Dani T. D. 14/1/2021
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
jueves, 14 de enero de 2021
MIL DÍAS DESIERTOS
mil lágrimas que evaporan mis ojos de trapo,
mil preguntas sin respuestas,
mil besos que se ahogan sin tu boca.
Mil muertes en una sola existencia,
mil ascos en esta era de lo idiotamente correcto,
mil políticos destrozando la política,
mil dioses en el más divino infierno.
Mil versos descarrilando en las carreteras de la lírica,
mil criminales instalados en el poder más corrupto,
mil suicidios en la oficina del deber diArio,
mil banderas asesinando la más pura libertad.
Mil dudas en cada sangrada verdad,
mil verdades en cada mentira,
mil mentiras en cada dato biográfico,
mil fracasos en cada destino mortal.
Mil oraciones naufragando en el cielo más podrido,
mil cabezas vaciándose en cada ciega ideología,
mil sacerdotes masturbándose sobre su propia hipotecada fe,
mil hostias para entrar en la felicidad más inútilmente anhelada.
miércoles, 13 de enero de 2021
COMO SIEMPRE, NO APRENDEMOS NADA DE NADA
Si algo he aprendido de esta pandemia es que somos más idiotas e insolidarios de lo que pensaba. Ante todo, la responsabilidad nace de cada uno de nosotros. Si falta eso, todo se va al garete por muchas leyes y medidas que se adopten por parte de los gobiernos, de los politicuchos o de quien sea.
El Mendigo de las Sombras
martes, 12 de enero de 2021
MENTIDA MORTAL
Dilluns que desperten cadàvers, mentre els peus arrosseguen el cos pels carrers d'una ciutat de Mentida Vertadera. Penso en res mentre la rutina de l'oficina m'assassina un dia més i un dia menys.
Després un vent em porta lluny, molt lluny. Però sovint molt lluny és molt a prop. La distància és una altra mentida, i la mentida, el pa de cada dia.
Sí, sens dubte. Sóc una mentida mortal que creu que respira...
I qué....
Dani T. D. 12/1/2021
lunes, 11 de enero de 2021
AMB L'ESPERANÇA LLOGADA
El futur és un nen que ha aprés a mentir,
el futur neix amb l'esperança trastoCada,
el futur té les botes trencades, però son tan maques i modernEs...
El futur És una autopista cap a la mort més misteriosa i alliberadora,
el futur porta Barret i és bastant puta.
el futur és un cançó que desafina,
el futur m'espera una nit entre els teus dubtes i la meva por,
el futur és tan fals com el passat i el present,
com aquesta idiota i bella vidaaaa...
el futur fuig dels idiotes rellotges,
el futur també haurà d'anar al supermercat,
el futur em portara bones drogues,
el futur encarrega el meu taüt,
el futur em dona de fumar,
el futur es follat per qualsevol.
el futur em recorda a no sé qui,
el futur es cansa de ser futur,
el futur es pot comprar en la farmàcia,
el futur està vomitant una enésima esperança enverinada.
el futur té una cara ben dura,
el futur no te cura,
el futur...ai el futur….
Dani T. D. 11/1/2021
domingo, 10 de enero de 2021
HORES GELADES
Paraules assassinades
en les cantonades de la Ciutat
de les Impertinents Estadístiques.
Quan les hores gelades
ensopeguen els destins
més grisos.
Quan el futur
és una mentida més
engendrada per la memoria
més reinventada.
Paraules nues
corren neuròtiques
pels carrers de la Indiferència
més moderna.
Quan les hores
ja fugen dels rellotges
des de les costums més tedioses.
Quan les presses ja
s'aturen tota esperança
i demà tornarà
a ser abans d'ahir.
Dani T. D. 10/01/2020
viernes, 8 de enero de 2021
SHAKESPEARE JA HO DEIA
la vida no dura.
En un tres
i no res passa
com un sospir.
com un sospir.
Com un conte
narrat per un
perfecte idiota.
I què...
A una altra cosa
papallona.
¿Per què
preocupar-se tant
per res?
Dani T. D. 8/1/2021
jueves, 7 de enero de 2021
SOBTADAMENT
plena de llum
esquitxada
que sagna
sobre les voreres
de la realitat més trastocada.
que sagna
sobre les voreres
de la realitat més trastocada.
Sobtadament es viu
a través de cada batec
que ja dispara el cor,
desfet entre desitjos
que fereixen
tendrement la raó
més boja,
la que ens respira
sense saber
ben bé per què.
més boja,
la que ens respira
sense saber
ben bé per què.
Es viu sobtadament,
des d'una memòria
del tot oblidadissa
entre el deure més imbécil
i la més vital i neuròtica llibertat.
Fent posible
el miracle mortal
que resulta sentir-se
ben despert
de cop i volta,
com si fos un somni,
o un bon trippi...
Dani T. D. 7/1/2021
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
NO TINC RES
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...

-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...