Me fugué para un día poder volver,
te olvidé para poder pensar mejor en ti.
Crecí deprisa para no madurar demasiado,
me maté temprano para no morir ya nunca.
Todo lo que tengo es casi nada,
más todo lo que soy es pura invención,
Lo que me importa es el ahora
de cada fugaz instante.
Y de la memoria del futuro
procuro nunca acordarme,
lo juro por la credenciales
de mi tan sagrado ateísmo.
Ni la vida no es tan bella,
ni morir es tan grave.
Sólo los sueños respiran la verdad,
sobre las enloquecidas huellas
de la siempre presa libertad,
en el afán de fugarse de cada instante
cuando detrás del olvido
me espera el perfume
de tus ojos abiertos de par en par.
Dani Torralba i Devesa, 17/12/20016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN TRÀNSIT DE PARAULES
Sovint un trànsit de paraules neguitoses i sense direcció enterrant el silenci més revelador. A voltes la llum del dia perd de vista e...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
Es barato. Pero me gusta. No todo a de ser Basura convencional
ResponderEliminarClara V