PER LA CAVERNA DE PLATÓ

 Encara desfilen per la caverna de Plató

rostres i cossos de totes les dimencions

que, prometen les enganyifes 

més belles, màgiques i poderoses.

Aquí la vida passa cada cop més 

de pressa,

i al mateix temps, a voltes es fa massa lenta.

Encara ningú sap, ni sabrà mai,

què DIANTRES és això de

                     la vida i si té algún sentit.

Encara dansen per la caverna de Plató

vàmpirs atractius que arribaran al poder més alt,

que impsaràn la llei del més mediocre,

                                                            del més fort.

Aquí, dins la cova, ens conformem amb qualsevol mentida

que ens prometí qualsevol atractiva fotesa

per tenir-nos ben distrets, bent contents, 

                                                 ben embriagats.

Dani T. D. 5/1/2026

PURO MIEDO CRECIENTE

     Acaso somos máscaras de arena

arañadas por la ficción del tiempo

en el divagar circular que se estrena

cada vez que se tercia a destiempo.

Comediantes que desfilan entre el

azar y la vacuidad más cotidiana,

marcando el ritmo desde el dintel

 los más vitales sueños para hacer diana.

Y el fin será un enésimo principio,

un nuevo camino hacia cualquier lugar,

otro viaje que sin duda será el mismo.

Lo mismo que  siempre es diferente,

lo diferente que casi nunca es una amenaza,

la amenaza que es puro miedo creciente.

Dani T. D. 4/1/2026

EL ETERNO RETORNO

 

 

Despertó y el fascismo seguía ahí

Dani Monterroso, 1/2026

LA COSA ESTÀ NEGRA

        El que ha passat amb la intervenció a Veneçuela per part dels Estats Units és intolerable, per molt que Nicolás Maduro s'hagi convertit amb un dictador del seu propi país. 

  No hi ha dret que en Donald Trump, per molt president del país més poderós de la terra, actuï com nou Napoleó o un tal Adolf. I es passi pels collons el dret internacional i l'ONU

 Hores més tard, les explicacions de Trump de com han anat els aconteixaments davant les càmares, ha sigut un llistat de mentida rera mentida. Una posta en escena per treure pit i dir-li al món que faci bondat, o sinó passa el que passa.

  Com gran home de negocis (per dir-ho d'alguna forma), Veneçuela li enteresa bàsicament pel patroli. La democràcia en el fons l'importen una puta merda.

  Si Maduro hagués siguit un govern d'extrema dreta, Trump hagués actuat d'una altra manera. Hagués sigut amble i s'hagués fet íntim amic de Maduro. 

  I Europa cada vegada està més acollonida.

  Aquest monstre és perillós. Trump tan sols porta un any al poder, li falten tres. Les barbaritats que pot arribar a fer son impensables.

  No vull cridar al mal temps, pero la cosa està negre. I aquest tros de faixista la pot tornar a liaaarrr.

  Ah, i una darrera cosa, per què no fa el mateix amb Israel? Maduro al costat d'en Netanyhu és un gatet ¿o no?

  L'ésser humà no canvia, l'animal més cabró de tots.

I ja que estem, BON ANY!!! (Clar, que aquest pas, potser és el darrer.)

Dani T. D. 3/1/2026

  

ENÈSIM EXERCI D'ESTIL

                No val la pena tenir por,

cal llençar-se al buit cada matí,

a trevir-se a ser un mateix

i plantar cara de nou el destí.

La vida és dura

però en el fons tan sols

és un altre somni.

No val la pena tenir por,

es pot caminar pel mar

i volar pels cels;

 res és impossible,

només cal proposar-s'ho.

La vida és curta

i ben mira´t una merdeta,

però tu

pots se etern

en qualsevol moment.

Escolta al teu interior, 

i sent l'univers,

sent la serenor

de la daurada buidor.

Ja ho veuràs.

Dani T. D. 2/1/2026

DES DEL MÉS BELL DESCONEIXEMENT

                  Coneixement

des del desconeixament,

veritat sense complexes 

 cada tres mil mentides.

Futurs recordats,

oblits que es fan present,

atzar calculat,

realitat ficticia.

Buidors que pesen

en l'ànima més despentinada,

alegries tristes,

tristeses que no paren

                               de riure.

Nens que son vells,

vells que son joves,

joves cansats

de tot i de res.

Ignorància orgullosa,

saviesa trapitjada,

felicitat prefabricada,

llibertat tancada

entre quatre 

                              perjudicis.

Dani T. D. 2/1/2026

UN VIATGE INTERGALÀCTIC

 U de gener. M'he aixecat tard. A nit vaig beure unes quantes birres, mentre escribia unes quantes ratlles al meu diari. Els anys cada vegada em passen més de pressa.

  No faig cap balanç de l'any passat, potser el faré demà. O millor, no el faré. 

   Cap a quarts de dotze he sortit al carrer a estirar les cames. Un sol de gener em saludava des d'una cantonada del cel. El primer dia de l'any, un altre miratge. Em sento decansat, entre altres coses, perquè aquestes festes cada vegada m'agraden menys. Si soc sincer son unes festes bastant idiotes. Però en fi, ningú és perfecte.

 Com deia Shakespeare a través de Macbeth: la vida és un conte narrat per un idiota.

  Un any és la volta que dona la terra al voltant del sol. O sigui, el cap d'any és pot celebrar quan un vulgui o li vagi bé. O mai dels mais.

En veritat, no hi ha normes, no hi ha lleis.

  Cada día comença un dia, un any, mil somnis, deu desitjos, mitja dotzena melanconies...Jo qué sé...el que cadascú vulgui.

  En el fons la vida no deixa de ser un viatge intergalàctic.

Diari secret, 1/1/2026