lunes, 8 de noviembre de 2021

RESPIRAR PROFUNDAMENT

 Dilluns ben pentinat i perfumat,
ingressant en l'oficina del deure més absurd.
Respirar profundament,
posar cara de persona responsable
(o de capullo integral),
mirar de reüll alguns ulls verds, marrons
dins de vestits bonics.
Naufragar en un cafè o en 3,
amb sacarina i un ditet de ratafia.
Respirar profundament,
fer veure que es fa feina
que ja és tota una feinada
que dura tota la jornada.
Menjar alguna coseta
i seguir el curs del dia
com un riu
que travessa la cansada geografía d'un.
Després tornar a casa,
respirar profundament.
Descansar. 
Somniar que es somnia.
Ser feliç, però tan sols una estoneta
no sigues que enviessin una ambulància.


Dani T. D. 8/11/2021

sábado, 6 de noviembre de 2021

CADA UNO SE SABE LO SUYO

   Deambular sin rumbo fijo por las calles de la ciudad náufraga.
  Entrar en un bar, tomar un vermut. Luego proseguir la senda del azar. Entrar en una librería, comprar un libro de Charles Bukowski. Y después leerlo en el claustro de una catedral del centro de la ciudad. De repente levantar los ojos hacía el cielo y, no pensar en nada.
O si.
 Ya que no pensar es una forma de pensar también. Sin querer me vinieron unos versos de Pessoa. 
  A la hora de comer ir a un restaurante marroquí. Comer un delicioso cuscús de pollo acompañado de un rico vino. Después, mientras se da vueltas a un delicioso carajillo, hacer planes para robar un banco.
   Parece  un plan complicado, pero si uno se empeña nada es imposible.
    Luego regresar a casa. Hechar una siesta. Al despertar proseguir con la lectura del libro de Bukowski. Sumergirse en sus páginas, vivir con él durante unas horas por las calles de la ciudad de Chicago. Charles parece que era un buen tipo. Tuvo una infancia y una adolescencia complicada, entre las palizas de su padre y el dichoso acné. ¡Puta vida!
 Sus historias teñidas de una cruda realidad, sus líos de faldas, sus peleas, sus reflexiones me transmiten cierta calidez, humor y una singular ternura. Quizás bebió demasiado, claro que a menudo este cruel sistema no deja muchas otras alternativas... Y es que, como decía mi abuela, cada se sabe lo suyo.

Dani T. D. 6/11/2021

viernes, 5 de noviembre de 2021

LA NATURA ÉS MOLTA NATURA

 Miralls de sol sobre les teulades
incendien el nou dia en la ciutat,
mentre el deure més rutinari
com una drac invisible 
es menja un per un tots els somnis.

La música del tic-tac en els rellotges
acampanya el ritme dasgastat
d'aquest viure, o                               d'aquest desviure,
rera la tensió tensa
farcida de tota mena de desitjos empaquetats i adulterAts.

Mentre el món agonitza entre
tones de plàstic i cues de cotxes,
presses de mòbils i consumismes
absurds que caven tombes al seu pas
                                                  arreu,
mentre el temps cada vegada 
s'escurça més.

La mà de l'home ho podreix tot.
Incapàs d'adaptar-se al medi
(com fa la resta dels animals)
per la seva fragilitat fisica,
ha adaptat al medi als seus capricis
de nen mimat
i això no acabarà gens bé.

LA NATURA ÉS MOLTA NATURA!

Al menys que es canviï de manera
de viure. 
I així fer un món més
humà, més natural,
més de tots, més lliure, 
més sa…
sense necessitat de cap sistema
                                                         cabró!!!

Dani T.D. 5/7/2021


jueves, 4 de noviembre de 2021

¡SEAMOS POLITICAMENTE INCORRECTOS, CARAJO!

 Háblame de una manera políticamente incorrecta,
déjate llevar,
llámame come te de la gana,
te querré igual.

Recuperemos las más libres maneras
de decir las cosas por ganas de decirlo sense por,
sin ahogar el pensamiento
ni la expresión más sonora.

Recuperemos la espontaniedad,
y sin perder el respeto
perdamos un poco las formas,
son tiempos idiotas Y plasticoides y
la gente tenemos cada vez
la piel más fina.
                            Además, si nos vamos a morir de todas maneras...

Háblame de una manera políticamente incorrecta,
en estos años de mierda por fibra óptica.
de pensamientos suaves y poco reflexivos
y nada valientes.

Saquemos la lengua
al poder más sofisticados,
a los deberes más esclavos,
al tedio más domesticado,
a la pereza más intelectual,
al parásito más sentimental,
a las redes más hipócritas
y disparatadas,
a las religiones más dogmáticas
y caducas.
Al futuro más criminal.

Por cierto, 
¿te apetece una raya
de esperanza sin adulterar?

Dani T. D. 1/11/2021


miércoles, 3 de noviembre de 2021

LA VIDA QUE ME MATA

 La muerte que me vive,
la vida que me mata, 
el deseo que me despeina,
el amor que me delata.

        El poema que siempre se me escapa,
los labios que no me besan,
la huida que me huye,
la rutina que me rompe

Los días que me desgastan,
las tardes que me vuelan,
los años que se burlan,
las noches que me naufragan.

El vacío que me pesa,
el vicio que me dignifica,
los silencios que me gritan,
las sombras que me alumbran.

El cielo que me perturba,
el infierno que me educa,
el futuro que me recuerda,
el pasado que me inventa.

Las cenizas que me arden,
el fuego que me moja,
la cerveza que me bendice,
y los versos que por ahora
                                            se me acaban.


Dani T. D. 3/11/2021




DE CAMINO A LA OFICINA

 De camino a la oficina me corto la cabeza,
de camino al bar me saco una carrera,
de camino a tus ojos camino bien descalzo,
de camino hacia el mercado me visto de viento.

De camino al futuro me como una manzana,
de camino al ayer me invento una novela,
de camino al banco me visto de ministro,
de camino a la iglesia vomito en cada esquina.

De camino al odio me parto de risa,
de camino a la verdad tropiezo mil dudas,
de camino a la paz me fumo un par de porros,
de camino a tus labios me muero de las ganas.

De camino al deber me tomo una botella de vino,
de camino a la realidad me despierto para soñar,
de camino a la seriedad hago tonterías,
de camino a la nada me limito a vivir a tope.

Dani T. D. 3/11/2021

martes, 2 de noviembre de 2021

PURA FICCIÓ MORTAL

 
Al cap i a la fi la vida és res,
al cap i la fi la vida és pluja,
al cap i la fi la vida és una paraula,
al cap i a la fi la vida és un atzar.

Un atzar que sagna,
que riu i plora.
Un atzar que imagina
que no és atzar.

Al cap i la fi la vida es naufragi,
al cap i la fi la vida és fugida,
al cap i a la fi la vida és somni,
al cap i a la fi la vida és pura
                                             ficció mortal.



Dani T. D. 2/11/2021



NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...