amb regust a àcida llimona,
desperta sense gens de ganes
tot empaïtat per la realitat
més inversemblant.
El metro naufraga com cada mati,
en un arxipelag de taules flatants
sobre un mar gris, ple de factures,
informes i d'altres registres
que registren dades sense gust a res.
I el món, com qualsevol abstracció,
tan sols gira per inèrcia al
voltant d'una foguera suspesa al
cosmos més fugaç i buit
on reboten tota mena de paradoxes.
Mentre el cansament de viure
es fusiona amb un relaxament
del tot existencial, o fructós
en el sentit més essencial per
fer possibles el miracle més
distes en el territori que
perfila un nou dilluns decadent.
Dani T. D. 7/4/2025
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario