jueves, 3 de marzo de 2022

MEDITACIONES EN FA SOSTENIDA

 Después de la muerte no hay nada,
pero antes de la muerte 
                no te creas que                            hay mucho más.

Lo que se necesita siempre
ya lo lleva uno dentro de sí.

Antes, durante y después 
                                         de la vida
con su tan aparente
                                    y sutil sentido.


Dani T. D. 3/2/2022

¡SE ACABA EL MUNDO!

 Se acaba el mundo,
nos vamos a tomar por el embudo.
Tiraran toda la artillería nuclear
sobre nuestras cabecitas.

Aprovechad, exprimir, el tiempo que os queda
en hacer o deshacer lo que os salga de los genitales,
pues a lo mejor sólo faltan meses, semanas, días, horas...

Se acaba el mundo,
y todo por la mierda de la ambición
de los hombres y 
                                            sus inseguridades.

Al fin el planeta quedará
jodido pero libre
de la peor plaga,
de la tan hortera y peligrosa
                                               epidemia humana.

Dani T. D. 3/3/2022

miércoles, 2 de marzo de 2022

RISAS Y SUSPIROS

 Me muero
desde el día
en que nací.

Me voy muriendo
entre risas
y suspiros,

endebles afirmaciones
ciertas dudas,
entre sombras risueñas.

Me muero
de placer
entre tus alas


tan divinas,
y desnudas.
Tan mojadas
como ardientes.

También
me muero
por dentro
de nada,

de una tristeza
muy sutil,
que va cortando

lentamente
todas las amarras
y lastres.

Y también
me voy muriendo
de alegría,

de locura
en este manicomio
lleno de títeres

como un servidor
moribundo,
pasajero

hambriento,
efímero,
náufrago.

Dani T. D. 2/3/2022


TENGO UN IDIOTA DENTRO DE MI

 Tengo un idiota dentro de mi,
un idiota que no me deja dormir.
Me pone sal en el café
y me llena la cabeza con problemas
totalmente inexistentes.

Tengo un idiota dentro de mi,
un idiota que me hace sufrir
promoviendo el pensamiento circular
alrededor de un sol de escayola,
mientras estoy activo sin 
hacer absolutamente nada de nada.

Tengo un idiota dentro de mi,
un idiota que me pone el pie
para que me vuelva a caer
en las mismas trampas,
en las mismas arenas movedizas
de siempre y nunca jamás.

Dani T. D. 2/3/2022

FRAGMENTS DE D'ANSIETAT DESAFINADA

 

     A voltes l'ansietat és una companyia enganxifosa que, per començar, em desperta per la nit i no em deixa dormir. La ment dona voltes sense parar, és com una rentadora centrifugada. Van passant les putes hores fins  a topar amb una tímida matinada que começa a incindiar els terrats.

 A la fi un es lleva cansat. Desfet de res. Va, cap a l'oficina del deure més imbècil. Una dutxa i després un cafè ajuda a despertar-se totalment. Encara que cada vegada un no està massa segur que és real i que no ho és. Si continua viu o si ja està ben mort.

  Un lluitat per no fer sempre les mateixes coses. Per ser diferent sense deixar de ser ell mateix. No és fàcil la vida. Potser una vida realment fàcil també té les seves tonteries. Ves a saber...

 Al metro va ple de mascaretes tapant rostres titelles (com un servidor) d'imbècil ansietat. Potser és la globalització que genera massa realitat virtual, ves a saber...

  La ment, més alerta del normal, inventa i disenya amb sofistiscació problemes ficticis. Els batecs s'acceleren. La respiració costa. El cafè de la màquina de l'oficina sap a sopa de pollastre. Mentre Putin fa de les seves, bombardejant a tort i a dret ciutats sense cap sentit, provocant la tercera i definitiva guerra mundial El món és una porquería. I un paral.lelament ja porta la seva porqueria  dins.

Ai, què és tot això? La confusió cada vegada ho inunda absolutament tot. Per fora i per dins...


Dani T. D. 2/3/2021 

martes, 1 de marzo de 2022

ASCO DE GUERRA

 Por culpa de Putin
ya no se puede comer ensaladilla rusa en la Comunidad Europea. 
!QUÉ ASCO DE GUERRA!

                     Danielovich Herman, 2021

AFORISMOS DESAFORADOS

 A veces una repentina lucidez rebela el vértigo real que supone vivir entre nadas palpables.

Memorando el futuro se recuerda un pasado que nunca acabó de estar presente.

Después de una noche de insomnio, la oscuridad continua con el día planificando atentados contra la luz más sorda y ciega.

Lo políticamente correcto acaba por ser un peligroso lastre para el pensamiento más vital.

Pensar en matarse puede prevenir el suicidio más vocacional.

Ser obispo, terrorista y político: tres perversiones profesionales.

El progreso se hace con la armas más modernas y sofisticadas.

No toda democracia gestiona un estado eficazmente democrático.

Ser nacionalista o maniático puede ser un antídoto contra el tedio más evidentemente existencial.

Pensar en la muerte oxigena los pulmones.


Dani T. D. 1/3/2022

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...