LA IMAGINACIÓ ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL CONEIXEMENT

 Lou Reed canta des d'un 

Racón del meu cap,

mentre els dies son com vagons 

d'un tren que naufraga.

Sense ser feliç em reconec alegre

i la imaginació em porta a llocs

 on no estaré mai.

Segons Einstein, la imaginació

 és més important que el coneixement.

El vent m'acompanya fins les portes de l'oficina,

entro i saludo als col.legues,

em disfresso d'esclau i començo a interpretar

viut horetes de profund teatre.

De vegades la imaginación em porta entre els teus llavis,

i en besem fins al mai més tendre i fantàstic.

Lou Reed segueix cantant amb el seu timbre

de poeta dolç, cru i savi a la vegada.

Ell és un amic, un amant, un germà gran, un àngel de la guarda

que sempre em fa companyia.

I mai em sento sol.

Dani T. D. 10/3/2023

VIVIR ES NAUFRAGAR

 Vivir es naufragar,

vivir es soñar bien despierto,

vivir es ir muriendo

para no perecer del todo.

Vivir es no ganar,

vivir es imaginar,

vivir es amar

para no desaparecer del todo.

Vivir es no abandonar,

vivir es navegar,

vivir es reír

para no enloquecer del todo

Dani T. D. 9/3/2023

PEDRES I PALS

 El món s'scaba,

s'acaba el món,

els més rics ja s'embarquen

a un coet cap a Mart.

La societat ja s'acaba,

s'acaba ja la societat,

els nens ja son monstres

amb set ulls i tres pantalles a cada ma.

El món ja s'acaba,

s'acaba el món.

La quarta guerra mundial

és farà amb pedres i pals.

Dani T. D. 9/8/2023

COMO SI LA HUMANIDAD FUESE DE VERDAD

 Vivir como si la vida fuese real,

vivir como si la vida tuviera sentido,

vivir como si uno fuera otros,

vivir como si la muerte nunca aconteciera.

Vivir como un tigre sin cadenas,

vivir danzando desnudos en la oficina,

vivir coleccionando besos de extrañas,

vivir muriendo de risa hasta el final.

Vivir como si la vida importara nada,

vivir como un oso panda en la autopista,

vivir como si Dios y el Diablo existieran,

vivir como si la humanidad fuese de verdad.

Dani T. D. 8/3/2023

PARAULES MOSSEGADES

Paraules mossegades

sobre les voreres d'aquesta esgarrapada ciutat,

quan les hores ja passen massa ràpid

i la geopolítica canvia

a cada segon,

i el cel és una bossa de plàstic cremada.

Paraules adulterades

per les veus que trafiquen

per les xarxes socials

entre globalitzacions de pà sucat amb olí,

mentre el Papa de Broma

diu coses amb una fina irònia,

davant d'una parròquia totalement emocionada

que menja patates amb les mans.

Paraules bufades per la boca

del vent,

quan els grans i poderosos fantasmes

continuen jugant a la guerra

assassinant als més innocents.

Mentre s'escriu la mateixa història de merda

entre les runes i la misèria

d'aquesta humanitat tan decadent.

Dani T. D. 7/3/2023

DOS MINUTS

    M'aixeco del llit com cada dia. Em poso dret, començo a caminar intentant mantenir l'equil.libri. No és gens fàcil. La realitat és el que es troba fora d'un, com una rara bèstia inquieta. Una bèstia que ofereix tot un mar d'objectes, de paraules, de preguntes, d'obertures, de posibilitats, de vehicles que ens porten on vulguem, o no vulguem. Doncs diuen certs savis que en el fons el moviment no existeix: tot és pura il.lusió dels sentits.

O, ves a saber...

  De peu i ja dins d'un pantalons i jersei, que a la vegades van dins d'un abric que porta a la seva esquena una petita motxilla amb aliments i lectura pel viatge, un es disposa a desafiar la més immediata i misteriosa buidor de la realitat que l'envolta. 

  L'autobús ve a l'hora. Està ple de cossos amb els seus rostres que també procuren conservar cert equil.libri. Qualsevol petita toteria, i tot pot caure. Un pot caure. Caure sense caure, caien dins d'ell mateix com una metàfora, que tampoc es tan metàfora. Ja que en certa manera (o mesura) la vida és una caiguda. És el resutat de la dansa que marca un i tots (o tots i un) diariament. En l'esforç d'aixecar-se, de caminar i somniar que un està ben viu, encara que sigui uns dos minuts al dia.

Dani T. D 6/3/2023

L'ESTRANYA COMPANYIA DE LA POR

   La por ens acompanya al llarg de la vida. La por ens posa alerta i ens prepara. Però quan la por ens domina, mal assumpte. Aleshores ens paral.litzem al fons de nosaltres mateixem, i tot s'atura.

 I no avancem, tampoc retrocedim. No anem enlloc. Llavors la por ens permet imaginar el pitjor del pitjor. El sofriment més sofert. La realitat més infernal. Els impossibles més possibles.

   Totes aquestes pelis de sèrie B se les munta el cervell. El cervell que no para d'imaginar possibilitats. Coses que quasi mai acaben passant. O que quan passen, les assomim com podem, i seguim el nostre viatge, la nostre particular odisea en aquest món fet de miralls. Miralls que reflexen la nostra més ínntima por. Ens la reboten, i un procura transformar-la en màgia i energia per continuar aquest joc entre la llum foscor. Des de la buibor més misteriosa a l'aventura més mortal que invoca la vida des de cada batec que espressa el cor, entre el desig i la por.

Dani T. D. 6/3/2023