DRET DESMOKRÀTIC

  Em desperto alegre en un diumenge de desembre. Son les vuit del matí, em dutxo, em vesteixo i esmorzo. Estic feliç doncs hi han eleccions, i particularment m'agrada fer aquest exercici tan democràtic. Algú pensarà que fot fàstig la meva actitud. I segurament estarà en la certesa, però no hi puc fer-hi més, em crec tot aquest parany. Que tampoc és cap parany, o si?

  Al col.legi electe, o electoral, que em toca, m'acull amb les portes ben obertes, de bat a bat. Com una antiga amant caxonda com un servidor. Els rostres que vaig troban en les meves passes, em saluden mudes des de les seves tan educades distàncies. I em sento en la joia que ara impregna l'atmosfera més cívica (o cínica, que també podria ser). De casa, duc els meus sobres preparats, que aquests son dos: un pel senat i un altre pel congrés. Tinc clar a qui votaré, sempre voto als mateixos sempre voto els que em semblen que son els bons. Com tothom al cap i a la fi. Encara que, com sé que la gent que voto son els autèntic bons? Al cap i a la fi tots els que arriben al poder (parlo en general, o en capità genera, que també podria ser) es tornen del revés (per no dir tòtils). Però bé, aquestes vegades tinc esperances. Vull un país (contry en anglés) que es rigui d'ell mateix les vint-i-quatres hores del dia. Un país lliure, sense pàrita, sense caps de departament, sense escapades a Andorra (que vingui ella). Un país orgullós de ser un cavall. Sí, efectivavament jo vull un cavall, Napaleo en tenia un no?

  Després d'haver trobat la meva taula, em trec el carnet de la cartera. Comprovo que sigui el meu: Julio Iglesia. Em sento bé, encara que mai he comprat un disc meu, prefereixo els de Rosendo i Sabina. M' aturo. Qué raro, penso, jo no vivia a Miami? Jo qué sé. Deu ser fruit de viure potser en un univers paral.lel, en un programa d'en Punset un dia en parlaven d'aquest fet. Res. Decideixo seguir al meu objectiu, i quan em toca a la fi vota. Estic conten, no sé si si ho dit. Molt content. Acte seguit vaig a recollir la meva promesa i els meus cinc fills. Anirem a passar al dia a Port Aventura. Que es pot demanar més?

Sóc un cantant d'èxit internacional, fumo de tan en tan. Practico el sexe també de tan en tan. No sé a qui cordons he votat. Què guanyi el millor.
Salut i peles, bon nadal i visca Andorra!!!!!!!!!!!!

Dani Torralba, 21/12/2015