Esta vida que será nada,
está nada que me llenará
vaciándome hasta el final,
el final de nada.
Este camino de niebla
que me inventa la mirada
en unos ojos de nadie
que se cree ser alguien.
Esta nada que es vida,
la que paso a paso
me acerca hacia
el más generoso olvido.
Dani T. D. 31/1/2024
Però abans de tot
vaig jo, jo, JOOOO i jo!!!
És més,
Catalunya c'est moi!
Carlitus Egomón, 2032
nadie se atrevería a
levantarse de la cama.
Viviré para siempre
hasta que me muera.
Carmen Resacosa, siglo XIX
Aleshores un servidor tenia vuit o nou anys vivía en una casa amb jardí i molt il.luminada. Era el segon de dos gemans i una germana. El meu pare era professor i la meva mare modista. La nostra era una família feliç. Bé, més o menys, com totes les famílies. Els nostres pares ens habien educat segons les tradicions de la nostra cultura, però també en estimulaven a obrir-nos a altres cultures que venien d'occident via europa, doncs el món cada vegada més tendía a una rica globalitazació. O això era el que deia el meu pare, i el pare era una persona molt culta.
La convivència entre els cristians, musulmans i jueus era notable. No hi havia cap problema. Encara que de tant en tant hi havia algún que altre conflicte, però la cosa semblava que sempre guanyava el sentit comú.
Els records d'aquelles edats sovint son bastant confusos, encara que sempre queda al fons del cervell una éssencia perfumada de dolçor i tendresa, sobretot si un té la sort de que els seus pares l'hagint estimat.
Tot era perfecte, però una nit tot va canviar. Ens va despertar una gran explossió que va fer petar tots els vidres del menjador i d'altre habitacions. A part d'aquella, van venir altres explosions. Al principi ningú podia saber de que es tractava, però a mida que van anar passant les hores sabíem que eren bombes. Bombes que expressaven la fi definitiva de tota convivència. Llavors encara era petit per saber-ho, encara que intuia que alguna cosa s'havia trencat.
Aquella nit ja no vam poder dormir. La Nïam, la meva germana que llvors tenía uns cinc anys, no parava de plorar. Els altres germans estaven espantats com els meus pares i com jo.
La nit següent encara van haver-hi més explosions, per el que el meu pare va decidir fugir cap a França on tenía un germà que feia uns quinze anys vivía fent de traductor amb la seva esposa, els seus dos fills i la nostra avia. Vam trigar al menys una semana en sortir d'allà. No va ser fàcil. El meu pare ho va tenir clar des del principi: no val la pena viure sota un conflicte que no té solució, i vull viure en pau amb els meus.
Vam tenir la sort de sortir d'allà, on tota la ciutat s'estava transforman en un cementiri o infern. No tothom va tenir la meteixa sort. Allà vam deixar familiars, amics i gran part del nostre cor. Va ser molt dur la veritat.
Des d'aleshores el conflicte segueix. Aquestes alçades, no hi ha ni bons ni dolents. Els dos bandols son tan innocents com culpables, i fins que no es posin d'acord els governs, no hi ha solució.
Fins que no ens posem en la pell dels altres, la convivència pacífica mai serà possible.
Dani T. D. 30/1/2024
.jpg)
un accident més,
un ésser completament
transitori.
Mil il.lusions que naufragaran,
un sac de dubtes,
pur atzar.
Un futur cadàver,
mil excuses per riure,
pur atzar.
Un idiota que es creu lliure,
un vers que desafina.
pur atzar.
Dani T. D. 29/1/2024
.jpg)
saben a verí.
A verí dolç que besa el desig,
que s'ofega sense ofegar-se
entre el televisor i
les pàgines del diari que
parlen de la nostra
idiota ansietAt.
Les tardes de diumenge
saben a derrota,
a derrota còmica
entre l'agonia
d'un món absurd
que mai s'acaba.
Jornades ideals
per ballar sense parar,
planejar un cop
al banc central
o senzillament
deixar-se anar
atzar allà
tot llegint poemes
d'en Pessoa i Jose Hierro.
Les tardes de diumenge
tenen gust a
la fi del món.
Dani T. D. 28/1/2024
Aceptando las reglas
se da paso a la singular transformación
de las causas personales.
Para, de algún modo, combinar
las tendencias primarias
con los intereses oficiales.
Y así van desfilando
los distintos episodios
de la vida ante el decorado
de un mundo que se desintegra
para volver a integrarse
según el azar más elaborado.
Dani T. D. 27/1/2024
es la esencia
del universo.
El vacío,
en verdad,
es lo que más
pesa.
El universo
constantemente
se escapa.
Y con ello,
el vacío
lo llena todo.
Todo que
es nada,
la nada del universo
fugaz.
