Ja declina l'estiu,
rellisca sobre les taulades ventades
de la il.lusió més vital,
més anhela, més mortal.
I la vida continua
com el més rar
i difícil ofici, desfent
i obrint espais.
Ja declina el món,
en el seu propi desconcert
on els monstres
més tòtils i perillosos
ja ens governen.
DANI T. D. 31/8/2025
Quantes vegades t'he estimat
a milers de kilòmetres de distància...
Sense anar més lluny, aquests nit
passada.
Ens besàvem entre carícies,
mentre dansaven les mans i els seus dits
per cada racó dels cossos
que, per moments, es fusionaven
en una sola ànima.
Hem nàufragat en una platja
de passió, on el món sencer
era simplement un decorat, un miratge,
un desert....
He tornat a ser completament teu,
has sigut completament meva,
hem tornat a ser un sol cos.
I finalment, a la fi, hem sigut res,
pols d'amor,
divinitat DiabòlikA,
pura enamorada il.lusió.
Dani T. D. 29/8/2025
LA VOX productions PRESENTA:
James Abascal
en el Hundimiento
(en el mar de su propia mierda, claro.)
QUINA PUDOR A FAIXISME!!
Pujar-se en un bus direcció cap al sud, baixar-se a Tarragona i banyar-se al mar. Menjar alguna cosa amb una cervesa i després d'una bacaina sota uns arbres, continuar al viatge. Aquest cop un bus ens porta cap a Tortosa.
Un cop allà. fer nit en una pensió. Apuntar unes ratlles a la llibreta i descansar fins l'andemà.
I a l'endemà, continuar baixant per un riu de quitrà fins a les terres Andaluses. Observar que les llengues i les tradicions potser canvien, però que la gent en definitiva s'assembla a un. Com si fossin parents llunyans. Comprovar que les coses en veritat son més senzillas. Que la vida no deixar de ser un viatge en bus cap un lloc completament misteriós, exòtic i qui sap si acollidor. O qui sap...
Adonar-se que potser tampoc cal tenir tants diners per viatjar. Tan sols una mica de curiositat, un barret i passió per viure sense por. I llençar-se al buit sense xarxa.
Dani T. D. 28/8/2025
Temps violents,
dictadors amb corbata que aspiren a comprar el món sencer,
cervells virtuals que ja dicten el que s'ha de pensar.
Temps idiotes,
mars de plàstic patrocinats pel sistema,
el sistema que també ets tu, ell i jo.
Temps completament cecs,
la mateixa merdosa mentida de sempre
al fer creure que sempre un ha de triOmfar en aquesta
tan ficticia i mortal vida.
Temps cabrons
com tots els temps de la humanitat,
potser l'epidèmia més criminal.
Dani T. D. 27/8/2025
la vida em va respirant
per un camí misteriós
entre diverses boires.
En un món salvatge
i cada vegada més violent,
encara que es vesteixi
civilitzadament.
Entre el desig i l'atzar
soc pura il.lusió que
naufraga en les platges
del més lliure oblit.
En aquesta món
tan meravellós, com absurd
sempre acompanya el dubte
de si tot això té algún
sentit.
Dani T. D. 22/8/2025
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)