Em desperto com cada dia
amb paraules desendreçades
al meu cap,
però em prenc amb alegria
aquest tan descocertant destí
que cada dos per tres
m'aquivivoca de camí.
La realitat, a voltes, no
només sembla bastant idiOta
sinó que ho és,
però he aprés a tancar els ulls
i canviar la mirada,
per inventar-me el que em
doni la gana i viure com qui
balla la dansa del bon rotllo.
Son temps durs
com tots els temps,
la vida és un conte
narrat per un ximplet,
com bé deia Macbeth,
com bé ens recorda
un fill de buda
que va ser president
de la Generaltitat.
Compro el diari
em narra les mateixes mentides
de sempre, mentre vaig
a treballar per no perdre la costum
perquè el sistema no perdi el rumb
i avui per sopar
em fotré un bon plat de llegums.
Son temps "gilipolles"
com gairabé tots els temps,
m'inflen el cap
amb banderes, senyeres
i collonades de naciolismes
amb catxup i all i oli,
d'una banda i de l'altra
tan se val. Son
els mateixos xorissos
de tota la puta vida
i a sobre son íntims
dels fatxes mafiosos i "toca-Nens"
dels bisbes de caca de vaca!!!!!!!!!!!!!
El que voldria és una societat
justa, alegre i humana,
la resta, sincerament,
me la porta bastant fluixa.
Dani Torralba, 6/8/2014
Son temps "gilipolles"
com gairabé tots els temps,
m'inflen el cap
amb banderes, senyeres
i collonades de naciolismes
amb catxup i all i oli,
d'una banda i de l'altra
tan se val. Son
els mateixos xorissos
de tota la puta vida
i a sobre son íntims
dels fatxes mafiosos i "toca-Nens"
dels bisbes de caca de vaca!!!!!!!!!!!!!
El que voldria és una societat
justa, alegre i humana,
la resta, sincerament,
me la porta bastant fluixa.
Dani Torralba, 6/8/2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario