en la llibertat de Catalunya,
tampoc creuen
en una veritable democracia
per Espanya.
Dani Torrat, 07/11/2023
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
en la llibertat de Catalunya,
tampoc creuen
en una veritable democracia
per Espanya.
Dani Torrat, 07/11/2023
Canta el gall elèctric
cada matí
a les sis.
Es rescalfen les pRomeses
als microones,
mentre el sol pinta
de llum els carrers.
Negocien els tigres del poder
més llafiscos
d'esquenes al carrer.
I le coses segueixen
més o menys igual,
sort dels esclaus
que omplen les fàbriques, les oficines, els magatzems.
I els tigres
continuen jugant
a salvar la paranoia de tot territOri,
mentre la vertadera gestió
se'n va
wàter avall.
I sort dels esclaus
més anònims,
els que els importa
una tifa de vaca
tota pàtria, nació o fantasia en fa sostingut
Dani T. D. 1/11/2023
Haciendo lo propio
pero desde el final.
El final que es otro principio
que conducea una enésima salida.
Salir del yo
por las ventana del ego
imaginario,
inventado por la inteligencia
que se enciende con la sangre
bombeada
por un corazón apasionado
y a la vez náufrago
en medio del océano del tiempo.
El tiempo que es nada,
la nada que es todo.
Todo un misterio...
Dani T. D. 7/11/2023
El infierno y el paraíso
están aquí en la tierra.
Y a veces no son tan distintos,
y a veces se confunden.
El hombre es un ser divino
que mata a sus semejantes
para demostrar la mediocridad
como resultado de su vanidad.
Y saca pecho cuando le pisan los terrenos,
bombardeando sin piedad
por el poder que le concede Dios:
un Dios paranoico perdido como su creador
humano.
El paraíso y el infierno
están aquí en la tierra.
Son creación del hombre,
y huelen a destrucción y a barbarie.
Dani T. D. 7/11/2023
Dani Torrat, novembre, 2023
y yo con estos pelos,
se acaba el mundo y no he sabido decirte
lo mucho que te he querido.
Se acaba el mundo
de lunes a jueves.
Se acaba el mundo
de viernes a domingo fiesta,
cachondeo y largas siestas.
Se acaba el mundo
y ya no queda espacio para tanto cadáver,
se acaba el mundo,
cambia de canal o de plataforma o de piel...
Se acaba el mundo
y a otra cosa, mariposa.
Se acaba el mundo,
pero ya volverá ya, cualquier día de esto,
con cualquier idiota excusa.
Dani T. D. 6/11/2023
es remouen les fulles,
dubten els dubtes,
riu una angoixa diumengera
que s'escapa entre els dits.
Bufa un vent,
un vent de novembre,
mentre es desagna un diari
sobre les desgastades voreres
la realitat és una grotesca criatura
que no sap on va.
Bufa el vent,
el vent de la vida
en aquest món tan rar
que tan sols dona voltes
al voltant d'una llimona gegant.
Dani T. D. 5/11/2023
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...