los ojos del espejo,
la vida de los muertos,
las palabras del silencio.
La ciencia de los dioses,
el delirio de estar vivo,
la comedia de toda fatalidad,
la ficción de respirar.
La bondad del Diablo,
la debilidad del fuerte,
la idiotez inteligente,
la maldad tan admirada...
La nostalgia del futuro,
la oscuridad luminosa,
el ateísmo del creyente,
la fe del escéptico.
La brevedad de los años,
la frialdad de la multitud,
la mierda que se apodera,
la confusión de existir.
Dani T. D. 31/3/2023
Dani T. D. 31/2/2023
Paraules ferides,
ferides paraules
llançades per les voreres
com fruïts de sang.
Mentre busco la llum
a ple dia,
sota un blau
d'un cel hipotecat.
Paraules cansades,
cansades de dir,
de dir mentides,
mentides autèntiques.
Mentre busco els teus llavis
en el desert
de la més fOsca nit,
just quan la llum
està ben a punt d'esclatar.
Dani T. D. 31/1/2023
em desperta cada dia,
em dóna la ma i la seva confiança.
Em permet somniar, dubtar, vestir-me
de mi mateix
o com em doni la gana.
Mentre els dies, els anys desfilen
cap al mai de sempre,
cap un encés horitzò
on tot i res tornarà a començar
com si fos un gran espectacle entre llums de colors,
entre alguna que altra tempesta.
Aquesta vida alegre i misteriosa
em porta a treballar,
i després a la barra d'un bar.
-Què tal? Fa temps què t'esperes?
-Tenia tantes ganes de tornar-te a veure't!
-Eh, saps que això només és un poema
i que jo no sóc real?
-Bé, jo tampoc sóc massa real -vaig contestar
-Apa, fins aquesta nit, amor!
Aquesta vida tan mortal,
com ficticia,
com rara..
Dani T. D. 31/3/2023
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)