.jpg)
el sol es retira poc a poc rera les taulades,
les paraules callen dins les butxaques,
les mirades es despentinen.
La cuitat és un laberint de dubtes,
els taxis transporten disitjos,
el mar es filtre per les bústies.
Mentre Déu, des de la seva inexistència,
fa mirAcles per encarrec,
Els destins ensopeguen uns amb els altres,
les màscares es treuen la màscara
quan la nit està ben a punt de sortir
a l'escenari,
els cors solitaris naufraguen
en deserte barres de bar.
La vida batega entre plors i rialles
al mateix temps,
en aquesta enèsima ficció de l'espai i del temps
on els somnis es fan realitat
i la realitat és pura i obscena fantasia.
Dani T. D. 26/9/2023
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario