NEGOCIANDO CON EL DIABLO

Negociaré con el Diablo

el tiempo que me queda

para pasármelo lo más 

divinamente posible.

No malgastaré 

ni un sólo segundo

en discutir o cabrearme

por tonterías.

Me apunto, más

que nunca, al cachondeo,

a la diversión

más desenfrenada.

No me tomaré

nada en serio.

La vida dura tan poco

que solo vale la pena

lo que vale la pena.

Reir, reir, reir

hasta el último aliento.

Y tras la muerte

el Diablo me espera

con cervezas.

poesía, 

amor

y mis Bowie, Pessoa,

Baudelaire.

Cioran,

Zappa,

Lou Reed

y el genio de Aute.

¿Qué más

se puede pedir?

Y a mi memoria

que le den

por loca.

Y al desaquilibrado

de Dios

que se quede

en este maldito

mundo.

Dani T. D. 171/2020

¡¡¡¡¡¡CADA VEZ MÁS IDIOTAAASSSS!!!!!!

Cada vez somos más idiotas.

 No me extraña 

que suban los contagios.

Si somos idiotas, 

votamos 

a gobiernos y 

políticos 

profundamente idiotas.

IDIOTAS

de derechas,

IDIOTAS

de izquierdas,

IDIOTAS

de centro

i pa'dentro!!

 Sólo nos importa 

nuestro propio bienestar 

y felicidad, 

y al prójimo 

que le den por el embudo.

  Si hay otra vida, 

prefiero ser un animal, 

una planta o un mineral

antes de ser otro idiota

y egoísta 

ser humano.

Dani T. D. 16/1/2021

ENÈSIM INVENTARI DE L'ABSURD MÉS CONTEMPORANI

Una tribu de lladres professionals fent política,

una dotzena de banderes per tapar la merda més evident,

trescentes religions per rentavilitzar la fe més trascendent,

 mil pandemies de laboratori per reconquerir el món.

Unes dos mil dosis diàries d'estadístiques 

per obtenir el control més democràtic,

quatre agències periòdistiques

 per adulterar l'opinió i, de pas, el pensament

 més superficial.

Milions de partits de fubol per idiotitzar al personal

i així blanquejar el sou dels crimals de torn:

patrocinadors d'aquest sistema tan pervers,

on cada vegada l'èsser humà

importa menys que una tifa de camell.

Vint cantants próstata farts de tanta suada protesta,

milers de bisbes jugant el ping-pong amb pilotes

i pel morro,

més de cent lleis absurdes que no valen per res.

Masses xarses socials per idiotitzar al personal

i, així fer una societat de xalls de metall

per viure d'espatlles a l'espontanietat

i l'alegria més lluminosa

perdent la por a la por.

Dani T. D. 15/1/2021

MIL DÍAS DESIERTOS

 Más de mil días desiertos en esta tan desgastada vida,

mil lágrimas que evaporan mis ojos de trapo,

mil preguntas sin respuestas,

mil besos que se ahogan sin tu boca.

Mil muertes en una sola existencia,

mil ascos en esta era de lo idiotamente correcto,

mil políticos destrozando la política,

mil dioses en el más divino infierno.

Mil versos descarrilando en las carreteras de la lírica,

mil criminales instalados en el poder más corrupto,

mil suicidios en la oficina del deber diArio,

mil banderas asesinando la más pura libertad.

Mil dudas en cada sangrada verdad,

mil verdades en cada mentira,

mil mentiras en cada dato biográfico,

mil fracasos en cada destino mortal.

Mil oraciones naufragando en el cielo más podrido,

mil cabezas vaciándose en cada ciega ideología,

mil sacerdotes masturbándose sobre su propia hipotecada fe,

mil hostias para entrar en la felicidad más inútilmente anhelada.

Dani T. D. 14/1/2021

COMO SIEMPRE, NO APRENDEMOS NADA DE NADA

 Si algo he aprendido de esta pandemia es que somos más idiotas e insolidarios de lo que pensaba. Ante todo, la responsabilidad nace de cada uno de nosotros. Si falta eso,  todo se va al garete por muchas leyes y medidas que se adopten por parte de los gobiernos, de los politicuchos o de quien sea.

El Mendigo de las Sombras

MENTIDA MORTAL

  Dilluns que desperten cadàvers, mentre els peus arrosseguen el cos pels carrers d'una ciutat de Mentida Vertadera. Penso  en res mentre la rutina de l'oficina m'assassina un dia més i un dia menys.

Després un vent em porta lluny, molt lluny. Però sovint molt lluny és molt a prop. La distància és una altra mentida, i la mentida, el pa de cada dia.

Sí, sens dubte. Sóc una mentida mortal que creu que respira...

I qué....

Dani T. D. 12/1/2021

AMB L'ESPERANÇA LLOGADA

El futur és un nen que ha aprés a mentir,

el futur neix amb l'esperança trastoCada,

el futur té les botes trencades, però son tan maques i modernEs...

El futur És una autopista cap a la mort més misteriosa i alliberadora,

el futur porta Barret i és bastant puta.

El futur no té memoria (però ningú en té),

el futur és un cançó que desafina,

el futur m'espera una nit entre els teus dubtes i la meva por,

el futur és tan fals com el passat i el present,

com aquesta idiota i bella vidaaaa...

el futur fuig dels idiotes rellotges,

el futur també haurà d'anar al supermercat,

el futur em portara bones drogues,

el futur encarrega el meu taüt,

el futur em dona de fumar,

el futur es follat per qualsevol.

el futur em recorda a no sé qui,

el futur es cansa de ser futur,

el futur es pot comprar en la farmàcia,

el futur està vomitant una enésima esperança enverinada.

el futur té una cara ben dura,

el futur no te cura,

el futur...ai el futur….

Dani T. D. 11/1/2021