Perquè malgrat tot la vida no deixa de ser un gran misteri. I avui en dia més que mai.
Cada dia un s'aixeca. Sembla ser la mateixa persona amb les seves manies, desitjos i frustracions. Amb la seva memòria, les seves pors i les seves mancances. Però un va canviant, ja que la vida és moviment. Un també es va inventant una existència, per ordenar i trobar un mínim de sentit a la vida.
Però tot plegat l'existència és un autoengany. La vida és salvatge i lluminosa, caòtica i misteriosa, segurament un espai vital per desenvolupar-se com a ésser. O simplement un accident sense cap mena de trascedència.
Al cap i a la fi un fa el que pot, que ja és molt. El tempS posa les coses al seu lloc. Els anys, teòricament porten experiència i un poc de saviesa. Això darrer és discutible, com tot en aquesta vida. Que no deixa de ser un breu espai, en el que un no para de vestirlo de significats. Significats que poden fer més lleuger l'exercici de viure. O qui sap....
Potser, tot plegat, el que dóna sentit a la vida és precisament el misteri. En el fons un mai té ni idea de res, malgrat haver estudiat, llegit, mirar coses per Yotube.... i potser això sigui l'essència de sentir-se viu, encara.
Dani T. D. 5/5/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)