BURLANDO LA VIDA

 La calle está llena

de palabras

que me resuenan

al oído.

Y me siento equilibrista

cruzando el abismo

de la realidad más vaciada,

la que me viste 

                            de nadA.

Mientras las horas

se cansan de esperar

escapando de todos los relojes,

burlando esta vida

tan llena de casi nada.

Dani T. D. 4/1/2021

L'ENGANXIFÓS I PARANOÏC JO

   A voltes, aparcat en doble fila al fons de mi mateix, el meu jo no reacciona.
Està com mort, no te vida, o això sembla, es com un moble perdut als Encants...

Clar, que el Jo no deixa de una màscara que un es posa per fer veure que un es ell mateix.

Però en veritat ¿qui som?

Bona pregunta,

futuda pragunta,

complicada pregunta.

Mentre un cerca una resposta eficaç, o simplement que convenci, passa el temps i els anys cada cop durant menys. Duran lo que duran dos peces en un wisky on the roocks. 

Y al final què? De que serveixen els anys? I l'experiència acumulada? Si al final tornen a sorgir les mateixes pors i les mateixes inseguretats d'aquest jo tan fictici,  tan pesat, tan decadent i tant irritable.

La qüestió, quina és la qüestió? Qui lo sA..

Potser passar-ho  el millor possible en aquesta vida tan estranya. O inventar-se en altres jos, o tus (posa't la mascareta) o elles...

Al cap i a la fi el meu jo es finit, i un també.

Dani T. D. 4/1/2022

LA BUIDOR QUE SOC

 La buidor que m'omple, La buidor que em defineix, la buidor que m'estima. La buidor que soc quan soc el que no soc. La buidor que seré, la buidor que em perfora sencer, la buidor que em masturba, la buidor que em mata, la buidor que em respirar, la buidor que m'obre de dalt a baix, la buidor que em tanca, la buidor que em viu, la buidor que em somnia ben despert, la buidor que em riu, la buidor que em riu, la buidor que em dinamita de cap a peus. La buidor que m'ofega.

   La buidor que em fa pensar, la buidor que em fa dubtar, la buidor que em crema, la buidor que em vomita, la buidor que em cridar, la buidor que em viola, la buidor que em riu, la buidor que m'escupeix, la buidor que em pixa a la cara, la buidor que em menja per dins i per fora, la buidor que em caga a sobre, la buidor que em folla, la buidor que em buida del tot.

La buidor que em parla, la buidor que em fa escriure. La buidor que em posa a viure, la buidor que em respira, la buidor que em confon a cada instant, la buidor que m'odia, la buidor que em diu que tot i res està completament buit.

Buidor que omple tots els recons, buidor que respira, la buidor que és ben lliure, buidor que s'espandeix com l'univers en la bella buidor del cosmos.

 

Dani T.D. 3/1/2022

CON MÁS SOLTURA

 Fracasando de memoria,
ya no sé si vengo o si voy.

Siento que el final ya se cerca
tal vez fundiéndose con un

                            nuevo principio.

Fracasando sin complejos

me visto de viento,

jugando con los bandidos

al escondite entre la niebla.

 

 Fracasando con alegría

avanzo hacia el mar,

mientras el tiempo se acorta

en la ficción de su propio eco.

 

Fracasando como el primer día,

no me arrepiento de nada.

Es más, si nunca volviese a nacer

fracasaría con más soltura.

Dani T. D. 3/1/2021

RECORDAR EL FUTUR

 Recordar el futur,

inventar-se el passat,

jugar a viure

com si un fos adult.

Afeitar-se les idees.

prendre-s'ho tot a broma,

caminar cap enrera

per avançar sense nostàlgia.

Tallar-se al cap,

fer-se pirata,

estimar sense manies,

aprandre de la lluna.

Fumar-se la tristesa

en un vespre de riures escandalosos,

ja no tenir presssa

i ser feliç sense ser-ho.

Dani T. D. 3/1/2021

A L'HORA D'ESCRIURE

   Sovint recorro a les paraules per preguntar-me coses. Es un ejercici sa, i no faig mal a ningú. 

 Cada vegada que estic davant d'un full en blanc o d'un nou document de word, no sé que en sortirà: un poema, una narració, un pensament, un enèsim intent de novel.la...jo qué sé. 

 La qüestió és escriure. M'agrada, em senta bé. M'ajuda a ordenar els pensaments, a endreçar les andromines mentals que tinc dins meu.

  Em dóna la possibilitat de volar amb la imaginación amb l'ajut del llenguatge.

 No sé perquè ho faig la veritat. Ho faig i punt.

També em permet desfogar-me. Burlar-me de la quasi sempre decepcionant i filla de la gran puta realitat. Es com obrir portes a altres vides, vides ficticies. Que a vegades, aquestes vides ficticies, son més autèntiques que la vida real, la vida verdadera (o qui sap). 

  Encara que la realitat està feta de molta ficció. Perquè fins quin punt és real la realitat. Hi ha prou per encendre la tele, la ràdio, o simplement anar a fer un tom pel carrer.  De tant en tant surt la mateixa pregunta: que és tot això? Té alguna mena de sentit la vida? 

Potser no té sentit. O pel contrari té molts sentits, sentits diferents. Tot depén de l'estat anímic, del que s'ha menjat, begut, fumat, estimat, sentit, o simplement de les paraules que un ha triat a l'hora d'escriure.

Dani T. D. 2/1/2022

 

TEMPS PER VIURE

Temps recent pintat,

temps per començar de nou,

 temps per tornar a acabar,

temps per perdre el temps.

 

Temps per somniar ben despert,

temps que es guanya,

temps per cada cosa,

tamps que vola més enllà

de tots els temps.

 

Temps per estimar,

temps per pensar,

temps per ballar,

temps per viure.

 

Temps descosits,

temps embogits,

temps sense temps,

temps de fems.

Temps per prendre l'aire,

temps de drogues al.lucinats,

temps apassionats,

temps imaginats.

Temps per naufragar,

temps per guanyar,

temps per malgastar,

temps per fer temps.

Temps fora del temps,

temps de canvis,

temps d'abraçades i petons,

temps per viure senzillament.

Dani T. D. 1/1/2022