CRIDEN VEUS BUIDES

S'embruten paraules

i ja criden veus buides

pels carrers de la més invisible massa.

I com sempre passa,

si no vas a favor de cap bàndol

oblidat de cap glòria celestial.

Si et cansen les pàtries i les banderes,

fes-t'ho mirar xato,

és pitjor que està mort en vida.

Mentre encara hi ha morts 

que no están del tot morts

i orgullosos tallen el bacallà 

                                     des de la tomba o,
                des de un exili de cartOlina.

Mentre que la historia

es repeteix com l'all

perquè els vÀmpirS més corruptes

ja escriuen noves pàgines

des de la més resntable desmemoria.

S'emborratxen promeses

emboirant mencances

per assabori la ficció
de tota victoriosa convivència.

Mentre una tecnocràcia

ja s'encarrega d'avortar

el pensament més individual.

Quan la merda més virtual I SELECTIVA

ja ho inunda absolutament tot,

visca la terra místika!

Dani Torralba Devesa, 2018