PENSAR ÉS UN ACTE REVOLUCIONARI

A vegades es despera pensant més del compte. La vida sovint es presenta com un animal totalment salvatge. I en Gerard sent por (o vergonya, que massa sovint es confon). I aquesta por paralitza totalment el ser, de dalt a baix, i d'esquerra a dreta. Encara que també, si es pensa bé, que coi és el ser?

  En Gerard quan es desepera ara ho fa amb tacte i amb certa elegància. I aprofita l'empenta que produeix la propia desesperació i la converteix amb una nova oportuninat per reflexionar. Encara que son mal temps per la reflexió. Sempre son mals temps per pensar. Ja que per pensar es necessita temps i sobretot ganes (o això diuen els entesos). Ja que pensar té molt mala premsa.

  Sense anar més lluny, es podria dir que pensar (i més per un mateix) aviu en dia s'ha convertit en un acte totalment revolucionari.

Revolució que es fa des de la marginació més lliure, individual i clandestina. 

  En Gerard ha aprés a pensar fins i tot quan es troba treballant en l'oficina de la Mediocritat. Com la majoria de les persones, s'ha de guanyar la vida. Encara que l'expressió guanyar-se la vida acabi resultant sent un eufenisme, com quasi tot en aquesta impossible existencia.

També en Gerard recorda que la filosofa Ana Arenth va escriure un llibre sobre l'acte de pensar. Aquesta dona genial li interessaba molt aquest tema. Dóna tant de si, i podria ser el punt de partida d'una seria de mal entesos que malmeten la convivència més humana entre les diferents personalitats que conformen aquesta abstracción que anomen món civilitzat.

  En Gerad quan estima a la seva amant Mónica, també ho fa amb el pensament. El pensament també està fet de desig i passió. De carícies i petons. Petons que amaguen profundes reflexions sense necessitat de pronunciar cap paraula que adulteri la percepció més immediata de la realitat i, de pas, l'existència.

  Els cossos i les ànimes completament nues es complementen en un mar de líquids amorosos, mentre un naufragi dolç i tendre invoca per enéssima vegada la bellesa i la tendresa de tots els mars.

Aquests mars que son un sol mar.

El mar fet de paraules. Paraules que dansen unes amb les altres formant pensament. Pensament que pinten i despintan relitats, aconteixement, memòries, oblits, ficcions...

I cada vegada amb més ganes i passió com si fos sempre la primera vegada.
Però en el fons, què significa pensar? 
I quan pensem, ho fem per nosaltres mateixos? O a través de raonaments que ja ens venen donants des de l'exterior, i embassats al 8, és clar!?

Dani Torralba Devesa, 13/12/2018