FUNCIÓ DIÀRIA

 

   Vuit del mati, em trobo a l'oficina. És estiu, fem jornada intesiva. Dos mesos, juliol i agost. 

Comença una jornada més. Les tardes lliures per fer el que un cregui el més oportú o convenien, o el que sigui: veure una peli d'Indiana Jones, llegir, beure birres, fregar, pelar-se-la com un mico, meditar, fer de cangur dels fills imaginaris (que també son uns perfectes gamberros com el seu pare), imaginant crims perfectes o simplement seguir fent l'idiota (més o menys com la majoria).

 Sovint s'em presenta l'oficina com un escenari de teatre o un plató de televisió. Un, al cap i a la fi, sempre acaba actuant. Actua pels altres (i de rebot, per ell), acrtua per sobreviure, per sortir del pas, per passar l'estona, per tractar (inutilment) de despistar la buidor existencial més inevitable, més generosa?...

  Crec que compleixo amb la meva tasca de contrubuent, però a vegades...

   A vegades ja no vindria més a aquesta oficina tant seria i gris. Em plantaria. Buscaria un altre funció més divertida, més lleugera on desenvolupar les meves arts més teatrals, més còmiques...

 Cada cop m'agrada més escriure, dibuixar, pintar, llegir, meditar, caminar...podria arribar a a viure d'aquestes afeccions?

No ho sé...No és tan impossibe...

Mai és tard. Però aleshores, trobaria a faltar l'inspiració que em proporciona aquest tediós i fred escenari decorat com si fos una oficina? 

I el meu paper d'avorrit i seductor admistratiu...

Com bé cantava Leño:

Mientras tanto seguiremos esperando...

Dani T. D. 19/7/2023