EL NEGUIT D'UN VERS

Seguint el neguit d'un vers

que em creix a les entranyes,

com una amable fera

per desviure el viure de la vida.

Seguint les petjades d'un poema

per desprendre's de tota

ficticia existència, en la

insòlita alteració de la mortalitat.

Tancar els ulls per veure millor,

callar per poder dir,

despertar per somniar millor,

viure per alliberar-se de 

la pròpia vida.

Seguint el neguit d'un vers

i només ser sense necesitat de res més,

absolutament de Res MÉS!

Ser aigua que corre i s'evapora

i ser llum i energia

matèria d'il.lusió,

encanteri de bellesa,

fruït de la màgia

en el misteri del viure

per estimar

i riure

i no aspirar

a res més.

  I ser

pur i lliure,

inocent i mag

àngel i diable,

foc, aigua, aire

i terra.

Dani Torralba, Agost 2016