EXPLORACIONS QUOTIDIANES

  Ja farà uns tres anys que em vaig comprar una jaqueta d'explorador. Des d'aleshores me la poso sovint i exploro la més immediata realitat. Un dels darrers descobriments que he fet, és que la realitat, en sí, no existeix. La realitat és un espai buit del tot. Només tenim el nostre punt de vista, que d'altra banda és totalment subjectiu, per no dir fictici. I  el punt nostre punte de vista el canviem sovint. Aquest plantejament pot semblar molt evident i, de pas, ximple. Però massa sovint no el tenim en compte.

  Donem moltes coses per suposades. Pero aquestes coses no deixen de ser sorprenents. No sé si m'explico. El que vull dir és que tampoc està demostrat que realment vivim la vida, al menys una única vida. El més probable es que vivem infinites vides alhora. Fem les coses perquè les hem aprés a fer d'una manera o d'un altra. Però això no vol dir que realment fem les coses com realment es vendrien de gust fer-les, o defer-les o, no fer-les

  Sense anar més lluny una escala serveix per pujar o baixar. Però tampoc es veritat. Potser també fem servir les escales per anar fora de nosaltres mateixos i descobrir que tots els descobriments que em fet fins aleshores no són descubriments. Son desplaçaments que ens transportes a altres realitats.

   Se suposa que la felicitat és l'objectiut de la vida. Però això no deixa de ser una creença, i com totes les creences son efímeres. La felicitat és una pauraula. Les paraules són metafores. Les metàfores representen la realitat, mai la reflexen. El que vull dir amb tot aixó és que viure és fer màgia. Val la pena explorar la nostra suposada realitat. Ja que tot és un joc i, la felicitat consiteix en jugar. El més segur és que fins i tot nosaltres mateixos no acabem d'existir mai del tot, i aixó ja és en certa manara emocionat, o no?
   La jaqueta d'explorador és de color blava, però pot canvir de color segons el dia. Té tres butxaques a l'esterior, i tres butxaques al seu interior.  Quan un va de viatja la pot fer servir, en un moment donat, com a tenda d'acampanya. Si, ja ho, realment aquesta jaqueta és molt práctica. No me la poso cada día, me la poso únicament quan vull explorar alguna cosa amb temps i pàciencia. A la feina, de en en tent, me la poso per saber realment si faig alguna cosa més que treballar per guanyar-me la vida. Perquè s'ha de treballar per guanyar diner per poder participar i viure en aquesta societat. Però a vegades, amb la jaqueta posada, m'he adonat que en veritat no es treball. Ningú treballa. El treball no deixa de ser un joc. Com tot en aquesta vida inventada per nosaltres mateixo.
  Des de que tinc aquesta jaqueta sóc un altre, o sóc altres. La meva dona em vol una, però en el fons tinc por que se la compri.

Dani, T. Abril.2012