Alimentando el cadáver que llevo dentro con este oxígeno lleno de plomo y nada, mientras trato de averiguar de que va todo esto.
Nada.
Y el tiempo tampoco ayuda. Mientras lo mezclo todo, absolutamente todo: la tristeza con la alegría, el llanto con la risa, el agua con el wisqui, el hielo con el fuego, tu conmigo, la soledad con la ficción de cualquier compañía, la felicidad con la desesperación más vital.
Y en eso pasan los años como extraños suspiros del olvido más memorable. El que hace todavía posible todo este cósmico teatro que no quiere decir absolutamente nada.
Ah, se me olvidaba, es patético lo que esta pasando en las fiestas de San Fermín..
Dani Torralba i Devesa, 13 julio 2016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
miércoles, 13 de julio de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN TRÀNSIT DE PARAULES
Sovint un trànsit de paraules neguitoses i sense direcció enterrant el silenci més revelador. A voltes la llum del dia perd de vista e...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario