JOVE PER SEMPRE MÉS!

  El passat dimecres 28 de juny, i per enèssima vegada vaig anar al concert del tan adnmirat Sabina. Vaig gaudir com sempre. Presentava el seu darrer disc: LO NIEGO TODO, on hi ha cançons que estàn molt bé. Potser no és el seu millor disc, però és un disc bastant digne. Durant el concert es va veure un Sabina emocionat per diversos motius. Feia treinta anys que va fer el seu primer concert a Barcelona. Curiosament aquell concert també va ser el meu primer com a públic. Aleshores tenia setze anys i tenia molts pardals al cap. Bé, més a menys com ara que en tins vint-i-molts. Aquell concert de Sabina de 1987 a la Monumental, el poeta-contant venia a presentar el seu disc "Hotel, dulce hotel" i va ser especialment emocionant i un pél delicat, doncs la ciutat acabava de patir un atemptat brutal a Hipercor. Arrel d'això Sabina no sabia si contar, o no cantar. Al final va cantar, perquè crec que secretament sabina  que jo assistiria.

  Han passat tres décades. Ara, indiscutiblement som més joves que abans perquè hem aplicat les lliçons d'en Dylan (el premi Ducados de literatura): Forever young. Sabina ha perdut la veu però em segueix emocionant. Per cert, que va dedicar una cançó a la Ruscalleda: Ahora que nos besamos tan despacio....

Potser no es el millor cantant ni el millor músico però Sabina eres único!!!!!!!!!!!!!!!
  Vaig cantar des de la meva localitat i a coro amb Eva, una amiga encantadora, allò de:


Y me envenenan los besos que voy dando
y sin embargo, cuando
duermo sin ti, contiguo sueño
y con todas si duermes a mi lado
y si te vas me voy por los tejados
como un gato sin dueño,
perdido en el pañuelo de amargura
que empaña, sin mancharla, tu hermosura...

Grácias por existir iy por escribir algunas de la mejores canciones que se han escrito nunca en castellano!!!  

Parlant d'una altra cosa. El nou disc de Rosendo Mercado és una passada. De escalache y trinchera Unes cançons fresques, revindicatives, roqueres, revolucionaries. En Rosendo contra més gran es fa, més jove és. Encara tindrà raó Picasso quan deia allò de que es necessita molts anys per arribar a ser jove.

"Despacito, déjalo estar
calladito para dar que hablar,
facilito para no pensar,
pongo y quito para despistar."


  Gracias a ti también maestro, poeta urbano. Per recordar-me, entre d'altres coses, que no hi ha que dormir-se. Ja que viure lluitant i SOMNIANT ben despert fins al final d'aquesta vida tan bella i tan cabrona!!!

Ja ho veieu dos jovenets que ja passen dels seixanta
                                                                   

Dani Torralba Devesa, 5 juliol, 2017