Quantes vegades t'he estimat
a milers de kilòmetres de distància...
Sense anar més lluny, aquests nit
passada.
Ens besàvem entre carícies,
mentre dansaven les mans i els seus dits
per cada racó dels cossos
que, per moments, es fusionaven
en una sola ànima.
Hem nàufragat en una platja
de passió, on el món sencer
era simplement un decorat, un miratge,
un desert....
He tornat a ser completament teu,
has sigut completament meva,
hem tornat a ser un sol cos.
I finalment, a la fi, hem sigut res,
pols d'amor,
divinitat DiabòlikA,
pura enamorada il.lusió.
Dani T. D. 29/8/2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario