sábado, 5 de enero de 2013

ESPIRALES



Espirales,
obsesivos pensamientos
que anuncian fatalidades,
un menú agridulce
que elaboraba mi madre.
Come, come,
come en grandes cantidades,
espirales.
Rumia, rumia,
rumia miedos y vanidades.
Un plato complicado de digerir
a ciertas edades,
obsesivos pensamientos
que anuncian fatalidades,
espirales.

A UNA EVA PENSANTE Y VITAL

La cicuta con Sócrates acabó
y engendró más dudas por venir.
pero el pensar, para nada pasó
de moda ni con un buen elexir.

Precisamente hoy cumple treinta y siete
primaveras una chica pensante y vital,
que fluye vida a cada instante,
dándo siempre,con una elegancia magistral.

No es para nada peloteo Eva,
a sido todo un grato privilegio
vital el haberte conocido.

Y ya no te puedo perder la pista
para la conversación más sustancial,
estes dónde estes, y en cualquier lugar.


FELICITATS EVA!!!!!!!!!!!!!!

Dani, 5 de gener de 2013.

viernes, 4 de enero de 2013

CADA MAÑANA

Cada mañana
caminito de la oficina
y aguantando la respiración,
me intento suicidar.

Pero nunca lo cosigo,
cada uno tiene sus limitaciones,
cada cúal,
sus más inconfesbles pasiones.

Un vez ya instalado
en mi puesto
de trabajo
empiezo a currar

sin renunciar,
vamos para nada,
a mi condición
de mediocre esclavo.

El sistema sigue
tan idiota como siempre,
nos dejamos engañar
y, sin vesalina, cada día
hasta el fondo
sin duda nos la meten.

Al desfallecer el sol
por las esquinas de la tarde
en mi guarida me recojo
y me tomo una manzanilla.

Me pongo en el cedé
algo de Tom Waits
o de Leonard Cohen
y me planto ante un bloc.

Y dejándome llevar
surgen versos como dardos
para burlar
la tan puta realidad.

El mundo no cambiará,
tampoco lo pretendo
pero al menos
vuelo alto durante un buen rato
en un poema como este.

Dani Torralba, 4 enero de 2013

jueves, 3 de enero de 2013

COPLILLAS A UN GRAN AMIGO INVISIBLE E INEXISTENTE

No creo en Díos
vamos, para nada.
Pero cada noche
hablo con él, pues

tengo tarifa plana,
Es una herencia
que me dejó un tio cura
cuando éste perecio

Díos, entre otras cosas
me acanseja que
anque no crea en nada,
trate de no perder la fe.

Yo le una vez le pregunté
que como se
hace esto
de tener fe.

Y él me contesta
"Yo qué sé,
tadavía estoy en ello
se ve que tengo
baja la autoestigma"

Y hablando de estigmas
yo me estigmo
cada noche y,
al final creo que te veo.

Cómo también
te veo entre las
piernas de Consuelo
cuando esta consuela.

Y el me felicita:
"Por algo se
empieza chaval,
y es que todos los
caminos llevan a mí.

Tambíén le pregunté
por su enemigo,
el Diablo.
Y el me respondio:

"El Diablo es sólo
un viejo amigo meláncolico
y borracho que tengo,
por cierto me río mucho con él.

Yo no tengo enemigos,
es una inutilidad absoluta.
El único que me hace un poco
la puñeta, sin duda
es el jodido Vaticano.
Y es que mi
amigo invisible
y transparente
sin duda es la hóstia.

Dani T. enero, 2013

miércoles, 2 de enero de 2013

TRATADO DE PROPUESTAS CON VITAMINAS PERO SIN ADULTERACIONES

Se trata de aventurarse,
se trata de vivir a tope,
se trata de soñarse despierto,
se trata de naufragar con elegancia.

Se trata de lanzarse al bacío,
se trata de enamorarse hasta en el desierto,
se trata de reír a plena carcajada,
se trata de burlar todo inútil complejo.

Se trata de enloquececer pero con moderación
se trata de amar con pasión y sin sacarina,
se trata de no mentir sin decir toda la verdad,
se trata de ir sin llegar a ningún sitio.

Se trata de crecer a revés,
se trata de aprender a cortarse la cabeza,
se trata de no cumplir ninguna promesa,
se trata de beber todas las posibles botellas.

Se trata de envejecer sin dejar de ser niño,
se trata de sorprender a la sorpresa,
se trata sacar la lengua a todos los espejos,
se trata de decepcionarse con humildad.

Se trata de besar todos los besos,
se trata de no casarse con nadie,
se trata de desfraudar a los amigos
se trata de encontrar todos los posibles desencuentros.

Se trata de leer los silencios,
se trata de decir con pocas palabras,
se trata de hablar con las manos,
se trata de escuchar a los ojos.

