CARES DE NINGÚ

   Cares de ningú travessen la ciutats dels vàmpirs automàtics. Cares de ningú omplen les oficines, els magatzems, els supermercats, els prostibuls d'incògnit, els centres psiquiàtrics, les aules, les autopistes i els cementiris.

   Cares de ningú, com la meva, consumeixen un enèssim dia més. El treuen de bon matí de la navera comprovant (abans de tot) la data de caducitat. I després d'injectar-se una dosi considerable de cafeïna, sortim disparats al destí més laboral, i fill de Borbó. 

  I una estona cada día, un resa als seus déus particulars, malgrat el seu natural ateïsme. Doncs un, en els fons, es limita a sobreviure. No hi ha més. Cada dia és una aventura, una excursió pel desert més buit de l'immediata realitat, un passeig per l'absurd laberint de l'existència. Mentre els mísils cauen en totes les pantalles (grans, mitjanes i petites) d'aquest món cada vegada més estret, global i hortera.  Això indica que hi ha racons del món en que està morint gent com a mosques, com si res. Com si tot d'una es fonessin amb l'aire perquè sí. Perquè hi ha mandataris que així ho han decidit. Mentre aquí, des d'aquest paradís esfaltat, algú provarà un xampú nou mentre es dutxa. Algú altre provarà de lligar-se a la secretaria de marquètinc. Tot pot ser. Per què no? Ja sap que està casada i ell tampoc. No té res a perdre. La vida cada dia passa més de pressa. Demà ja pot ser massa tard. I tot plegat, què?  

   Cal tractar de viure cada instant, encara que sigui des de la imaginació.

  Total, sovint tanta preocupació, tanta por, tants complexes, i al final un, com tothom (amb la seva cara de nigú), formarà part de la geografia de l'oblit més inevitable, i per sort.

Dani T. D. 4/10/2022

MUNDO FANTÁSTICO

     Se alquilan futuros discretos en las avenidas del fin del mundo, mientras los cuatro vampiros que
controlan este tinglao se las componen para tener sangre fresca a diario, a costa de los esclavos de este sistema tan moderno, justo y eficaz.

Todo anda más o menos como siempre. Los que tienen demasiado siempre quieren más y mucho más. Y los que no tienen nada, que siempre suelen ser la inmensa mayoría, se tienen que joder. Pero afortunadamente cada día tienen menos. 

Dani T. D. 8/10/2022

ESTÚPIDS RELLOTGES

 Estúpids rellotges

que marquen les hores,

les hores que em queden

per somniar ben despert

aquesta mena de

 fantàstic viatge

sense cap concret

 destí.

Estúpids rellotges,

rellotges estúpids

m'escupeixen al mirall

del meu doble que es veixteix

de salvatge cavall

i comença a dictar-me

aquest versos que res

signifiquen.

Estúpids rellotges

creuen que controlen 

el temps, i desconeixen

que el temps és una altra

ficció que somnia

des de l'essència

mateixa del res 

més immediat.

Dani T. D. 3/10/2022

LÓGICA PURA

 La fe puede ser de gran utilidad, aunque en el fondo uno no crea absolutamente en nada.

                                                                                                                El pequeño Cioran, 2022

OTRO IDIOTA LUNES

  Naufraga otro idiota lunes

en una oficina idiota,

cuando las sombras no se han despertado todavía,

  y el sueño me abre las puertas

de un metro cósmico.

Mis dedos te recuerdan

sobre aquella cama de espuma,

burlando la absurda geometría de la rutina,

bebiendo cerveza y leyendo a Bolaño.

Ya ves, todo y nada

no es más que un sueño

que accidentalmente nos sueña

antes de partir definitivamente

hacia otra nada fantástica.

Ahora, todavía, las horas lentas

de la mañana

me bostezan en la cara, desde está tan sudada

oficina llena de peces

y búhos

que me preguntan por ti.

Y yo no sé qué decir...

Dani T. D. 3/10/2022

EN ELS LLIBRE

   El caminat s'atura i s'asseu a un banc. Contempla per uns segons el cel blau. Hi ha núvols blancs que creuen el cel com barcos pirates a la recerca de tresors que no existeixen.

  De cop el caminat treu un llibre de la motxileta que du a l'esquena. Immediatament el caminant es transforma en lector. El lector ara està llegint un llibre de l'Enrique Vila-Matas. El lector està gaudint amb aquelles pàgines. Vila-Matas ho ha tornat a fer. Cada llibre seu és més que un llibre. La seva lectura descubreix escriptors que son li son desconeguts al lector, punts de vista nous, cites literàries, coses que un sabia des de sempre però que ignorava profundament. I el lector vola, es transforma. És més ell que mai, i a la vegada deixa de ser ell. Es duplica, es triplica... és totes les persones, com diria Borges.

   De cop el lector se sent extraordinariment bé, fusionant el paisatge que va captant a través dels seus ulls, amb les pàgines que la seva mà va avançant.

  És diumenge. Però podia qualsevol altre dia, i el lector podia continuar sent lector la resta dels seus dies. De fet tothom i ningú és escriptor i lector a la vegada, encara que la majoria no escrigui, i menys, lleigeixi (concretament en aquest país).

   Però què és la majoria? Segurament és com tot: pura ficció. La vida moltes vegades es troba en els llibres.  I les minories son les que fan moure el món, encara que quasi mai vagi enlloc.

Dani T. D 3/10/2022

SISTEMA CRIMINAL

                       Rostres de cendra

caminen pels carrers

amb edificis sense 

finistres ni parets.

Les guerres continuen,

les guerres son pur negoci,

un negoci amb benificis

pels més poderosos.

Rostres de ningú

es moren en les cantonades

d'aquest món sense mesura

que no sap on va.

La guerra continua

adoptant múltiples formes

per fomentar el progrés

d'aquest sistema criminal.

Dani T. D. 1/1/2022