PRUGUNTAR PER VIURE I VIURE PREGUNTANT

Des de sempre la Glòria s'havia fet preguntes (clar, que qui més qui menys tothom és fa preguntes, o no?). Però per a la Gloria això de fer-se preguntes era el pà de cada dia. No només es feia preguntes, sinó que se les anava apuntant en llibretes. Llibretes que guardava en un moble que s'havia comprat en uns grans suecs en la tarda d'un divendres de primavera.
   La Glòria era una dona d'uns quaranta cins anys. Soltera. Vivia sola. Però no se sentia gens sola. De vegades sortia amb homes i dones i tenia amants. Però no l'interessava gens la idea de crea una familia. "ja n'hi ha massa gent al món. A més la familia és un invent que utilitza el poder per controlar millor a la població", això pensava ella. Bé, pensava... exactament a vegades pensava això. Perquè el fer-se preguntes, els plantejaments i les convicions d'una, canvien constantment. I això ja anava bé a la Glòria. Cadascú, és cadascú. O no, perquè hi ha també qui pensa que tothom, en essència, és la mateixa persona.
   La Glòria treballava en la bibloteca del seu barri. Ja feias uns vint anys que treballava. Estava contenta en aquell treball. Tot el matí envoltada de llibres. I després, a la tarda, anava a la recerca de noves preguntes. Moltes d'aquestes preguntes havien tingut la seva resposta. Clar, que alhora, aquestes respostes generaven més preguntes.
   La Glòria estava del tot convençuda que hi havien preguntes elementals o no tant elementals com ara: Qui sóc? D'onc vinc? Hi ha vida abans de la mort? Ha de tenir sentit la vida? Realment el progrés és progrés? Realment és intel.ligent l'home? Pensem o simplement parlem amb nosaltres mateixòs? El animals són més civilitzats que nosaltres? Si existís realment déu, hauria creat l'home? Com és que estic convençuda que déu no existeix? Tot i res és el mateix? Viure no és un altra manera d'estar mort? Els bisbes creuen realment en déu? La vida no serà una somni amb mols sentits alhora? que mai tenien una resposta clara. Clar, que finalment la dona s'havia proposat un dia de buscar un savi perquè li donés un resposta aquestes preguntes.Perquè, d'acord, molts llibres de la biblioteca on treballava li havien donat repostes, però en el fons anhelava anar més enllà, molt més enllà. I això li dónava un plaer del tot indescriptible. De fet els llibres, més que trobar respostes, son gran generadors de preguntes.
  Un dia la Gloria va escoltar per la ràdio l'entrevista que li feien a un savi. Pero no es tractava d'un savi qualsevol. Ja que segons deien, les veus entes, aquell savi posiblement ho sabia tot. La Gloria va anant enant seguint l'entrevista i s'entusiasmava per moment ja que sentir aquella veu sàvia i clara era com fer dansar l'intel.lecte i l´ànima. Efectivament aquell home vell -s través de la veu es podia fer apreci i calcular per sobre l'edat d'aquell ancià, que segurament rondava els noranta anys- era impressionant escoltar el que deia.
(Continuará...)

Dani T. juny, 2013