NO QUEDARAN NI ELS MINERALS

 Per què mai s'acaben les guerres?

Potser per què son un dels negocis més rentables?

O per què cal una redistribució de les terres?

O per què els humans son animals poc amables?

Per què aquesta necessitat de matar-nos?

El cap i a la fi la vida passa volant,

I per què no passar els dies estimar-nos,

fent amor i bon humor al nostre voltant.

Per què tanta estupidesa humana?

No sería millor viure amb més serenitat?

Al cap i a la fi l'univers és un fugaç cumuna.

Hauríem d'aprendre dels animals.

Bé, dels que queden, perquè aquest pas...

no quedaran ni els minerals.

  Dani T. D. 31/8/2024

t

SENSE CAP NI PEUS

 Dies especialment lúcids

en que un se n'adona

que la vida no té massa sentit.

Que aquest món de psicòpates

ja no té solució,

que els quatre fills 

de puta de sempre,

                       sempre estàn disposats

a remanar les cireres 

per vetllar pels seus

particulars interessos.

                       A fer la guitza

declarant guerres, creant disputes

     innecessàries,

patrocinant actes criminals de tota mena

                 a la humanitat 

                     que no porten enlloc.

Instants de reflexió

en que s'arriben

a conclusions molt penoses,

o molt tristes,

o molt alarmants,

molt senzilles???

Potser tot plegat és un somni

dins d'un somni

   dins d'un somni

    que finalment es disol en el vent;

                      sense cap ni peus.

Mentre,

  un què fa aquí?

    quin propòsit té tot això?

  És viu realment,

                 o fem veure que vivim?

Es viu

    i es deixa viure?

  Moriré

sense entendre res,

  sense saber absolutament

                                     Res de res!

Dani T. D. 28/8/2024

NORMALMENT

             Normalment

soc dos,

i en els dos soc

jo al cent per cent.

Encara que

de vegades

soc més de tres

i tampoc soc ningú.

Utilitzo màscares

com tothom,

per amagar

que no soc res.

Com vosaltres,

com ells,

com els fantasmes

que ens governen.

Dani T. D. 28/8/2024

AURORAS SIN MEMORIA EN LA MAYOR

 Días que nacen directamente muertos,

que naufragan en las oficinas del tedio.

Días que compran el periódico en la farmacia,

que se visten de buzo,

que se van de vacaciones a Júpiter,

que cambian de opinión bajo la ducha,

que se masturban en los lavabos del centro comercial.

Días de ceniza que duran años,

días que se disfrazan de noche,

días que no sueñan ni en pintura,

que se comen las uñas,

que discuten con un Dios inexistente,

que hacen el amor con la esposa del recién casado.

Días caducados como todos los días,

días para planear atracos,

para diseñar suicidios,

para matar el tiempo,

para huir de la maldita huida

de esta vida sin sentido,

aunque las ganas de reír siempre están,

                                                           como no.

Dani T. D. 28/8/2024

LA PASIÓN DEL SOLITARIO

 La fe del ateo,

la verdad del mentiroso,

la alegría del pesimista,

la maldición del bondadoso.

La maldad del pacifista,

el optimismo del suicida,

la vitalidad del moribundo,

la pasión del solitario.

El escepticismo de Dios,

las dudas del Diablo,

la amargura del paraíso,

la comedia del terror.

El desamor de la casada,

la frustración de la victoria,

la mortalidad de la nobleza,

el canchondeo de la muerte.

Dani T. D. 28/8/2024

CANÇÓ VITAL

         No et preocupis massa,

la vida és bastant absurda,

no et preocupis més del necessàri

perquè un s'acaba morint.

No et preocupis massa,

perquè tot i res passa,

no t'amoïnis tant

que tot acaba passant.

No et preocupis massa

que el destí al final dóna carbasses,

No et preocupis tant

que acabaràs fent PATAPAM!

Dani T. D. 27/8/2024

LA FELICITAT NO SEMPRE ÉS FELIÇ

 La felicitat no sempre

és feliç.

La intel.ligència no sempre

és intel.ligent.

El final quasi mai

és el final,

l'horitzó no sempre

està al davant.

El destí 

quasi mai està escrit,

 i un pot començar

de nou a reescriure'l

quan li doni

                          la gana.

Dani T. 26/8/2024