¿DEMOCRÀCIA A ESPANYA?

  Sovint passa que un s'aixeca del llit i no enten absolutament res. Se suposa que hi ha democràcia, però em fa molta gràcia...Sempre hi ha algú que des del poder acaba per  podrir-ho absolutament tot. La democrÀcia se suposa que beneficia a tots, però això no acaba de ser cert del tot, ja que en el fonS beneficia als de sempre: els més acomodats.

D'acord que hi ha lleis que acumplir, doncs perquè la democràcia realment funcioni necessita de lleis que la regulin, però també se suposa que aquestes lleis vetllen pels drets del ciutadà de peu. I precisament es aquest ciutadà qui transforma la llei mitjançant les consecutives eleccions, referedums o, d'altres tipus de consulta. Clar, ara caic, potser faltaria més consultes i referedums com ara: república i monàrquia (és un ejemple, eh. No us penseu que...)

  Segons tinc entès la democràcia grega tan sols votaven una part dels ciutadans (tret de les dones, els esclaus, els soldats i d'altres...), practicament els que estaven millors situats. Després al llarg de la història la democràcia s'ha anat desenvolupant i adaptant a les necessitats de la ciutadània. La Revolució Francesa i la democràcies britànca i dels EEUU van anar formant el concepte modern del que entem com a democracia avui en dia. Ara, diuen que la democràcia a entrat en crisis. Bé, és possible. Diuen també els entesos (o alguns entesos) que la història es ciclíquica. Podria ser, per què no? Les estacions són cicliques, els anys, els dies de la setmana, els apats del dia...jo que sé...la moda, els pantalons de campana, la digestió de l'all i oli... L'etern retorn del que parlava Nietszche...

  Ara, aquest país entés com Espanya a voltes hi ha per lligar-hi cadires! ¿Realment hi ha democràcia a Espanya?

¿Realment sabem què és la democràcia els ciutadans?

 Per un servidor, una Espanya realment democràtica respectaria totes les cultures i llengües per igual en tot el seu territori. Sense anar més lluny, en el Congrés dels Diputats es podía permetre d'expressar-se en les quatre llengües de l'Estat (o no seria un exerci democràtic interessant). Totes les opinions serien escoltades, discutides i respectades. La justícia seria aplicada igual per a tothom.. Encara que em fa molt l'efecte (com ja he dit) que les lleis sempre acaben aforint més el que té més que no al ciutadà que té el minim, o directament, no té res.

Estic segur de que si realment  Espanya fos realment un país democràtic (tenint sempre en compte que la democràcia mai és perfecte, i sortosament) judicis com el del procés no s'haguessin arribat a fer. Abans s'haguessin pactat unes noves lleis que fomentessin unes polítiques més eficaces i justes. Unes polítiques que vatllessin per la convivència entre les diferents identitats dels pobles. Però els diferents governs espanyols democràtics fins ara sempre han acabat per demostrar que una Espanya realment democràtica no és del tot possible. El perquè d'això se m'escapa de l'entendiment, la veritat.

   Encara hi ha esperança? No ho sé...
D'altra banda, quin problema hi ha en fer un referendum per tal de saber si la gent que viu a Catalunya vol, o no vol, independizar-se d'Espanya. Tampoc és una cosa tan traumàtica. D'acord que el món avui en dia està més globalitzat que mai, que per cert aquest terme s'hauria d'analitzar a fons. Però nacionalismes a part, també s'ha de respectar l'identitat de cada lloc i cultura.
La cosa hauria de ser més senzilla, però quasi sempre l'acabant complicant els polítics i els estadistes de torn.
 Asenyalen i acusen als independetistes catalans de nacionalistes radicals, però també la unidad d'Espanya també és un terme que amaga (o no?) una càrrega profundament nacionalista.
En fi, que ningú sap ben bé del verdader significat de la democràcia, començant pels tan il.lustrats polítics i juristes Espanyols.

P.D.
Per cert, per quan un judici a la dictadura franquista?

Bona nit nens i nenes.

  Dani T. D. 19/2/2019

INCULTA Y SUDADA

Nuevos fantasmas  y vampiros

hablando de unidad,

inyectando un odio gratuito
entre el personal,

que no tiene ni pies

ni cabeza.

Siguen sin escuchar

a la opinión diferente

para no ampliar su mentalidad

ni  enriquecer a la comunidad.

Por eso recurren por enésima 

vez al discurso gastado

de la unidad en la vieja, inculta

y sudada patria

de siempre.

Son cobardes y zoquetes

más no quieren progresar,

vociferan unidad

porque las da miedo 

la pluralidad, la inteligencia,

el progreso, la diversidad
 y la libertad.

Ellos si
que deforman 
y parten España 
en añicos,
aunque se empeñen
en unirla
bajo una simple tela
roja bajo una corona
con endebles aunque franc@s
 excusas.

Dani T. D. 12/2/2018

VERSOS TRASNOCHADOS

Despiertan lunes adulterados

y con ellos, la condición más incondicionada

vuelve a asomar la jeta por una de las esquinas de este tan diverso universo. 



Engendrando,

una vez más, 
la geometria más ambientada.

Se vive en un futuro que nunca hace acto de presencia

desde un pasado que, en su ficción

más circunstancial, acondiciona la geografía

de un presente absolutamente quebrantable.

