Me fugué para un día poder volver,
te olvidé para poder pensar mejor en ti.
Crecí deprisa para no madurar demasiado,
me maté temprano para no morir ya nunca.
Todo lo que tengo es casi nada,
más todo lo que soy es pura invención,
Lo que me importa es el ahora
de cada fugaz instante.
Y de la memoria del futuro
procuro nunca acordarme,
lo juro por la credenciales
de mi tan sagrado ateísmo.
Ni la vida no es tan bella,
ni morir es tan grave.
Sólo los sueños respiran la verdad,
sobre las enloquecidas huellas
de la siempre presa libertad,
en el afán de fugarse de cada instante
cuando detrás del olvido
me espera el perfume
de tus ojos abiertos de par en par.
Dani Torralba i Devesa, 17/12/20016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
QUIZÁS
Quizás este idiota, ególatra y narcisista de Trump sea el resultado de esta sociedad tan salvajemente consumista y enferma. Diari íntim, 09/...
Es barato. Pero me gusta. No todo a de ser Basura convencional
ResponderEliminarClara V