Dani T. D. 25/01/2024
seria irrespirable
que, de fet a voltes, ja ho és.
Però al disfressar-se d'existència,
la vida assoleix un notable grau
de confusió civilitzada, i
per tant es fa suportable.
Dani T. D. 25/1/2024
¿Hay vida inteligente en este
planeta?
(sin contar con las plantas, cierta piedras, los burros, los bonobos y
algún que otro delfín)
El pequeño Ciempiés, 2024
aprendre de nou a caminar,
aprendre de les noves relectures,
aprendre dels fracassos,
aprendre constament i amb alegria.
Aprendre dels dubtes,
aprendre de la por més íntima,
aprendre de la pròpia ingnorància
que aquest mai s'acaba,
i que sempre incita a
aprendre noves coses,
o velles coses
que renoven la mirAda,
el camí, el tacta, la visió...
Sí, aprendre fins el darrer alè,
aprendre constanment,
aprendre fins i tot de la buidor
que a voltes ho omple tot.
Aprendre del silenci,
aprendre de les mirades,
aprendre fins i tot de la frustració,
de la foscor,
dels pobres diables,
dels xoriços legals
que s'emporten la pasta grossa
d'aquest gran casino
que representa l'essència
d'aquest sistema tan criminal.
Dani T. D. 22/1/2024
.jpg)
criminals idiotes.
o idiotes criminals
dominen aquest món.
Se'l juquen
cada dijous, a la Borsa.
Inverteixen amb cadàvers
i es reperteixen als benificis
entre els quatre criminals
legals i més influents
de torn.
La tendència
no canvia massa.
Els idiotes i els criminal,
o els criminals idiotes
segueixen
dominan el món.
Dani T. D. 21/1/2024
Res.
Tornar-se a aixecar,
somniar ben despert,
i fins i tot
llençar-se al buit
sense xarxa.
Cal ser valent,
i no tenir gens de por a la por.
Total, la vida és un somni
sense massa sentit
i el món cada vegada és
un gran cementiri
que creix en totes
direccions..
I a la fi què? Res.
Canviar de pell,
de marca de cervesa
o de naufragi.
Cal no perdre mai
el sentit d'humor
ni el ritme que
marca el cor
fins el darrer alè,
doncs no hi ha res més.
Dani T. D. 20/1/2024
Pequeño Cioran, 2024
com gaire bé tots els temps.
Temps especialment freds, violents
i políticamente correctes
envolicats amb plàstics
(contra els copEts),
quin avOrriment!!!!
Temps de llibertats encadenades,
temps d'assassins professionals.
temps sense temps,
temps de salvatge guerres subvencionades,
dinamitant el pas del compàs
del que va ser un dia el somni
de la humanitat.
Temps de capullos profetes premeten
les mateixes terres promeses i altres merdes per l'estil,
de sempre,
temps de pensaments sense esperit crític,
temps d'ovelles domesticades I programAdes,
temps de joves envellits i suïcides,
temps d'avis joves i vitals,
però cansats de tanta porqueria criminal.
Temps idiotes
com gairebé tots els temps,
mentre nosaltres cada dia més
i més idiotes.
Dani T. D. 16/1/2024
Pequeño Ciempiés, 2024
falsos discursos
disparà l'etern candidat
de la nostra Républica
tan esperada.
Exil.liat en el seu castell
de luxosa juguina
col.leciona bitllets
d'un monopoli d'estar per casa.
Però qui paga les despeses
som els ximplets del poble,
els qui creiem encegats
que algún dia d'aquest
la llibertat
de la nostra tan
estimada terra
serà ben lliure.
Com si algún poble
hagués estat
plenament lliure
alguna vegada,
sobretot els que venen
de la classe treballadora
Si algún bon dia d'aquest
tornés del seu castell xaxi,
i sigués el presi d'aquesta
república nostra,
molt em temo que
ja podem apretar
a corre tots cap
a terres lucitanes
o africanes.
Dani T. D. 15/1/2024
i ens deixem enganyar.
Ens enganyem
per poder alçar-nos cada dia
o cada vespre,
en cada tros de vida.
I al dir que ens engayen
ens enganyem encara més.
Perquè ¿On es troba la veritat?
On la mentida?
Hi ha vida abans de la mort?
Nosaltres som nosaltres?
Hi ha algú rera el mirall?
Ben, mirat, tot és un joc.
Una aventura misteriosa,
una comèdia absurda
un viatge fantàstic cap al no-res...
O qui sap?
Dani T. D. 15/1/2023
Definitivament en D es lleva. Fa uns estiraments i passa per la dutxa. Sota l'aigua calenta ressucita. Hòstias, la puta realitat de nou!
La realitat és una altra percepció del cervell.
