Ximple i lliure,
absurd i decadent
alegre camino,
cap al no-re
més clar i evident.
Valent i covard,
pirata i humil,
pobre i ric,
avanço per un desert
cap un mar de llum.
Pres en un cos
de fang trencat,
mentre dansa
aquest cor meu
deslliurant inútils
i antigues pors.
Dani T. D. 28/3/2024
sin que te des cuenta.
Te amo sin limites
sin apenas molestarte.
Y es mejor así, mi amor.
No hay trampa ni cartón,
pues se puede amar
de muchas maneras.
Te amo cada noche
con mi corazón más ardiente
cruzando mares y desiertos,
desafiando la velocidad de la luz.
Te amo sin miedo,
desde la distancia.
Si, como un milagro,
estoy a tu lado y dentro de ti
a miles de kilómetros de distancia.
Dani T. D. 28/3/2024
Buscant una sortida,
obrint portes en un desert,
caminant sense una concreta direcció.
Despertar per somniar,
volar amb la imaginació
sense deixar de tocar de peus a terra.
Tancar els ulls per veure millor,
tancar l'ànima per estimar de debó,
respirar com si fos el principal acte d'amor.
Escapar de les imatges que empresonen el món,
escapar-se de l'aparent identitat d'un mateix,
i fugir de la fugida que esclavitza la vida.
Viure cada instant com si fos únic,
viure sense por a la por,
viure de fora cap endins i d'endins cap a fora.
I finalment morir en plena pau i alegria.
Dani T. D. 28/3/2024
¿A quin capullo votar?
Cada vegada ho posen més díficil...
Cada vegada es presenten més capullos
(o son sempre els mateixos???)
¡¡¡¡QUÈ CAxONDOS!!!!
Sovint fujo i no sé de què....
Potser del món, de la immediata i enganxosa realitat, de mí, de tu, de vosaltres, d'ells, de ningú....
Finalment fujo cap a la mort més inevitable, ja que la mort no deixa de ser una altra fugida.
A estones em canso de tot, i més concretament de res. Mentre el temps s'escapa entre els dits de l'esperança més lucida i assassina....
I a la fi, QUÈ????
rES, que ja és molt.
O molt que sempre resulta ser tan poc.
I mentre, els diaris sagnen des de les primeres noticies,
els fantasmes segueixen gobernant i escopint ximples discursos, i omplint-se les butxaques i les maletes de diners, diners i diners, mentre un s'enganya dient-se que encara hi ha temps.
Sí, encara hi ha temps...
Temps perquè?
Jo què sé...
Postser per somniar que un està plenament viu, i que la vida potser va de debó i encara es possible en aquest món tan de barata joguina...
O qui sap...
Dani T. D. 26/3/2024
En el fondo, lo único
que me interesa es encontrar vida antes
de la muerte,
que a menudo resulta ser una tarea
prácticamente imposible.
Dani Torrat, 2024
discursos divins,
discursos massa dolços,
discursos bonics,
discursos assassins.
Paraules que sonen molt béééé...
que prometen
el paradís en la terra,
la terra lliure.
Paraules que menipulen el curs del discurs
perquè el poble es cregui allò que vol escoltar,
paraules revolucionàries des d'un exili de luxe.
Discursos que utilitzen els mateixos recusos
una i mil vegadesss,
discursos recalentats al microones,
discursos tan ben argumentats que semblen veritat,
discursos perquè el poble continuï ben adormit.
Dani T. D. 26/3/2024
Tants salvadors de la pàtria,
defensors de la terra,
embolicats amb banderes,
xoriços amb guarda espatlles.
I l'educació de qualitat?
I la sanitat gratuïta i competent?
I una bona feïna
i vivenda per a tothom?
I la cultura?
Això si que es fer país.
Si volen fer un país lliure i com cal
que comencin per les coses
realment necessàries per la gent del carrer.
