DÉUS ASSASSINS!

            Tantes guerres inútils i salvatges,

tanta religió estúpida!,

tantes enveges absurdes,

tantes banderes assassines.

Tants conflictes que no porten enlloc,

tantes bombes que maten a nens innocents,

tanta història de merda i sang,

tants Déus criminals!

Dani T. D. 14/10/2023

LES GANES DE VIURE JA ÉS AMOR

 

  No podia ser veritat allò que m'estava passant. Jo, Damià a punt de fer els cinquanta-u anys m'estava casant amb aquella dona intel.ligent i guapíssima. Mai és tard. 

  Tres anys abans havia llençat la tovallola. Em vaig adonar que potser  no estava fet per tenir parella. Les relacions que havia tingut fins aleshores havien sigut poques. Potser pels meus complexes: em sentia una mica monstre per la meva manera de bellugarme. Una paral.lisi cerebral infantil lleugera m'acompanyava des del naixament. O/i perquè en el fons estar sol m'encantava. No tenia la necessitat de viure amb ningú.  El que passa veia que quasi tothom tenia parella, o ex-parell. I les com les comparacions son terribles. Però inalment vaig perdre la por i vaig deixar de buscar. I d'esperar sense més. 

  A part de tot això, el desig sexual ja no era tan intents. Les dones em seguien agradant, però ara tot s'havia, diguem-ho...relaxat. Aleshores em vaig afeccionar al dibuix i a la pintura. Sí, vaig descobrir un món. Un món que m'ajudava a trobar sentit. A part, es que seguia llegint com sempre, i potser una mica més. Els llibres mai decepcionen, o no decepcionen tan com cert companyies.

Encara que ja sé que la vida no té massa sentit, però cadascú fa el que pot. I s'enganya fent temps fins que arriba la Mort.

  Quan vaig conèixer a la Clara, no em va passar pel cap casar-me amb ella. Pensava que era una dona molt lliure i divertida que tenia molta conversa i que podia arribar ser una amistat interessant. 

  Ens havíem conegut en un biblioteca. Jo buscaba llibres de no sé qui. S'empre m'han interessat diversos autors, des de Quim Monzó, passant per Flaubert i acabant per John Irving. Ella no sé que feia allà exactament, però en fi... Em sembla que vàrem ensopegar l'un amb l'altre. I ens vam disculpar a l'hora i la cosa va derivar prenent un cafè (o era unes cerveses?) al bar del costat.    I ja no vam parar de xerrar. Al cap de mesos vam passar de xerrar a fer l'amor entre converses. Allò per mi era inesperat, perquè creia que ja m'havia acomiadat defenitivament de la vida sentiment. El més curiós del cas és que conversar amb la Clar era una manera de fer l'amor amb ella. I potser la manera més apasionant.

   Mai se sap quan arribar l'amor. Mai és tard. I si l'amor mai arribar, tampoc passa absolutament res, ja que les ganes de viure ja és amor.

  Dani T. D. 13/9/2023             

A LAS GUERRAS IDIOTAS

  Humanidad idiota

 que sólo prospera 

gracias 

a las guerras idiotas.

                                                                                    .Doctor Calamar, 2023

HAY Y HABRÁN HOSTIAS

    Siempre hay 

y habrán hostias

 para llegar e instalarse

en la Tierra Prometida.

Gracias a Dios que 

no creo en nada,

 ni tan siquiera en EuroDisney.

                                            

Dani Torrat, octubre, 2023

CONVERSES NO OFICIALS (i per sort!)

  Son les 9 del vespre. Manel i Robert son al bar Miracles. Allà es reuneixen quasi cada divendres a beure cervesa i a xerrar de la vida en general o capità coronel. Son amics del barri de Santa Eulàlia de tota la vida. Companys de barra de bar i confesions vàriades.

Manel.-I que nen, como ves la situación política?

Robert.-Doncs dóna la sensació que más de lo mismo. Però  ningú segeix fent política en este pais o, invent de país.

Manel.-Ahora me he perdido.

Robert.-Doncs que ningún polític parla de crear llocs de treball de qualitat, de fer una sanitat millor, de fer un plà d'educació bó i de qualitat i que no es toqui (al menys per uns anys), de fer més per la cultura. No diuen res, o molt poc, sobre quines mesures pensen fer sobre el clima climàtic que escolta és un tema greu que ja està aquí...

Manel.-Es verdad tio Y todavía están con lo del referendúm. Hóstias, han calentao a la gente, pues que ahora dejen votar de una vez. Yo, de entrada, votaría que no a la indipendencia, auque la España que proponen ellos (incluidos los socialistas) ya me da un poco de asco la veritat. ¿Por que no se apuesta por un país que respete sus diferentes hablas y culturas? Que no sea básicamente Madrid, Andalucia y poca cosa más... Y ya de paso hacer un referéndum de si monarquía o república. ¡Y que se vayan al carajo los Borbones de una puta vez! Total, los volvió a poner Franco, ese criminal dictador que nos retraso unos cuarenta años o siglos, según el punt de vista, clar.

