que també formen part
del destí d'un.
Semanes sense ganes
on una alegria rara
desconcerta tota tristesa.
Dies sense ganes
perfectes per passar
les estones sense aspirar
a gran cosa.
Vides sense ganes
omplen els carrers
amb un posat del tot trascendent.
Dies sense masses ganes
omplen el goig de viure
pel semple fet de respirar.
Dies sense ganes
potser son o més,
tan necessaris, que els dies
amb suposades ganes.
Dani T. D. 7/4/2025
Cansat d'esperar.
D'esperar què?
Ben bé no ho sé,
qualsevol cosa... vés a saber.
Mentre passa el temps,
i un treballa,
descansa, es diverteix,
dorm, estima, s'aborreix??
i pensa
no se sap ben bé el què.
I es cansa d'esperar,
d'esperar el què?
Potser un miracle
malgrat el seu ateïsme
que, en el fons,
a lo millor és un altra manera
d'apropar-se
a la buidor més divina.
Dani T. D. 7/4/2025
amb regust a àcida llimona,
desperta sense gens de ganes
tot empaïtat per la realitat
més inversemblant.
El metro naufraga com cada mati,
en un arxipelag de taules flatants
sobre un mar gris, ple de factures,
informes i d'altres registres
que registren dades sense gust a res.
I el món, com qualsevol abstracció,
tan sols gira per inèrcia al
voltant d'una foguera suspesa al
cosmos més fugaç i buit
on reboten tota mena de paradoxes.
Mentre el cansament de viure
es fusiona amb un relaxament
del tot existencial, o fructós
en el sentit més essencial per
fer possibles el miracle més
distes en el territori que
perfila un nou dilluns decadent.
Dani T. D. 7/4/2025
.jpg)
la mentida està de moda,
la mentida mola,
la mentida ens fa més autèntics.
La mentida ens salva
d'aquesta merda d'existència,
la mentida et permet comprar el cel,
la mentida diu més veritats
que la puta veritat.
La mentida ens acompanya,
la mentida maquilla els miralls,
la mentida ens fa més macos,
la mentida ens fa creure que la vida té sentit.
La mentida és pura religió,
la mentida porta directe al Poder,
la mentida és fàcil de creure,
la mentida ens salvarà.
Sense una dosis de mentida
un no s'aixecaria del llit.
Dani T. D. 3/4/2025
me confundí de puesto,
me confundí de medida,
me confundí por supuesto.
Me confundí de amor,
me confundí de camino,
me confundí de destino,
me confundí al escuchar.
Me confundí de político,
me confundí de nuevo,
me confundí como tu,
me confundí de piel.
Me confundí de sueños,
me confundí de poema,
me confundí de amante,
me confundí de vida.
Me confundí de amigos,
me confundí al recordar,
me confundí como siempre,
me confundí con toda naturalidad.
Dani T. D. 2/4/2025
Y esa realidad como una agridulce pesadilla que nos arrastra sin piedad,
que espera paciente al abrir los ojos cada nueva día.
Como si fuese de verdad, y como si la verdad fuese cierta....
Diari secret, 1/4/2025
Aquella noche del viernes no quedé contigo. Ni viniste con ese vestido que tanto me gusta como te queda. No te traje aquel libro que no te compré y no me vestí para la ocasión.No es que la pereza o el miedo me lo impidieran, muy al contrario. Y es que a veces llega el momento en que no hace falta que ocurra nada de lo que se espera, para que pase de alguna manera u otra. En el fondo, la inmediata realidad es mera ilusión óptica.
Tampoco cenamos en aquel restaurante que tanto nos gusta, ni reíste mis idiotas ocurrencias. Tampoco bebimos más de la cuenta, ni me pusiste la mano ahí, como no queriendo. Al acabar los postres, tampoco me hiciste una señal para que te acompañará a tu casa. Por el camino no nos besamos. Al final no acabamos desnudos y fusionados en un solo latido y un pelín borrachos en tu cama. Más tarde, ya avanzada la madrugada, hablamos entre susurros de la decadencia de este mundo, también citamos versos de Cernuda, Bukowky y Tom Waits. No seria la primera vez. Y no sería ninguna otra vez, o tal vez... No nos prometimos nada, porque al fin y al caba no nada que prometer.
Hoy recuerdo esa no cita contigo, y me sonrojo. Por cierto, no me acuerdo de tu nombre, ni tu del mío.
Y eso que nos intercambiamos los no números de móbil.
Y es que la vida puede llegar a ser maravillosamente perfecta.
Dani T. D. 1/4/2024
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)