Que no prometin paradisos de pa sucat
amb oli,
mentre s'omplen les butxaques
amb diners, diners
i milions de diners.
Diners que surten
de la butxaca
de la gent del carrer....
Els somnis patriòtics i nacionalistes
quasi sempre venen
dels quatres burgesos
que viuen de puta mare!
I que creuen que el país
és de la seva propietat.
Dani T. D. 21/3/2024
y poca ética
en esta época
llena de vacíos
que hacen épica.
Que el contenido
hace la forma,
es una norma
que se deforma
según la ley del embudo
que ejecuta el Capullo
de turno.
Mengua la ética
y se agranda la estética,
desde la rama
de la cosmética
sin renunciar
a la cosa
más atlética.
Y así avanza
el mundo,
dando vueltas
y más vueltas,
yendo de la nada
a las más altas
cimas
de la progresiva
y moderna
miseria.
Dani T. D. 20/3/2024
besos que se esfumaron
antes de darlos,
ladrones en el poder.
Todo tan normal y
a la vez tan raro como siempre
Derroches contemporáneos
que saben como antaño,
le dan una especial dimensión
a la existencia
que se cuela entre los dedos
de la normalidad más idiota.
Dani T. D. 19/3/2024
Putin + Trump +Netanyahu+la afonia Europea
(ah, y la bendición desinteresada del Vatic-Ano)
=
vagis on vagis,
tan aquí com allà,
allá o aquí.
De Madrid a Waterloo,
de Malta a l`Hospitalet
vigila els diners,
vigila la vida.
Perquè està ple,
ben ple,
de politics de KK!
A la dreta,
a l'esquerra,
pa'l centro
i pa'dintre,
sempre
hi ha algún polític,
algú que altre,
polític de KK.
I estigues ben atent
no siguis tu
(o jo)
un polític de KK.
Dani T. D. 15/3/2024
tan tontamente pasa la vida,
tan tontamente se derrocha
felicidad
entre el gentío y nadie,
entre las palabras y el silencio,
entre el aZar y el deSeo,
entre la nada y el sueño...
Mientras, miro el reloj, suSpiro y
te espero. Sí, aún te espero,
Pero ya no vendrás, ya se hizo tarde.
Tan tarde que aún es pronto.
¿Pronto para qué?
Yo que sé, y qué importa...
Al fin y al cabo uno es un naufragado corazón,
un accidente que transpira,
una sombra que traspasa la luz,
una ilusión que se deshace
suavemente en
la avenida de los mil vientos.
Dani T. D. 14/3/2024
Se un buen demócrata,
¡¡vota al más chorizo!!
I ara en les eleccions catalanes
¡¡Vota a la butifarRa més grossa!!
en la madrugada;
te quiero libre allí dónde estés
y ruego a los dioses que te protejan.
Fuiste y serás un gran amor
en mi vida.
Esta vida que me naufraga
cada noche a la orilla
de tu alma tan húmeda y abierta.
Te deseo desde este barco
que me navega hacia
un misterioso y luminoso destino.
Y pido a los dioses que te procuren
bellos amantes
para que te ofrezcan mis caricias
y besos.
Dani T. D. 13/3/2024
és un fracàs.
Diví fracàs
que permet
la llibertat més absoluta.
Apassionat fracàs
que canta i balla
pel carrers interiors
mentre es perfila
una nova il.lusió.
Enamorat fracàs
que s'emborratxa
de l'aire i del somni
d'aquesta vida mortal
com si fos un miracle
que brotés en cada
batec.
Dani T. D. 13/3/2024
como la ciencia
son creaciones
(o delirios)
de la humanidad.
Pequeño Cioran, 2024
Dani T. D. 12/3/2022
cuando la tristeza se pone a reír,
cuando la alegría es puro sobrevivir,
cuando la soledad es plena libertad.
Cuando las hora dinamitan el reloj,
cuando soñar es el revelador destino,
cuando los pasos inventan el camino,
cuando morir no es tan atroz.
