Verano. Calor, camino pesado. Aprovecho, me tomo mi tiempo. Cultivo palabras en el aire y así peino mis divagaciones que naufragan serenamente con mis latidos. Fugaces y mortales. Tiempo de verano, horas serenas, versos mandrosos, caricias de arena. Y la vida se va hacia la nada más plena
y profunda. Sí, como un suspiro..
Como un hasta luego...
Verano. Ternura en las horas vacilantes que se se suspenden en la gravedad más ilusoria, para al fin volver a empezar nada en especial, que ya es todo un milagro.
Verano, amor y vida. Poesía, cervecita fresca y complejos fuera.
Dani Torralba Devesa
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
QUIZÁS
Quizás este idiota, ególatra y narcisista de Trump sea el resultado de esta sociedad tan salvajemente consumista y enferma. Diari íntim, 09/...
No hay comentarios:
Publicar un comentario