Es entonces cuando se disuelve

por enésima vez, cada instante

desdE el movimiento elíptico, 

el de las hondas ondulante

 hacia el principo de nada en particular.

Y ahora vuelve a sacudir las mentiras

la endeble realidad más imediata,

desde su disfraz de milagro auxilar;

pues a cada istante todo y nada

vuelve a empezar.

Despiertan lunes imprecedentes

en un sin fin de propositos

emergentes o no...

Dani T. D. 11/2/2019

CADA DÍA

  Cada día se repite el big bang.
 Cada dia se nace en una luz totalmente fugaz, que no para de correr a una gran velocidad continua, cruzando el abismo más vacío. 

Hay días que són verdaderos agujeros negros. Pero no todo es negativo en los agujeros negros. Los agujeros negros están, entre otras cosa, para viajar a través el tiempo.

 Claro que el tiempo no existe. O si, pero tan sólo es una cordenada que nada significa. 

Uno, si se fija, siempre es ahora. O lo que decía Machado: Hoy es siempre todavía

¿Qué quiero decir con eso? 

Pues que las cosas que le ocurren a uno, de alguna forma, les ocurren a todas y a todos. Que cuando avanzamos también rotrocedemos. Que no hay mejor manera de recordar, que olvidar.
 Y que al fin todas y todos somos la misma persona desde sus múltiples máscaras (o másbaratas).

Apa, bona nit!

Dani T. D. 6/2/2019

VIDA I MIRACLES

Son els futbolistes

els nous heroís,

els nous nous exemples.

Demostració insòlita

que qualsevol curt de gambals

es pot fer

milionari i famós.

No importa que no obris cap llibre

en ta bruta vida,
que no vagis mai 
al teatre ni a cap concert.

No importa que no tinguis una mínima curiositat

per saber què fas en aquest món,

en aquesta vida,

no importa 

que no sapigues gran cosa;

mentre hi hagi futbol,

la vida ja valdrà la pena,
i quina pena...

A l'oficina tohom juga,

tothom sabem de la vida

i miracles de cada futbolista,

encara que ignorem

tantes altres coses

que potser ens farien una mica

menys idiotes, més lliure i un pél més alegres,

que no feliços,

doncs només son insolitament feliços

els futbolistes.. 

I així ens va...

Dani T. D. 5/2/2019

ORGIA D'ESTADÍSTIQUES

Un dilluns més es desagnen mitja dozena d'estadístiques per la tele i en el més estricte directe, mentre els països benestants es graten les vestimentes davant el tarannà del petroli de Venuzuela (entre altres coses). El món gira i gira com cantava Gardel, mentre Puntin balla aquest tango amb una noia que es diu Carlota, quan Europa ja es prepara per la seva nova vida de fantasma, encara que hi ha esperances. Esperances, sempre hi ha esperances. Però, clar, la història es tendeix a repetir-se. Encara que potser cada vegada fa una versió diferent i potser més sofisticada.

  En veritat, els conflictes o els problemes son més o menys els mateixos. l'ambició, les difernts trifulques pel poder, la tan justa humanitat...perquè prosperi aquesta tifa tan civilitzada i tan rentable pels quatre de torn, els que manipulen el sistema segons els seus interesos o capricis.

Sort que tenim un papa (per posar un exemple entre tants); que es la hòstia. I ens protegirà una vegada més, contra els perjudicis dels propis bisbes (els enviats del Diable). Bisbes equil.librats i digitalment satisfets. Per davant i pel darrera.

Hem entrat sens dubte en una nova era. L'era de les tecnòlogies digitals i la realitat virtual, on els poders factics han anat canviant per uns altres. Un d'aquest nous poders factics son les estadístiques. Cada vegada hi ha més estadístiques per tot. Estem manipulat per les estadístiques. Sense anar més lluny cadascú de nosaltres és una dada en potència per desenvolupar qualsevol estudi sociològic, antropològic, podològic, fisiòlogic o directament de merda plàstificada, però ben dissenyada. Estem convençuts que estem més informats i comunicats que mai, i en certa forma és així. Però també potser estem més manipulats i desinformats que mai. Perquè ¿realment els nostres pensament son nostres? ¿O formen part dels interesos del nou sistema mundial, conjuntural i amb bifudis baixos en colesterol (políticament correctes, és clar)?
Em ve a la memòria aquelles pàgines de la República de Plató: El Mite de la Caverna, i molt en temo que la cosa no ha canviat gaire des d'aleshores (i això que ha plugut). Bé, vivim més anys (estadísticament parlant). Però realment és viu més? A vegades no estic tan segur.
No tan sols ho dic jo, ho diuen les putes, interessades i tan DÍVINES estadístiques.

Dani T. D. 4/2/2019

ÁTOMOS ALTERAMENTE DESLUMBRA2

En resumidas cuentas

y solicitando la sentencia

tras una primera tentativa

para tratar de...

...simplificar lo que procede.

Es dencir ungir la opinión

propia respecto al momento

momentanio que se 

va disgregando,

como si se tratase de un átamo

en medio de un reacción en cadena

que propague la locura

implicita de este vivir

en un confusión oscilante

y apabuyante,

sin renunciar a caso

a las ansiosas ganas

de provocar la propia

consternación que significa ser,

desde cada latido

y a través de cada suspirado aliento;

desde el inconstante

 constante presente,

                                           claro.... 

Dani T.D, 1 febrero 2019