jueves, 14 de enero de 2021

MIL DÍAS DESIERTOS

 Más de mil días desiertos en esta tan desgastada vida,
mil lágrimas que evaporan mis ojos de trapo,
mil preguntas sin respuestas,
mil besos que se ahogan sin tu boca.

Mil muertes en una sola existencia,
mil ascos en esta era de lo idiotamente correcto,
mil políticos destrozando la política,
mil dioses en el más divino infierno.

Mil versos descarrilando en las carreteras de la lírica,
mil criminales instalados en el poder más corrupto,
mil suicidios en la oficina del deber diArio,
mil banderas asesinando la más pura libertad.

Mil dudas en cada sangrada verdad,
mil verdades en cada mentira,
mil mentiras en cada dato biográfico,
mil fracasos en cada destino mortal.

Mil oraciones naufragando en el cielo más podrido,
mil cabezas vaciándose en cada ciega ideología,
mil sacerdotes masturbándose sobre su propia hipotecada fe,
mil hostias para entrar en la felicidad más inútilmente anhelada.


Dani T. D. 14/1/2021

miércoles, 13 de enero de 2021

COMO SIEMPRE, NO APRENDEMOS NADA DE NADA

 Si algo he aprendido de esta pandemia es que somos más idiotas e insolidarios de lo que pensaba. Ante todo, la responsabilidad nace de cada uno de nosotros. Si falta eso,  todo se va al garete por muchas leyes y medidas que se adopten por parte de los gobiernos, de los politicuchos o de quien sea.

Coronavirus: ¿podría esta pandemia de covid-19 hacernos más fuertes como  especie a largo plazo? - BBC News Mundo

El Mendigo de las Sombras

martes, 12 de enero de 2021

MENTIDA MORTAL

  Dilluns que desperten cadàvers, mentre els peus arrosseguen el cos pels carrers d'una ciutat de Mentida Vertadera. Penso  en res mentre la rutina de l'oficina m'assassina un dia més i un dia menys.
Després un vent em porta lluny, molt lluny. Però sovint molt lluny és molt a prop. La distància és una altra mentida, i la mentida, el pa de cada dia.

Sí, sens dubte. Sóc una mentida mortal que creu que respira...
I qué....

Dani T. D. 12/1/2021

lunes, 11 de enero de 2021

AMB L'ESPERANÇA LLOGADA

El futur és un nen que ha aprés a mentir,
el futur neix amb l'esperança trastoCada,
el futur té les botes trencades, però son tan maques i modernEs...
El futur És una autopista cap a la mort més misteriosa i alliberadora,
el futur porta Barret i és bastant puta.
Predicciones de Zuckerberg, Bezos y Gates sobre el futuro del mundo en el  2030El futur no té memoria (però ningú en té),
el futur és un cançó que desafina,
el futur m'espera una nit entre els teus dubtes i la meva por,
el futur és tan fals com el passat i el present,
com aquesta idiota i bella vidaaaa...
el futur fuig dels idiotes rellotges,
el futur també haurà d'anar al supermercat,
el futur em portara bones drogues,
el futur encarrega el meu taüt,
el futur em dona de fumar,
el futur es follat per qualsevol.
el futur em recorda a no sé qui,
el futur es cansa de ser futur,
el futur es pot comprar en la farmàcia,
el futur està vomitant una enésima esperança enverinada.
el futur té una cara ben dura,
el futur no te cura,
el futur...ai el futur….

Dani T. D. 11/1/2021

domingo, 10 de enero de 2021

HORES GELADES

La fascinante historia del hombre que aguanta horas bajo aguas heladas
Paraules assassinades
en les cantonades de la Ciutat
de les Impertinents Estadístiques.

Quan les hores gelades
ensopeguen els destins
més grisos.

Quan el futur
és una mentida més
engendrada per la memoria
més reinventada.

Paraules nues
corren neuròtiques
pels carrers de la Indiferència
més moderna.

Quan les hores
ja fugen dels rellotges 
des de les costums més tedioses.

Quan les presses ja
s'aturen tota esperança
i demà tornarà
a ser abans d'ahir.

Dani T. D. 10/01/2020



viernes, 8 de enero de 2021

SHAKESPEARE JA HO DEIA

Papallona (@PapallonaLila) | Twitter La vida és efímera,
la vida no dura.

En un tres 
i no res passa
com un sospir.

Com un conte
narrat per un 
perfecte idiota.

I què...

A una altra cosa
papallona.

¿Per què 
preocupar-se tant
per res?

Dani T. D. 8/1/2021




jueves, 7 de enero de 2021

SOBTADAMENT


 Es viu sobtadament,
de cop i volta
improvitzant en aquesta
absurda comèdia
plena de llum 
esquitxada
que sagna
sobre les voreres
de la realitat més trastocada.

Sobtadament es viu
a través de cada batec
que ja dispara el cor,
desfet entre desitjos
que fereixen 
tendrement la raó
més boja,
la que ens respira
sense saber
ben bé per què.

Es viu sobtadament,
des d'una memòria
del tot oblidadissa
entre el deure més imbécil
i la més vital i neuròtica llibertat.
Fent posible
el miracle mortal
que resulta sentir-se 
ben despert
de cop i volta,
com si fos un somni,
o un bon trippi...

Dani T. D. 7/1/2021

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...