Les presses dels que no van enlloc,
les banderes dels apàtrides,
les paraules que mastega el silenci,
l'huminat de tota angoixa.
La llengua dels que no tenen paraula,
la raó dels neuròtics legals,
les mentida que fan fossible la veritat,
la realitat tan desgastadament ficticia...
Els pentinats impossibles del vent,
la rutina que abaixa cremelleres,
la sensualitat dins una sotana,
els polítics que fan campana.
El cel del més dolç infern,
l'orgasme ofegat dels presidents,
la bústia rovellada de la soledat,
l'éxit indiscutible de tots els intents.
Dani Torralba i Devesa, 5 d'abril 2017
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario