SORPRENENT INSTANT

Un  sospir és la vida,

la vida esparcida entre sorpirs

i petons que saben a lluna,

 llunes de sal ensucrada,
o de sucre salat,
 en els teus ulls 
de saborosa pruna.

Una confusió súbtil 
sovint és aquesta vida,

vida que es desfulla entre inquietes

i predestinades confusions,
entre divins atzars

que disenyen deliciosos desitjos

  anhelats des dels teus ulls
de líquida i entranyable llum.
llum que es el generós fruït

del sospir más apassionat
i màgic de la vida
de cada sorprent instant.

Perquè sempre és aquest
sorprenent intant.

Dani T. D. 17/10/2018

POEMA COMPLETAMENT FANTASMA

Promeses fantasmes

en els cors fantasmes

bategen batecs fantasmes,

mentre un temps fantasma

engendra vides fantasmes.

Ensopogant en un temps fantasma,

es diseñen mons fantasmes

on neixen paisos fantasmes

i es desenvolupen fanatismes fantasmes

entre banderes i lligues de futbol fantasmes.

I així es manté l'estupidesa més fantasma,

a través de religions i polítiques

completament fantasmes.
I aixì es conserva el poder més fantasma

perquè tot canvií,

i al meteix temps continuar aquesta historia

completament fantasma;

sense gens de sentit

(calla, no t'he sentit,

què has dit???)

Però no em facis cas,

només sóc un humil fantasma

com tants, com tu?

que passa per aquesta vida tan bella
com fantasma.

Dani T. D,. 16/12/2018

CRIDEN VEUS BUIDES

S'embruten paraules

i ja criden veus buides

pels carrers de la més invisible massa.

I com sempre passa,

si no vas a favor de cap bàndol

oblidat de cap glòria celestial.

Si et cansen les pàtries i les banderes,

fes-t'ho mirar xato,

és pitjor que està mort en vida.

Mentre encara hi ha morts 

que no están del tot morts

i orgullosos tallen el bacallà 

                                     des de la tomba o,
                des de un exili de cartOlina.

Mentre que la historia

es repeteix com l'all

perquè els vÀmpirS més corruptes

ja escriuen noves pàgines

des de la més resntable desmemoria.

S'emborratxen promeses

emboirant mencances

per assabori la ficció
de tota victoriosa convivència.

Mentre una tecnocràcia

ja s'encarrega d'avortar

el pensament més individual.

Quan la merda més virtual I SELECTIVA

ja ho inunda absolutament tot,

visca la terra místika!

Dani Torralba Devesa, 2018

HERIDA ABSURDA DEL TIEMPO

Soy una sombra que pasa,

el perfil de tus ojos cerrados,

el sueño de un presagio

una duda en la duda,

una herida absurda del tiempo.

Un idiota que asume que es idiota,

dos gardemias para ti,

un roto y varios descosidos,

la frustracions política de los políticos.

Soy un antes y dos despueses,

el perfil de tus ojos cerrados,

el desafortunado futuro de un prterito que soñaba,

un paraíso perdido en cualquier bar.

Soy la fe descarnada hacia algún Dios decadente,

la mortalidad hecha carne,

una pasíón cada tres meses

entre tus ojos tan húmedos, como abiertos.

Soy el veneno de mi mismo,

la esperanza de mi propio esperanza,

el ego tan decadente como cualquier ego de Dios,

la farsa inquietante que juega hasta su última aliento.

Soy en cada uno de estos versos,

el payaso  serio dentro de una calavera,

el futuro del olvido más libre,

todos los instantes de este tan fugaz universo.

Dani Torralba Devesa. 14/12/2018

PENSAR ÉS UN ACTE REVOLUCIONARI

A vegades es despera pensant més del compte. La vida sovint es presenta com un animal totalment salvatge. I en Gerard sent por (o vergonya, que massa sovint es confon). I aquesta por paralitza totalment el ser, de dalt a baix, i d'esquerra a dreta. Encara que també, si es pensa bé, que coi és el ser?

  En Gerard quan es desepera ara ho fa amb tacte i amb certa elegància. I aprofita l'empenta que produeix la propia desesperació i la converteix amb una nova oportuninat per reflexionar. Encara que son mal temps per la reflexió. Sempre son mals temps per pensar. Ja que per pensar es necessita temps i sobretot ganes (o això diuen els entesos). Ja que pensar té molt mala premsa.

  Sense anar més lluny, es podria dir que pensar (i més per un mateix) aviu en dia s'ha convertit en un acte totalment revolucionari.

Revolució que es fa des de la marginació més lliure, individual i clandestina. 

  En Gerard ha aprés a pensar fins i tot quan es troba treballant en l'oficina de la Mediocritat. Com la majoria de les persones, s'ha de guanyar la vida. Encara que l'expressió guanyar-se la vida acabi resultant sent un eufenisme, com quasi tot en aquesta impossible existencia.

També en Gerard recorda que la filosofa Ana Arenth va escriure un llibre sobre l'acte de pensar. Aquesta dona genial li interessaba molt aquest tema. Dóna tant de si, i podria ser el punt de partida d'una seria de mal entesos que malmeten la convivència més humana entre les diferents personalitats que conformen aquesta abstracción que anomen món civilitzat.

  En Gerad quan estima a la seva amant Mónica, també ho fa amb el pensament. El pensament també està fet de desig i passió. De carícies i petons. Petons que amaguen profundes reflexions sense necessitat de pronunciar cap paraula que adulteri la percepció més immediata de la realitat i, de pas, l'existència.

  Els cossos i les ànimes completament nues es complementen en un mar de líquids amorosos, mentre un naufragi dolç i tendre invoca per enéssima vegada la bellesa i la tendresa de tots els mars.

Aquests mars que son un sol mar.

El mar fet de paraules. Paraules que dansen unes amb les altres formant pensament. Pensament que pinten i despintan relitats, aconteixement, memòries, oblits, ficcions...

I cada vegada amb més ganes i passió com si fos sempre la primera vegada.
Però en el fons, què significa pensar? 
I quan pensem, ho fem per nosaltres mateixos? O a través de raonaments que ja ens venen donants des de l'exterior, i embassats al 8, és clar!?

Dani Torralba Devesa, 13/12/2018

 
 

DOMÉSTICA CONFUSIÓN

Horas frías

como el metal,

se llevan la vida

en un plis y en  un plas.

Un presidente

pierde un diente

mientras promete

por enésima vez 

lo que ya no se sostiene.

Horas tontas

ante un tonto y veloz televisor 

sin retrevisor,

mientras los recuerdos

sacuden pretéritos.

Un comediante

se siente distante

en este ambiente

disonante

 lleno de tanta nada.

Horas tediosas

mueren odiosas

ante botellas

llenas de gaseAda ansiedad.

 Un pensador

ya es un extraño

ante tanto barullo

que el polvo ya levanta
en esta tan

doméstica confusión.

Dani T. D. 10/12/2018

CONTRA EL FEIXISME!!!!

Contra el feixisme, 

feminisme,

contra el feixisme,

humanisme.

Contra el feixisme

molta educació,

contra el feixisme

i molta més cultura.

Contra el feixisme,

sana democràcia,

contra el feixisme,

llibertat pels pobles,

Contra el feixisme,

república als carrers,

contra el feixisme,

cap privilegi a l'intolerant esglèsia.

Contra el feixisme,

abortaments monàrquics i Borbònics merdosos ja!!,

contra el feixisme

alegría, amor i molt bon sentit de l'humor,

Contra el feixisme,

bona poesía,

contra el feixisme,

teatre, llibres, circ i pel.lícules.

Dani T. D. 8/12/2018