MEDITACIONS CLANDESTINES EN LA MENOR

Dani T. D. 7/2021

EN ESTE MUNDO DE TRAPO

 De vez y cuando

desmotivado, despistado,

aturdido, descompuesto,

confundido, descodificado,

desatendido, desatado,

desquiciado...

Las palabras se asfixian

en un pensamiento delgado

y el alma se arrastra

herida con flechas 

                           de porexpán.

Mientras se oxida

el tiempo en los relojes

que no paran de latir

con su maldito tictac,

como neuróticos hambrientos

camino hacia el olvido

más idiota y eficaz.

De vez en cuando

una tierna tristeza

habla completamente sola

por los pasillos de la oficina 

de este corazón náufrago,

mientras la ciudad

se disfraza de desierto

ante una multitud

completamente vacÍa

 como casi todo

en este mundo de trapo.

Dani T. D. 6/8/2021

IDAS Y VENIDAS

   Ojos en el viento alientan los pasos. Un cansancio se va instalando en el cuerpo, en los huesos, en la voz, en el silencio, en las arrugas del pensamiento, en las palabras, en las cosas, en las ropas, en el deseo, ¿en el azar?... 

   El camino ondula, se agita, descansa un poco en un repliegue de la orilla. Hay días llenos de interrogantes, interrogantes de todo tipo, de muchas formas. Interrogantes por todas partes. Momentos que le preguntan a uno a boca jarro: ¿Eh tu, de dónde vienes? ¿Quién eres? ¿A dónde vas? ¿Tienes para un café? ¿Estás vivo o más bien muerto?

   Son las tópicas preguntas, y seguramente las más difíciles de contestar. O sencillamente, son incontestable (como tantas otras preguntas), aunque nos vayamos inventando posibles respuestas a lo largo de nuestra corta vida.

  Durante el descanso, se recuperan fuerzan, se reflexiona, se plantea el de retroceder un poco. Pero eso es imposible. Uno siempre avanza para mal y para bien. Al fin se vuelve a reconocer el misterio que inunda toda la geografía de la vida. Posiblemente sea el misterio la esencia del ejercicio existencial que uno práctica a diario, a su pesar.

  El cansancio no tiene porque ser malo. Puede posibilitar el relajamiento, la reflexión, el sueño y tal vez plantearse otros senderos (aunque en el fondo el camino siempre sea el mismo). El cansancio también forma parte del camino que siempre va a algún lugar, sin duda. Aunque en el fondo lo que importa es caminar, pues en última instancia, a lo mejor el lugar de llegada sea un espejismo. Como tantos otros espejismos que se encuentran, o nos desencuentran. Que esta es otra...

Dani T.D. 6/8/2021 

EL DIMONI T'ESPERA

 No perdis 

ni una sola ocasió

per riure

tant i com vulguis.

Riu de tot

començant 

sempre per tu,

tururú,

fins el darrer

batec.

Riu vestit,

riu nu,

riu treballant,

riu estimant,

riu en silenci,

riu en el carrer,

riu en la biblioteca,

riu en el llit,

riu en el bar,

riu en l'oficina,

riu en l'hospital.

I quan

a la fi 

et taquin

el taüt,

riu

més que mai,

sense parar,

que el Dimoni

t'espera

amb vi dolç,

bones galetes

y fresques rialles.

Dani T. D. 5/8/2021

MODERNES TENDÈNCIES

 Modernes tendències

marquen el nou compàs

de la múltitud d'aire comprimit,

mentre passen les hores

en un tramvia de fina pluja.

El Deure s'avorreix

rera les finestres impúdiques

de l'oficina de Mòmies

                                      tot a cent,

mentre el Desig rep un wuàssap

deS de les profunditats

d'un mar de plàstiK.

Modernes tendències

inuden les avingudes

de les vides més solitàries

en la ciutat de les renuncies

més sofertes, però amb certes

dosis de coca de llardons.

El Desig no para de riure

des de les butxaques dels amants

més apassionats,

mentre naufraguen per enèsima

vegada en els supermercats 

del plaer més refescant.

Dani T.D. 5/8/2021

  

CERTES DOSIS DE DESIG

 L'atzar té una mica de desig,

i el desig, una mica d'atzar.
Quan ara és la prolongació d'ahir
i ahir potser és el mirall del futur que ens espera.

Espera esperant
en les voreres de l'esperança,
entre la imaginació i una certa.... pOr?,
des del vertigent que evoca
l'inercia del destí.

Encara que,
                  en el fons,
                    el destí on és? 

                                           I què vol dir?

            Clar que, qui diu 
que el destí no sigui  l'essència pròpia 
de l'atzar?
L'Atzar que té certes dosis de desig...

Dani T. D, 5/8/2021

L'ESSÈNCIA MÉS VINCULANT

 De les gestes més gregaries
es consoliden les premises
més fermes i estimulants
per seguir llaurant l'essencia
més vinculant.

Sense necessitat de narcissismes

que impedeixin veure molt

més enllà dels límits territorials,

establerts per les veus 

més interessades en un patrimoni

nacional  que vetlli pels seus 

interessos més borsatils.

Per tal d'establir una única

 manera de pensar i de fer,

tancant la porta a altres

punts de vista que

abracin la llibertat més plena,

més enllà dels preus establerts

per l'economia més perversa.

Dani T. D. 4/8/2021