és sinònim de mort segura. A més a més li donaria un bon disgut a la seva família i amistats. Concretament a la Mónica i a la seva mare. O qui sap.... A més i si surt malament? I no es mora i es queda més idiota del que està?

  Finalment opta per imaginar que surt a escena. És un teatre gran, com el Liceu, que fa molt respecte. A Robert li tremolen les cames, està nerviós però surt. Deu minut més tard estarà completament relaxat i comòde:

-Bona nit i bon hora. Com va això? Bé, he vingut a explircar-vos que no sé on vaig. He perdut el nord. Jo m'imaginava que la vida seria més interressant. Que ho és, no dic que no. Però clar, la realitat més immediata, glaçada i més ximple t'acaba atrapant sempre. I sempre et troba amb els pixats al ventre. Amb el divertit que és viure només somniat ben despert, com ara jo. I ja ho veieu, avui m'he partit amb dos. Estic treballant a l'oficina i a l'hora estic actuant per a tots vosaltres. A més sou un públic imaginari, que a sovint és el públic més díficil. i a l'hora més agraït. En fi, per on anava? Es que sempre se m'oblida el text. I això que l'escrit jo. Soc un fracassat amb això també. Però un ha de tirar endavant sigui com sigui, peti qui peti... Total, d'aquesta ningú en surt viu. O qui sap....  Potser tots som actors que van passant pel mó a través de diferents vides. Vides que de cop i volta actuen, ejecuten un paper escrit per un ics autor. I al final què? Res o poca cosa qué es ben bé igual. I  tampoc té tanta importància, no? Perquè un s'amarga perquè un bon dia comença a pensar i a pensar i pensar... I el pensament a voltes, o massa sovint, és un curcó que podreix el cervell i baiza pel cos a través dels globús rojos. I el pensament es transforma en fatiga i la fatiga amb un refredat, càncer i atac de cor. Però un a de procurar ser més puta que el pensament. Ha de saber domar-lo, o redisenyar-lo. Total, en el fons qui diu que la realitat més immidiata no és pura fantasia? Una fantasia col.lectiva, d'acord. Però una fantasia al cap i a la fi, i una fantasia de les més perilloses.

 De cop i volta es fa silenci. Un silenci profund que inunda tot el teatre. Immediatament el públia arranca a aplaudir. Ho ha tornat a fer aquest monstre del teatre.

Dani T. D. 13/11/2023

UN RAM D'ABSURDES FERIDES

 Hi ha dies que surt tot del revés,

però cal, acceptar-los.

Ja que també formen part 

del fantàstic viatge

 de la vida.

Dilluns extranys,

dimecre de candre,

divendre faves tendres

que saben a res, a cirera sense gust.

Jornades fetes per aprendre

a riure plenament i sense complexes

del mirall d'un,

ja que un al cap i a la fi,

què és? qui és?

D'on ve? On va?

Una ombra que passa,

un nàufrag que naufraga,

un accident sense importància,

un ram de ferides ximples i alegre

que un dia d'aquest desapareixerà.

Sí, com un miracle.

Miracle que tornarà 

ser melodia de l'oblit

més pur, més lliure,

                    més lluminós.

Dani T. D. 13/11/2023

ESQUIZOFRENIAS CONTEMPORANEAS

 Cada vez entiendo 

menos cosas, ¿No estaré 

cerca de la sabiduría?

Anónimo del s. XXI

                                                                                            

ENLOQUECIDA NORMALIDAD

Huyendo de las etiquetas

para que al fin

le etiqueten a uno

 como a un idiota

más (o menos).

Como a un incomprendido

que no logra escaparse

de la normalidad

más cotidiana

y absurda.

En fin, que el mundo

tan solo gira y gira,

y nadie se entera

prácticamente nada,

pues lo más seguro es

que no haya nada

       que entender.

Y si hubiese algún

resquicio de entendimiento

tan sólo sería una anécdota

de algún humilde idiota

tratando de huir

de toda esta enloquecida,

desquiciada

y aparente

normalidad.

Dani T. D. 8/11/2023