RECORDANT FUTURES VIDES

   Una vegada més arriba divendres.

En Blai s'aixeca cansat de la setmana, però fa un esforç i s'incorpora a la realitat més immediata, més impossible.

 Sortejant els obstacles i les proves que fa cada matí, a la fi arriba a l'oficina. S'acomoda al seu lloc, i comença a fer feina. Com el treball, a aquetes alçades de la peli, ja és molt automàtic, en Blai es permet a luxe d'imaginar que escriu un diari. Bé, de moment un diari. Després, si tot va com ha d'anar, de les notes preses en aquell diari, farà una novel.la.

 A través d'aquella primera novel.la, aprofitarà per venjar-se de la feina en aquesta oficina. I de pas, de tot idiota i mortal destí.

 Clar, que d'altra banda, pensa en Blai, no es pot queixar. Hi ha gent que no té feina, que no té diners, que no té familia, que no té amics, que no té res. Res de res. 

Això el consola, de vegades...

Però hi ha moltes altres vegades que insisteix en trobar altres alternatives a aquella ocupació rutinària. I segueix apuntant coses en el seu diari.

   Ara és estiu. I la gent de l'oficina agafa vacances i escampa la boira al juliol i a l'Agost. En Blai es reserva per el setembre. A l'estiu es curra bé en aquella oficina, es buida de treballadors, i a sobre es fa jornada intensiva: de set a dues.

 En Blai té plans pel setembre: una seleció  dels escrits en el seu diari, llibretes i d'altres paperots. I a la fi redactarà el seu primer llibre. S'ha agafat tres setmanes de setembre. Calcula que pot reunir en total unes duescentes-cinquanta pàgines. Després, buscarà una editorial i a la fi publicarà el seu primer llibre.

  Als seus primer cinquanta dos anys coneixerà l'èxit, i podrà deixar de treballar en aquella oficina. Serà un cas estrany, doncs quasi ningú ja viu d'escriure, i cada vegada hi ha menys lectors de llibres, y de qualsevol text que passi de cinc pàgines. Ara hi ha altres tendències més lleuger per què els lectors no pensin massa i es punguina arraibar a plantejar-se coses rares que perjudiquin la seva salud mental.  Però no deixarà encarà l'oficina, al menys de moment, potser per precaució o per por.

  De moment esperarà al següent estiu per escriure el seu segon llibre que, en aquesta ocasió, serà un recull de relats que giraràn al voltant dels diferents intents que fa la gent per tractar de trobar la sortida o sentit al seu propi laberint existencial.

  Aquest llibre de relats tindrà un gran èxit en un futur Sant Jordi, on Blai ja haurà deixat de treballar en l'oficina i passarà una intensa jornada signant llibres al costat del genial Enrique Vila-Matas i del gran còmic Andreu Buenafuente.

  En aquella jornada coneixarà a la seva futura esposa: Lali, una dona inteligent i atractiva que es dedica a editar llibres i a pintar quadres. Biel, es tornarà a enamorar als seus cinquant quatre anys, mai es tard. 

  De cop, en Blai aterra (com aquell qui diu) a l'oficina. Comprova les coses que li queden per viure. Se sent feliç. Es mira l'hora en el rellotge de polsera, ja falta menys per plegar.

I menys per començar la meva nova vida....I sinò sempre ens quedarà la imaginació, que també omple la vida.

Dani T. D. 21/7/2023