Cuando el futuro envejece,
cuando las prisas matan los sueños,
cuando la nada casi todo merece,
cuando no soñar es puro desatino.
Dani T. D. 11/3/2024
con sus esquinas mordidas,
y las ganas
desparramadas por el suelo.
Rostros sin miradas
buscan la caricia
de aquellos ojos perdidos
que un día iluminaron
el posible destino,
sorteando caminos,
saboreando sueño
viviendo cada latido
como si fuese el último.
Dani T. D. 11/3/2024
artificial els polítics ja
podràn començar a pensar.
Doctor Torrat, 2024
El nivel de inteligencia media a bajado.
Ahora la llaman inteligencia artificial
Dani Torrat, 2023
caminar i caminar
fins a creuar el mar.
Buscava i no sabia el què,
desitjava però no sabia el què
i/o qui.
Un dia em preguntava qui era jo,
qui ereu vosaltres,
qui eren ells.
Però ningú s'aclaria:
qui més qui menys s'inventa davant del mirall.
Qui menys, qui més dissimula davant dels altres.
Un vespre
em preguntava si la vida no és més que somni,
si els somnis no son ja increïbles vides.
Dani T. D. 7/3/2024
de ser,
me vuelvo a dar cuenta
que quizás no hay
nada que entender.
Y desplazando
mi masa anatómica
por diversos espacios
de la realidad,
me propongo descifrar,
por enésima vez,
la sugestiva esencia
de la más inmediata confusión.
A veces
cansado de ser,
ya no puedo parar
de reír...
Dani T. D. 7/3/2024
al mirall,
quan les ganes de viure és beuen
un parell de copes,
quan el món sencer ja és un gran guirigall,
quan l'infància ja és horfe.
Quan els més poderosos son també
els més taps de suro,
quan les religions assassinen a déu,
quan la humanitat tan sols ja és un mite,
quan viure ja té un alt preu.
Quan la guerra ja és el negoci més rentable,
quan la mentida ja guanya totes les enquestes,
quan els polítics es confonen
amb els impermeables,
quan l'evident desastre ja és més
que palpable.
Dani T. D. 6/3/2024
Dani Torrat, 2024
dilluns i ja estic cansat.
Davant del mirall em tallo el cap:
no reconec aquest jo tan
distorcionat.
La realitat m'espera fora
rera la porta,
com una rara criatura de companyia,
tracto de treure l'aigua clara,
però és inútil.
Mentre les hores
fugen dels rellotges metiders,
tracto de dissoldre l'ésser
que porto dins del cos
(aquest cos de farina),
en el primer cafè del dia
i el sol s'amaga rera els núvols.
Aquest món segueix
sense tenir pràcticament
cap sentit. I potser
millor així,
ja que si tingués realment sentit
seria impossible riure
i respirar.
Dani T. D. 4/3/2024
.jpg)
el orden del día,
la confusión encauza
todo destino,
el destino que es puro azar.
Azar, esencialmente, que
esta hecho con hilos de deseo.
Deseo que es, a
su vez,
bella confusión.
La confusión que lo llena todo.
Todo que, en el fondo, es nada.
Nada que es lo que más pesa
en la vida de uno,
o de dos,
o de mil,
o incluso de cero coma dos.
La confusión es el orden del día,
y sin confusión no hay realidad.
La confusión es la esencia del cosmos,
el cosmos que, por encima de todo
y de nada,
es fugacidad.
Fugacidad de esta vida...
Dani T. D. 3/3/2024
vida idiota,
destino idiota.
No perderé ya más el tiempo
y me lo tomaré todo,
todo, todo, TODO,
a cachondeo hasta el último suspiro.
Total,
no tengo nada
que perder.
Total,
moriré como
un insecto
idiota.
Dani T. D. 1/3/2024
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
.jpg)
.jpg)
