LUCES DE NEÓN

 Tuberías que sangran,

sangran palabras.

Palabras desecadas,

disecadas y 

trasnochadas esperanzas.

Esperanzas que se venden

en cualquier esquina

de duda y alquitrán

de siete a doce.

Billetes sólo de ida

a ningún lugar,

más allá de esTe horizonte

de luces de neón.

La vida es una tonta

herida de amor,

amor bajo tus tan 

desnudos

y húmedos parpados;

entre la pasión 

y el más caprichoso tedio

con dos de hielo,

por favor.

Dani T. D. 9/10/2020

DES DE LA MÉS ÍNTIMA INTIMITAT

 Polítics inúTils

prometen independències INúTILS,

com si la llibertat 

fos l'hòstia amb ratafia,

que ho és.

Però per aconseguir

tal objectiu

ja que  garantir,

abans de res,

que tothom tingui feina,

 casa, cultura i salud.

Això si que permet

ser plenament

 un lliure ciutadà!!

I les banderes 

i la més puta identitat nacional,

això ja cadascú

des de la més intima intimitat

que faci er que vulgui....

Eh, que hi ha

bons psiquiàtres

en cas d'ajuda...

Dani T. D. 8/10/2020

MIRADES DE PAPER

 Boira espessa

ofega les paraules en les mirades de paper

que naveguen per les avingudes

d'un buit cansament.

Polítics amb luxosos pijames

només s'omplen les butxaques 

i la boca amb promeses  de tifa seca,

cuïnant ideologies rovellades

de pa socat amb oli.

Horitzons hipotecats

pel banc de la mediocritat

segresten l'esperança

i l'espontanietat de viure.

Dani T. D. 7/10/2020

LOS SENDEROS HACIA LA NADA MÁS ABSOLUTA

  Cambiaba cada dos por tres de opinión. No
le hacía ascos a ninguna ideología, por muy perversa que esta fuera. Y un día llegó a lo más alto. Luego, en la bajada es ya otra historia.

Dani T.D. 6/10/2020

FUGACES COLORES DEL AMANECER

 Fugaces colores del amanecer

despiertan la ciudad ansiosa,

entre promesas traspapeladas

y besos caducados que sabían 

a fresa y a limón.

Las manos del deseo se cansan

repentinamente de tanto agitar

corazones y huesos que,

recorren las calles y las avenidas

de las urgencias más

o menos afectivas.

Los destinos más anónimos,

al anochecer, se disuelven

en un vaso de aguarrás

al son de un rock ácido,

evocando un Lou Reed

envuelto en lágrimas realquiladas.

Mientras no dejo de desearte

incluso a estas horas

desde esta maldita oficina,

donde el infierno se mezcla con el cielo

y la tristeza se confunde

con una latente vitalidad

por enésima vez.

  Dani T. D. 6/10/2020

TAN FELIÇ...

 Inútils i bells dies fins al final

entre rostres de camells

i gallines voladores.

Mentre el món cada vegada

és un niu de merda,

fruït de la nostra tan propera

i efectiva evolució.

Un dia més vaig

a l'oficina del deure més idiota

on em sento tan feliç....

I mentre feinejo,

penso que estic estimant-te

sobre una daurada platja,

entre petons i caricies ben ardents.

I el temps més fictici

em va morint batec a batec,

mentre les noticies

no paren d'engendrar

una enèsima realitat imbècil i patètica.

Però estic tan feliç...

Dani T. D. 6/10/2020

FANTASMES DE TIFA I CUTRE DRETA!!!

 Fantasmes salvadors de la pàtria,

fantasmes que demanen sacrifici,

fantasmes que s'omplen les butxaques amb calers públics,

fantasmes que viuen de putamare!

Fantasmes tan fatxes com el seu tan merdós  i Borbònic adversari.

Fantasmes que no han treballat honradament

en sa puta vida!

Fantasmes que també son catalans (o espanyols a seques?),

fantasmes que enreden al personal

enlloc de fer política necessària i de la bona,

fantasmes que es follen cada vespre la sanyera

(i pel darrera!)

fantasmes que s'omplen les butxaques.

Fantasmes, 

fantasmes de tifa i cutre Dreta

que, en el fons, 

 els importa una GroSSa botifarra

la seva tan estimadiSSima

 Catalonia!!!

Dani T. D. 5/10/2020