Ja vestit en D es serveix un cafè, el primer del dia. I amb un crussanet, engega el televisor a veure què passa al món. Segueix igual o pitjor. Que si guerres, que si nens desnutrits, que si masses cadàvers al Mediterrani, que si suïcidis adol.lescents, que si revoltes, que si assassinats masclistes, que si els partits polítics es descalifiquen uns als altres, que si un jugador de futbol mig imbècil (amb perdò dels imbècils que tambè tenen dret a existir) guanya en un més el que en D (i d'altres) guanya en deu anys, que si el Papa condemna a les papallones per tenir tantes parelles com volen.... En fi, que aquest món no té solució...
Al metro en D se sent estranyament salvat. Ara, muntant en un cuc de matall, creua al ventre de la ciuta camí de la feina. En D es somriu. Tot plegat la vida és una estranya aventura. Se sap com acabarà, però s'ignora quan. I això no deixa de ser inquietant, misteriòs i màgic. Li dona un extravagant sentit a l'existència.
Dani T. D. 15/1/2024
.jpg)
la vida que somnia,
la vida que viu,
la vida que mora.
La vida idiota,
la vida bella,
la vida dura,
la vida tova.
La vida que no viu,
la vida que no riu,
la vida que és un riu,
la vida que un niu passatger.
La vida bombardejada,
la vida assassinada,
la vida de merda,
la vida, la vida que és lluita.
Dani T. D. 14/1/2024
Cuando el ego es herido...
¡¡¡YA NO PODEMOS, AHORA TAN SÓLO JODEMOS!!!
(principalmente a los zurdos,
rematando con la Derecha)
Suerte que son de izquierdas y miran por los necesidades
de la gente
D.Bakunin, 2025
Promeses que se les emporta el vent
en les ciutat de les ferides obertes
on el futur ja és tot un passat decadent,
en la ciutat de les tombes obertes.
La història mai es repeteix
però es copia cada dos per tres,
mentre la violència altre cop reneix
i tota esperança de pau per res!
Merda de món, merda de vida!
Si cadascú tan sols visqués
i deixés viure,
si la humitat no fos tan de mentida,
si un dia fos per sempre tota una festa
viure.
Dani T. D. 10/1/2024
representa la realitat.
Però quina realitat?
I a través de
quina imatge?
La realitat és un consens:
un deliri establert
per la majoria,
un espai ben obert
i un espill immens.
¿Pero en el fons,
què hi ha rera de l'imatge?
¿Què hi ha rera la realitat?
Res és tan evident,
tota realitat depén
de l'àngle de la imatge
pròpiament escollida.
O és el revès?
Dani T. D. 9/1/2023
Precisament per això no s'ha de tenir por pràcticament a res, i somniar cada moment ben
despert fins l'últim batec.
Viu i deixa viure.
Dani Torrat 1/2024
omplen la ciutat
de la por.
Pluja de bombes
culminen indiscriminadament
el progrés més infernal.
Cares de nen
omplen les runes
de la ciutat emicolada.
Tempesta de bales
amuntonen cadàvers
de gent del carrer.
Sempre passa igual,
sempre la mateixa merda,
sempre la mateixa guerra
i sempre moren els mateixos
innocents.
Dani T. D. 8/1/2024
lluna de gener
tan plena
tan freda
i tan lluminosa...
digue'm
si aquest món
amb tanta guerra
i tanta destrucció
té sentit.
Un ja no sap
què pensar...
Ai, lluneta,
reina meva,
aquest món
tan violent
i tan absurd,
va algún lloc?
No et quedis
així,
tan blanca
i altiva,
digues alguna cosa.
Encara que sigui
un sospir
en mig
d'aquesta
negra nit.
Sí, un sospir
que aturi
tota aquesta
estupidesa
de les guerres,
i d'altres
inútils gestes
(des) humanes.
Lluna,
lluna de gener
tan plena
tan freda
i tan vermella...
Dani T. D. 8/1/2024
Tiempo,
tiempo ilusorio
se inventa otro año
lleno de promesas
que desfilaran
por el sendero
que transita
el más inmediato vacío.
Vacío,
vacío que me llena
de sangre
las venas
al compás de cada aliento
que me alienta
camino del misterio
más cotidiano.
Misterio,
misterio que se teje
y se desteje
a través de cada latido
que dispara
este corazón
que me marca el tiempo,
el tiempo más mortal,
tan ilusorio.
Dani T. D. 8/1/2024
La vida és un fil de vent La vida tan llarga i curta alhora. És una fugida constant, un meravellós accident, una ficció mortal. Un raig de sol, un poc de vent, tot un màgic i bell misteri. Un llibre obert entre les mans. Assegut en un banc, mentre el vent de la vida ens apropa cap al misteri més original.
