SOL DE TARDOR

        Un sol de tardor

ja pinta els carrers

de la ciutat freda,

plena d'ulls de ningú.

Ulls que tenen pressa,

ulls que van de pressa,

ulls que no s'aturen,

ulls que callen paraules 

plenes de sorra.

Ulls només pendents 

de pantalletes on naufreguen

notícies, missatges, 

senyals...

On es perfila la realitat

com una bèstia extranya,

 rara, fantàstica...

 impossible...

Dani T. D. 2/10/2025