  Fan els primers glops del vespre. La cosa promet com sempre. L'alcohol comença a barrejar-se amb la sangs. Aquesta puja al cervell. Els pensaments van més lleugers i no busquen filtre. 

Robert.-Tens tota la rao. D'entrada jo no era endependentista, però es que ja fa massa pudor l'Estat Español dels collons! Amb el seu rei dels pabrOts, que d'acord sap parlar anglès però coi... la monarquia és una reliquia que ja està més que podrida. En el fons, si et dic la veritat a mi m'importa tres collons de mico ser Espanyol, català o mongol..Que cadascú sigui com li surti de l'ànima. La vida és molt breu per pedre el temps amb tonteries... Visca l'Anarquia! Però el que m'emprenya és que estem on estem amb aquest tema per culpa dels polítcs, principalment del PP. que no van saber resoldre la situació. Perquè si anem a mirar Catalunya té totes les carectarístiques per ser un país. Té un idioma,  una història, una bandera, fuets, cava, i els seus corruptes tu. Que també és important, no creus?

  Els dos amics van esclatar a riure. Van buidar les copes, i van demanar dos birres més.

Manel.-És verdad tio. Y los que empezaron todo esto son los político que son unos mierda, que no tienen ni idea de hacer política. Están en política para ganar pasta y enredar al personal. I nosaltres som uns idiotes que ens ho creiem tot, les seguimos votando como zombies. Claro, que de los sistema, la democracia, es el menos cabrón. Pero sigue siendo un sistema cabrón.

 Y ahí siguen insultándose y peleándose como niñatos en el Congreso de las Dis-putas. En lugar de hacer política. Pues sabes que te digo que ya no voto más. ¡VIVA LA ANARQUÍA! A BEBER, A BAILAR,  A LEER, A PELARSELA Y A REÍR HASTA EL FINAL, que a este paso nos vamos todos al carajo, COLLONS!!!

Robert-. I sino mira Rusia, mira Ukranía, mira Irsael, mira Palestina, mira México, mira Birmania, mira la Mina, mira Colombia, mira er Papa que hecho polvo está... ..Estem bojos. Nen, l'èsser humà és l'animal més fill de puta i egoïsta de tot els animals. En la proper vida serè un monobo, em dedicaré només a jugar, menjar, dormir, llegir, escoltar a The Clash i a gaudir fins que la mort em digui prou. Total la vida és tan gilipolla i breu...

 I els dos amic, com cada divendres, no van parar de riure, parlar i beure. I el demés son punyetes.

Dani T. D. 10/10/2023

MENTIDES CRIMINALS

 

 Governs que declaran la guerra a altres governs. Mentre la gent més humil i treballadora es assassinada per la cara. Papas de Roma fent discursos de pau i de merda, mentre sacerdots i bisbes s'embutxaquen diners a cabaços i violen a nens innocents. I això que se suposa que creuen en Déu, i fant el bé.

 Presidents d'arreu del món es reuneixen i negocien. Es fan la foto ficials. Somriuen i beuen luxoses aigües minerals (amb dos dits de ginebra, clar), mentre la gent més anònima lliuta, treballa per quatre quartos. Es sacrifacada per interessos econòmics, dictats pel Banc Mundial.

  Israelis i Palestins s'assessinen entre sí. No paren. Qui té raó? Potser els menys favorables. Els que no son recolzats pels més poderosos. Ai las! La història de sempre. Ningú és vol posar d'acord! Perquè? No sé sap... Diners, poder, a veure qui la té més gran... En nom d'Alà, Jesús, Moisés, la banca de EEUU, a veure qui és més cabró i assassí...

  QUIN MÓN DE MERDA!!!!!

 Continents sencers que ja son camps de batalla, infants desnutrits per la fam... Grans espais on també s'amontonen la porqueria que genera el consumisme més bèstia del resta del  món.

  És la història de sempre. Les enveges, els diners, l'egoïsme... Impera la hipocresía. Tot és mentida. Podrida mentida. Mentides criminals que naveguen per les xarxes, mentides criminals que fan girar aquest món que ja no sap on va.

¿Tan díficil és viure i deixar viure? ¿Amb tolerància, amor, genorositat i bons aliments? Si aquesta vida son dos dies ben mira't...

Dani T. D. 6/10/2023

¿POR QUÉ SERÁ?

 ¿Por qué será que a menudo los hijos de puta cada vez llegan más lejos, y la gente de puta madre se queda siempre en las últimas filas?

Pequeño Cioran, en un viernes de octubre de 2023