El televisor transmet les
diverses guerres arreu del món en directe, mentre em prenc un cafè i una magdalena. És dimecres i la feina m'espera en el meteix magatzem de fa uns vint anys.
El temps es fa lent i també passa massa de pressa, s'escapa entre els dits mentre riu per sota el nas. El món segueix sent absurd i meravellós a l'hora.
Aquestes alçades de la pel.lícula un segueix sense entendre pràcticament res. Segurament perquè no hi ha res que entendre.
Més tard, ja a casa, escriuré un parell de ratlles al meu diari personal. Després meditaré uns cincs minuts, ni més ni menys.
Potser algún dia acabin totes les guerres, els conflictes i les enveges més inútils. I a la fi cadascú visqui la seva història amb armonia respecte als altres amb alegria i amor.
O potser es demanar massa.
Ja ho veugeu l'egoïsme que un pot arribar a portar dins...
Dani T. D. 16/3/2022
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)