Dani 7/10/2024
No t'ho pensis mes
.jpg)
i treu la llengua a l'imbècil del mirall,
no t'ho pensis més
i fes allò que et dicta l'ànima.
No t'ho pensis més i
inventa't la teva vida,
no t'ho pensis més
i sigués lliure fins el darrer bateC.
No t'ho pensis més
i pensa per tu mateIxa,
no t'ho pensis més
i estima com vulguis.
Dani T. D. 5/1/2024
.jpg)
acabant sent els mateixos
fills de puta de sempre?
Per què la gent de puta mare
sovint és trapitjada i per
l'esquena disparada?
Per què les religions
que se suposa representen a Déu,
pregonen precisamen al contrari
i patrocinen les guerres
i son subvecionades pel mercat negre
i, de pas, pel capitalisme més salvatge?
Per què diuen que les drogues son dolentes,
quan son neutres.
El que passa és que, com tot, és un acord
polític, o sigui econòmic.
Perquè els medicaments també son droga,
i sovint droga dura.
Quin món tan hipòcrita!!!
I per últim,
per què hi ha tanta por a morir?
Aquesta vida, a fi de comptes,
tampoc és per llençar coets.
Si et fa por la mort
també et fa por la vida.
Dani T. D. 4/4/2024
Dani T. D. 4/1/2024
.jpg)
cuando se evaporan los besos,
cuando el corazón se queda
en los huesos,
cuando el deseo naufraga
en la moqueta.
Cuando la soledad se bebe toda la cerveza,
cuando la esperanza es una embustera,
cuando el amor se cansa de amar,
cuando el héroe es un payaso.
Cuando la tristeza aprende a reír,
cuando la verdad vuelve a mentir,
cuando el Diablo es un viejo conocido,
cuando Dios es un entrañable mendigo.
Entonces, sólo entonces
nada es imposible.
Dani T. D. 3/1/2024
Ara tan sols falten els reis, i com soc republicà que els hi donin per Istàmbul... encara que els camells sempre porten alguna que altre substància interessant.
I es que cada any la mateixa merda de festa, es deia en Tomàs. Ben mirat, es podia innovar una mica, no? dic jo. I a sobre cada vegada el consumisme és més exagerat.
Encara que tot plegat tampoc era qüestió de ser una persona negativa ni protestona. Un, en el fons és lliure. I pot decidir no celebrar segons quines festes.
Que es Nadal i s'acaba l'any? D'acord, perfecte... Però jo em dedicaré aquests dies a llegir, a jugar a les cartes amb una amiga anarquista que tinc. Beurem cervesa i més tard xerrarem sobre la figura de Gonzalo Torrente Ballester, per exemple. En quan a la nit de cap d'any, brindarem per l'amistat, la llibertat i la curiositat. I després quedarem cada quinze dies per continuar la festa.
Perquè, la vida s'ha de celebrar cada dia. Malgrat que sigui bastant dura, absurda i cabrona. És més, precisament per això hi ha que celebrar la vida diàriament, o al menys un cop per semana.
I quan un a la fi la palmi, orgnitzar una festa funeral que sigui la hòstia. Amb alcohol, drogues, llibres, sexe, música, Mozart, els Beatles, Sisa, Brassens, Bowie, Tom Waits, El Darrer de la Cua, La Companyia Elèctrica Dharma, Victor Jara, Lole y Manuel, Leonard Cohen, Frank Zappa, Bach, Albert Plà, Albert Einstein, Madame Bovary, la Patti Smith, la Chavela Vargas, Charls Bukowsky, Baudelaire, La Polla Records...
Dani T. D.3/1/2023
El temps, què és el temps?
Hi ha qui diu que el temps no existeix, que com gairebé tot és un estat mental o anímic. Tot és relatiu com deia l'Einstein.
Podríem dir també que el temps és una mesura per contabilitzar la velocitat de cada cos zelest vers als altre cossos. Cosa que no deixa de ser interessant.
I també podriém que nosaltres som uns rellotges vivents que, a través del cor, marca el temps del nostre viatge.
Nosaltrem som temps.
Un temps determinat fet d'il.lusions, de desig, de frustracions, de ficció... De ficció mortal.
Un any és una volta al voltant del sol. Un any en el fons no és res, equival a un segón o a mil segles.
Anem envellint perqué envellir és una conseqüencia de la força de gravetat: tot cau.
Podríem dir també que la vida és una caiguda, una trajectòria on potser el punt d'arribada es fusiona en un nou punt de partida.
En tot cas estem teixits pels somnis com deia el gran Shakeaspeare.
Bon any, bona vida i bones noves il.lusions!!!
Dani T. D. 1/1/2024
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
.jpg)
.jpg)