Se trata de nacer cada dia,
se trata de morir con alegria,
se trata de ser senzillamente,
se trata de dudar de la duda.

Se trata de equivocarse con naturalidad,
se trata de estar triste con alegria,
se trata de desconfiar de toda felicidad,
se trata de no tamarse jamás de los jamases en serio.


  Dani T.  2 de enero de 2013

martes, 1 de enero de 2013

En la casa es una película apta solo para lectores y posibles escritores. Por ello será relegada por los demás mortales (que en España o Catalunya, igual da) a una película ramplona.

La versatilidad de los actores, alumno y escritor, y las apariciones estelerales de algún que otro secundario forman una tragicomedia con tintes intelectuales, pero para nada farragosa.
En este pseudoartículo mio podría citar el argumento, y una breve introducció, pero ¿por qué debo hacerlo? Si digo que a lectores de libros les hara sacar más de una vez una mueca o una risa, así debe de ser ¿no?, ya que yo soy lector y se de lo que hablo.

¡QUE DICES TÚ! ¿TE ARRIEGAS? Acepto reprimendas, saludos a todos

viernes, 28 de diciembre de 2012

APUNTS VITALMENT INCORRECTES

    Sovint surts de l'oficina amb ganes de matar algú, però no tobes a ningú disponible, ni tan sols un fastigós bisbe. I et poses a escriure per no matar-te, i així esgarrapar alguna espurna de llum, de bellesa, de vida... Escrius des de fa temps, i no saps ben bé perquè. És una cosa com irracional que potser no condueix enlloc. O sí... Hi ha gent que viu del que escriu. En certa manera tu ja vius per escriure. O escrius per viure.
Si la vida no fos tan cabrona, no tindries necessitat d'escriure, ho saps.
Com saps també que queixar-se no condueix enlloc. Però sovint ens queixem perquè és la via més fàcil...
Ja tens una edat, però et sents igual que aquell nen que vas ser. I en certa manera encara ets. Els anys passen molt de pressa, potser massa de pressa. I al final no saps si serveixen per alguna cosa. Sent que la vida, en certa manera, té alguna cosa de somni. Sí, és un somni mortal, sense cap ni peus. Ja que viure és una experiència i, no té perquè tenir significat. O potser sí. Viure ja té sentit per si sol. Per tu viure és ecriure, encara que a vegades no escriguis.
   També camines, parles, calles, penses, fas petons, et fas palles, tens orgasmes amb senyoretes interessants, dubtes, t'equivoques i dubtes encara més.
  Viure està ple de coses senzilles i petites i no calen somnis inabarcable. O si. Un proverbi xinès diu que tingues cura del que somnies perquè es pot fer realitat.
  T'agradaria tenir una parella estable. Potser casar-te, qui sap...Ja tens una edat el cap i a la fi. Total, és llei de vida, o això diuen. Però també és llei de vida sentir-se lliure, no sentir-se lligat a ningú, conéixer gent nova, fer el payasso, somniar impossibles, ESCUPIR A LA CLOSCA PELADA DELS CRETINS!!!!!!!!!!, com diu en Papasseit.
  Sovint no saps el que vols, i et sent un idiota odolescencia. I et sent ferit d'altres opionions que provenen de l'exterior. I et tornes a questionar tot i deixaries fins i tot d'escriure i et mataries.

Però no és tan fàcil.
També t'enganyen els sentits quan estàs atrapat dins de tu mateix. Alehores et poses una canço d'en Sabina, com si fos una medicina:

"Creen porque la gente
ya no habla de mí,
que estoy más acabado
que Antonio Machín"
  
Dense prisa
si me quieren enterraR
pues tengo la costumbre
de resucitar.

Y salgo del nicho cantando
y sigo vivo y coleando
pero pasando ehehhhhh...

pasando de místicos,
pasando de criticos
pasandolo bien.

pasando de novias,
pasando de fobias,
pasándolo bien.

Pasando de mapas
pansado del Papa
pasándolo bien.
 PASÁNDOLO BIEN   JOAQUIN SABINA.

  Sovint vols viure, només viure, tan sols viure...Fins al darrer alé, sense rutines, ni idiotes obligacions, ni lleis estúpides de pà sucat amb oli...Sense necesitat d'enveges ni de putes religions fatxes. Ni de ideologies podrides que acaben buidant el cervell, l'ànima i la cartera.
Sí, sovint...encara esperes viure noves i brutals experiències.

I és que sempre el millor està per venir!!!!!!!!!
Dani T. desembre, 2012

QUI FOS UNA SIMPLE FORMIGA

  No tenen res. Què poden perdre? Van sentir que obrien la frontera i cap allà anaren. Son un zero a l'esquerra al seu propi país, i cre...